Arxiu d'etiquetes: Safor

Benifairó de la Valldigna (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 20,2 km², 40 m alt, 1.616 hab (2014)

Situat a la Valldigna, drenat pel riu de Xeraco i accidentat cap al sud per la muntanya de Xeresa, al sud-est d’Alzira.

La base de l’economia local és l’agricultura, situada als sectors més plans, i que alternen a parts iguals el secà (garrofers), que ocupa els vessants muntanyosos, i el regadiu (tarongers), el qual aprofita aigua elevada. La propietat de la terra és poc repartida. L’activitat industrial es redueix a la fabricació d’embalatges per a taronges. Pertany a l’àrea comercial de Gandia. La població augmentà lentament des del segle XVIII fins al 1950, en que s’estacionà.

El poble, d’origen islàmic, es troba a l’esquerra del riu de Xeraco; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Evangelista, del segle XVII, d’estil xorigueresc.

Dins el terme hi ha el despoblat i antic castell d’Alcalà d’Alfàndec, dit de la Reina Móra, i el despoblat d’Alfulell.

Enllaç web: Ajuntament

Beniarjó (Safor)

6 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 2,8 km², 48 m alt, 1.815 hab (2014)

Situat a l’horta de Gandia, a la riba dreta del riu d’Alcoi, al sud de Gandia.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (tarongers i hortalisses, especialment tomàquets primerencs), alimentada a través de sèquies amb aigües de l’Alcoi, i complementada per algunes activitats industrials derivades sobretot de l’agricultura. Fou centre del conreu de canyamel. Àrea comercial de Gandia. A partir del 1960, tanmateix, la població tendeix a disminuir.

El poble, una antiga alqueria islàmica, conserva les ruïnes del palau dels Marc (els poetes Pere Marc i el seu fill Ausiàs Marc, foren senyors del lloc). L’actual església parroquial és dedicada a Sant Joan Baptista.

Dins el terme es troben els despoblats de Pardines i de Vernissa.

Enllaços web: Ajuntament – Centre FP la Safor

Bellreguard (Safor)

8 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 2,91 km², 15 m alt, 4.712 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial de la Llaguna, a la dreta del riu d’Alcoi, al sud-est de Gandia i prop de la costa. El terme comprèn dos nuclis separats, el nucli urbà primitiu, a l’interior, i l’anomenat Corral d’Hinet, obert a la mar a través de la platja de Bellreguard.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, totalment de regadiu (tarongers i hortalisses), gràcies a la sèquia comuna de Gandia, derivada del riu d’Alcoi que regen el terme. Les terres de regadiu són molt repartides i explotades quasi totalment per llurs propietaris. Al segle XVII fou un important centre sucrer, amb plantacions de canyamel. També hi ha ramaderia estabulada (bovina, ovina i porcina) i avicultura. Compta amb una petita flota pesquera. Àrea comercial de Gandia.

El poble, d’origen islàmic, és situat vora la carretera de València a Alacant. A la zona marítima hi ha el barri d’estiueig de la Paloma.

Enllaç web: Ajuntament

Barx (Safor)

7 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 16,1 km², 325 m alt, 1.317 hab (2014)

(ant: Barig) Situat al nord-est de la comarca, en una vall voltada de muntanyes, com les de Mondúver, les quals tenen un gran nombre de coves naturals i corrents subterranis d’aigua, en algunes de les quals s’han trobat restes prehistòriques importants (cova de les Malladetes), al nord-oest de Gandia. L’àrea no conreada és ocupada per pinedes i pasturatges permanents.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura, amb predomini del secà, on s’hi conreen oliveres, vinya i ametllers. El regadiu aprofita les aigües del subsòl: cítrics, cereals i llegums. Cria de bestiar de llana (oví). Hi ha algunes activitats industrials. Àrea comercial de Gandia.

El poble es troba enclavat sota el pic de Penyalba.

Dins el terme hi ha també el llogaret de la Drova i la colònia de la Puigmola.

Enllaç web: Ajuntament