(l’Alqueria de la Comtessa, Safor)
Despoblat de l’antic terme de Rebollet, agregat el 1562 al terme actual.
Era un lloc de moriscs, habitat per 36 famílies el 1609, any de llur expulsió.
(l’Alqueria de la Comtessa, Safor)
Despoblat de l’antic terme de Rebollet, agregat el 1562 al terme actual.
Era un lloc de moriscs, habitat per 36 famílies el 1609, any de llur expulsió.
Municipi de la Safor (País Valencià): 2,04 km2, 16 m alt, 1.521 hab (2014)

(ant: la Vila de la Comtessa) Situat a la dreta del riu d’Alcoi i dins l’horta de Gandia, al sud de la ciutat.
L’agricultura de regadiu, alimentada per la sèquia comuna d’Oliva i dominada pels tarongers, ocupa quasi la totalitat del territori, molt pla. La terra inculta és gairebé inexistent i només hi ha unes poques hectàrees de secà, amb oliveres i garrofers. La ramaderia és domèstica. Hi ha també algunes indústries relacionades amb l’activitat agrícola. Àrea comercial de Gandia.
La població es manté estacionària. Fou tradicional l’emigració a França.
Dins el terme es troben el despoblat de l’Alqueria dels Frares i el caseriu del Rabat.
Enllaç web: Ajuntament
(Safor)
Nom amb què era conegut el segle XVII el poble de Guardamar de la Safor.
Municipi de la Safor (País Valencià): 2,12 km2, 34 m alt, 2.300 hab (2014)

(ant: les Almoines o l’Almoina) Situat en un territori completament pla, a la dreta del riu d’Alcoi, al sud-est de València i al sud de Gandia.
L’agricultura, totalment de regadiu i dedicada quasi exclusivament al taronger, és alimentada per la sèquia comuna de Gandia. Hi ha també alguns magatzems de condicionament de fruita i algunes empreses exportadores. Però la principal activitat econòmica del municipi, la població del qual ha tendit a crèixer, és la indústria tèxtil, amb una gran fàbrica dedicada a la fabricació de teixits de seda i de fibres artificials anomenada la Seda. També hi ha fàbriques de rajoles i de mobles.
Àrea comercial de Gandia.
Enllaç web: Ajuntament
(Almiserà, Safor, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, al municipi d’Almiserà, creada el 1482, en ésser adquirit aquest lloc pel cavaller de Gandia Joan Ros, que la comprà al monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
Reconeguda com a baronia, passà successivament a les famílies dels Ruiz de Alarcón, Cucaló de Montull i Manglano.
Municipi de la Safor (País Valencià): 7,36 km2, 75 m alt, 289 hab (2014)

(o Almiserat) Situat entre la Vall d’Albaida i l’horta de Gandia, al sud de València. El territori, de relleu accidentat per una sèrie de turons, entre els quals destaca el Tramús, és drenat pel riu de Vernissa, afluent del riu d’Alcoi.
L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà (cereals, vinya, oliveres, garrofers i ametllers) i de regadiu, aquesta dedicada gairebé exclusivament al taronger. Àrea comercial de Gandia.
El poble, situat a l’esquerra del riu, era una antiga alqueria islàmica.
A l’altra riba del riu es troba el poble de Llocnou de Sant Jeroni (avui municipi independent) i, al nord, sobre un turó, les restes de l’antic castell d’Almiserà.
Enllaç web: Ajuntament
(Vilallonga de la Safor, Safor)
Despoblat, situat a la dreta del riu d’Alcoi, prop de Potries. Era un antic lloc de moriscs (11 famílies el 1602).
El segle XVI esdevingué parròquia junt amb Forna i Reconxet, però quedà despoblat després de l’expulsió del 1609.
(Benifairó de la Valldigna, Safor)
(o Furell) Despoblat, al peu de l’antic castell d’Alcalà de Alfàndec.
Era lloc de moriscs, que el 1609, poc abans de llur expulsió, era habitat per 22 famílies. Tenia església.
Municipi de la Safor (País Valencià): 6,18 km2, 75 m alt, 438 hab (2014)

Situat a la zona de transició entre l’horta de Gandia i la Vall d’Albaida, al sud-oest de Gandia. La part més accidentada del territori és coberta de pinedes i de brolla.
El municipi basa la seva economia en l’agricultura, amb predomini del secà (moscatell, olives, ametlles i garrofers). El riu de Vernissa, afluent de l’Alcoi, rega el terme i fa possible conreus de regadiu (tarongers, hortalisses i llegums). Àrea comercial de Gandia.
Tanmateix, l’emigració, principalment a França i a Gandia, ha estat una constant en la vida del municipi.
El poble, a l’esquerra del barranc d’Alfauir, era una antiga alqueria islàmica.
Dins el terme, a l’esquerra del riu Vernissa, es troba l’antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
Enllaç web: Ajuntament
Caseriu, situat a la plana regada, a l’esquerra del riu d’Alcoi, davant mateix del poble de Potries.