(País Valencià, segle XV – )
Títol concedit el 1449 a Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt, senyor de les baronies de Nules i Oliva.
Passà als Borja, ducs de Gandia; als Pimentel, comtes-ducs de Benavente; als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, als Roca de Togores, marquesos d’Asprilles, i als Escrivà de Romaní.
Antic poble, al sud del cap del municipi.
Veure> el Clot de la Mota (caseria).
(l’Atzúvia, Pego, Marina Alta / Oliva, Safor)
Alineació muntanyosa, que separa les valls de Pego de la serra de la Safor, és a dir, la província d’Alacant de la de València, i s’estén perpendicular a la costa, paral·lela a la serra de Gallinera (al nord) i a la de Segàrria (al sud).
Culmina a la creu de Mostalla (359 m alt).
(Safor)
Massís calcari de la comarca, que s’estén en direcció est-oest separant la Valldigna (al nord) de l’horta de Gandia (al sud); als vessants hi neix la riera de Xeraco, que recorre la Valldigna.
Enllaça, d’una banda, amb la serra Grossa pels engorjats del riu d’Albaida, i , d’altra, amb la serra de Benicadell per la vall del riu de Vernissa. Assoleix els 840 m alt al pic de Mondúver. És l’extrem sud-est del Sistema Ibèric.
Cova amb jaciment del paleolític superior. Al fons, hi ha indústries gravetianes, continuades per altres de solutrianes i d’epigravetianes.
Després del paleolític, la cova presenta materials fins a l’època del vas campaniforme.
Els materials es conserven al Museu Arqueològic de València.
(Tavernes de la Valldigna, Safor)
Despoblat, al nord de la vila, al peu del puntal de Massalari, un dels cims (599 m alt) més orientals de la serra de Corbera. El sector més pla és regat a través de la sèquia de Massalari.
Era lloc de moriscs (22 focs el 1609), annex de l’Alcudiola d’Alfàndec des del 1547, la jurisdicció del qual era de l’abat de la comunitat de Valldigna.
(Ador / Gandia, Safor)
Veure> la Marjuquera (enclavament i caseria).
Dades dels Països Catalans 