Arxiu d'etiquetes: Safor

Tavernes de la Valldigna (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 49,2 km2, 17 m alt, 17.734 hab (2015)

(o la Vall de Tavernes) Situat al peu de les serres de Corbera i de les Agulles, a la Valldigna, a la riba esquerra del Xeraco, al límit amb la Ribera Baixa.

L’agricultura de regadiu és possible gràcies al regatge per mitjà de pous; el conreu més important és el dels tarongers, seguit dels conreus hortícoles; aquests productes han envaït els terrenys de secà i han substituït els garrofers. La indústria de la fusta, que data del 1911, s’ha desenvolupat fins a arribar a ocupar un lloc destacat en l’economia local; altres indústries destacades són les derivades de l’agricultura (magatzems i manufactura de la fruita). Activitats derivades del turisme i dels serveis. Àrea comercial de València i de Gandia. Població en ascens.

La ciutat, capital de la Valldigna, és a la vall del riu de Xeraco; església parroquial de Sant Pere.

El municipi comprèn, a més, els despoblats d’Ombria, el Ràfol d’Alfàndec, Massalali i l’Alcudiola d’Alfàndec, i les partides i caseries de l’Abelló, el Terme, la Marina, el Golf i el Vergeret.

Enllaços web: AjuntamentCentre ExcursionistaClub d’Atletisme

Calapatar, el *

(Safor / Marina Alta)

Altre nom del riu Bullent.

Cais

(Vilallonga de la Safor, Safor)

Barri i antic lloc de moriscs (61 focs el 1602), a la part baixa de la vila.

El 1535 fou agregat a la parròquia de la Font de Vilallonga.

Simat de la Valldigna (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 38,49 km2, 45 m alt, 3.362 hab (2015)

Situat al nord-oest de la comarca, a la Valldigna. De relleu trencat, dominat al sud per la serra de Mondúver i regat al nord-est pels rius de Xeraco i de Barxeta.

La principal activitat econòmica és l’agricultura; el regadiu emprà aigua de pous i produeix, principalment, cítrics i maduixes; al secà es conreen ametllers, garrofers i oliveres. Ramaderia (bestiar de llana i cabrum) i apicultura. Petita indústria derivada de l’agricultura i tèxtil. Àrea comercial de Gandia.

La vila, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu de Xeraco. L’església parroquial de Sant Miquel fou molt reformada el 1917. Ruïnes del monestir de Valldigna.

El municipi comprèn la caseria dels Corrals de Valldigna i el despoblat de la Xara.

Enllaç web: Ajuntament

Burguera, sequiol de

(Oliva, Safor)

Canal de drenatge de les marjals del sector septentrional del terme.

Bullent, riu

(Oliva, Safor / Pego, Marina Alta)

Curs d’aigua, a la zona de contacte entre les dues comarques.

Neix al vessant oriental de la serra de Mostalla, i és aprofitat per al regatge dels arrossars de les marjals dels dos municipis, dels quals és termenal; convertit en canal de drenatge (sequiol del Vedat o riu Calapatar), desemboca a l’extrem sud de la platja d’Oliva.

És unit al sistema de regadiu i de drenatge del Molinell.

Buixerques

(Vilallonga de la Safor, Safor)

Barri de la vila. Antic lloc de moriscs (13 focs el 1563).

Bovar, sequiol de -Safor-

(Oliva, Safor)

Sèquia, a l’àrea arrossera del sud del terme, que pren l’aigua del riu Bullent i la deixa al Molinell a través del sequiol del Barranquet.

Borró

(Ròtova, Safor)

Antic castell (288 m alt), d’origen islàmic, actualment enrunat, situat a l’esquerra del riu de Vernissa.

El 1277 fou donat en feu a Joan de Pròixida; esdevingué cap d’un dels quatre termes (el més occidental) en què fou dividit el ducat de Gandia en ésser creat el 1399. Aviat se’n separà el terme d’Almiserà.

Ròtova (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 7,59 km2, 74 m alt, 1.285 hab (2015)

Situat al peu dels contraforts meridional del Mondúver i drenat pel riu de Vernissa, que travessa el terme d’oest a est. El sector forestal, en gran part cobert de pinedes, ocupa unes dues terceres parts del territori.

Important agricultura de regadiu (tarongers) que aprofita l’aigua del Vernissa i de pous; el secà (oliveres, garrofers, vinya i ametllers) es reduït. Hi ha magatzems de preparació de fruita.

El poble, antiga alqueria islàmica, és a la dreta del Vernissa; a l’església parroquial de Sant Bartomeu hi fou traslladat el retaule major del monestir de Cotalba i la imatge de la Mare de Déu de la Salut. Els Escrivà esdevingueren comtes de Rotova (1799).

El terme comprèn, a més, l’antic terme i castell de Borró, l’enclavament de l’Erm i la cova prehistòrica del Barranc Blanc.

Enllaç web: Ajuntament