(Catalunya, segle XII – segle XVII)
Antiga demarcació administrativa, dependent de la vegueria de Cerdanya (després de Puigcerdà), que comprenia la vall de Ribes, fins a Campelles i Bruguera, llevat de la vall de Toses (més amunt de Planoles), que des del segle XVII fou agregada a la sots-vegueria de Berga.
De fet, als segles XVI i XVII eren sots-veguers els veguers de Camprodon.
(Campelles, Ripollès)
Grans coves, obertes a la paret occidental de l’estret de les Coves, prop dels banys de Ribes.
Segons la llegenda s’hi refugiaren i feren forts els cristians durant la invasió islàmica.
(Campelles, Ripollès)
Balneari (810 m alt), situat a la dreta del Freser, a la sortida de l’estret de les Coves.
Utilitzat des de molt antic, l’actual establiment, que duu el nom d’Hotel Montagut, és del 1869.
Les aigües són bicarbonatades mixtes sulfatades; porten en solució els bicarbonats sòdic, càlcic i magnèsic; és emprada en les dispèpsies.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
(o la Parròquia de Sant Joan) Antic municipi, format per les masies de la vall de Sant Joan i el poble de Santa Llúcia de Puigmal, que l’any 1863 fou agregat al municipi.
(Ripoll / Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Torrent i espadat, situats a la margera dreta del Ter, i sobre la carretera de Ripoll a coll d’Ares.
Marcava tradicionalment la frontera entre les possessions dels monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i ara entre els dos termes.
És esmentat des del segle XI.
(Camprodon, Ripollès)
Masia i antic terme (fins al 1965 del terme de Freixenet de Camprodon), situada als vessants meridionals del turó de la Rovira (1.159 m alt), a l’interfluvi del Ritort i el Ritortell.
(Queralbs / Ribes de Freser, Ripollès)
Petit eixamplament de la vall del Freser, al límit dels dos municipis, prop de Fustanyà, on hi ha un baixador del ferrocarril de Núria.
A l’esquerra del riu hi ha el nucli de Rialb, derivat del nucli creat per antigues explotacions mineres.
A la dreta del riu, dins el terme de Queralbs, hi ha les coves de Rialb, amb característiques formacions d’estalactites.
(Ripoll, Ripollès)
Santuari (la Mare de Déu del Remei), fins el 1970 del municipi de la Parròquia de Ripoll. És situat als vessants meridionals de la serra del Catllar, al veïnat dels Brucs.
Havia estat anomenat del Prat (sembla que el féu bastir la mestressa del mas de Puiggrau, cognomenada Prat).
Esmentat al segle XVII, fou ampliat al XVIII i al XIX, destruït el 1936 i reedificat el 1947.
Era conegut pel Remei de Dalt, en oposició al Remei de Baix, santuari bastit prop de la carretera de les Llosses, actualment arruïnat.
(Camprodón, Ripollès)
Petit puig que s’aixeca a l’esquerra del Ritort, a la Vila de Baix, on fou bastit el 1196 el castell de Camprodon i després s’instal·là el petit monestir de canongesses de Sant Nicolau.
Des d’aquest puig hom beneïa el terme i hi anava en processó amb les relíquies del monestir de Sant Pere.
(Ripoll, Ripollès)
Veïnat, fins al 1970 pertanyia a l’antic municipi de la Parròquia de Ripoll, a la dreta del Ter, aigua amunt de la vila, al voltant de l’hostal de Rama i de la masia dita la torre de Rama.
Dades dels Països Catalans 