Barri del nord de la ciutat.
Municipi i capital comarcal de la Ribera Baixa (País Valencià): 92,52 km2, 3 m alt, 28.252 hab (2015)
Situat vora el litoral, entre l’Albufera de València i el riu Xúquer, és a dir, des del cap de Cullera fins a la gola del Perelló.
La principal activitat econòmica és l’agricultura, totalment de regadiu, que utilitza aigües derivades del Xúquer per mitjà de sèquies, entre les quals destaca la sèquia major de Sueca. El conreu més estés és l’arròs, del qual Sueca és el primer productor del País Valencià, la qual cosa converteix el municipi en un important centre arrosser. El segueixen en importància els tarongers, les pomeres, els cereals i les hortalisses. L’activitat industrial és escassa i bàsicament es deriva de l’agricultura (molins arrossers i fariners); hi ha també indústria de materials per a la construcció, potenciada pel desenvolupament urbanístic dels municipis turístics situats a la costa. Àrea comercial de València.
La població viu concentrada en petits nuclis a més del cap, entre els quals sobresurten el Perelló i el Mareny de les Barraquetes.
La ciutat és 1 km a l’esquerra del Xúquer; l’església parroquial (Sant Pere), d’una sola nau, fou edificada a partir del 1695, és notable l’església de la Mare de Déu de Sales (1615).
S’independitzà de Cullera el 1607, però es mantingué dins l’orde de Montesa fins el 1803, en que fou creat el ducat de Sueca.
El municipi comprèn, encara, l’antiga illa i caseria de l’Estell, els despoblats i partides de Cincelles, Alborx, Fàrgolos, Vilella, Junçana, i el santuari de la muntanyeta o cabeçol dels Sants.
Enllaços web: Ajuntament – Mostra Internacional de Mim – Metereologia – Club Bàsquet
Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 39,2 km2, 5 m alt, 4.941 hab (2015)
Situat al límit amb l’Horta, en un terreny pla, al sud de l’Albufera.
L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, totalment de regadiu, que aprofita aigües derivades del riu Xúquer, per mitjà de la sèquia reial d’aquest riu. Els conreus més estesos són els d’arròs, cítrics, fruiters i hortalisses. Ramaderia i avicultura. La proximitat de la ciutat de València i d’altres nuclis industrials ha fet que el sector secundari s’hagi incrementat i diversificat: indústria conservera, dels mobles, química, etc. Àrea comercial de València.
La vila és d’origen islàmic; església parroquial de Santa Maria Magdalena, reformada modernament.
El municipi comprèn el poble del Romaní, la caseria i partida de l’Ale, l’antiga alqueria de l’Alcaissia i els despoblat dels Trullars.
Enllaços web: Ajuntament – Col·lectiu Ullal
Llogaret, situat al sud del terme, prop de la costa.
L’església és dedicada a sant Vicent.
Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 5,60 km2, 10 m alt, 1.835 hab (2014)
Situat a la plana al·luvial de la riba dreta del Xúquer, el territori és pla.
La sèquia dels Quatre Pobles, amb aigües procedents del Xúquer, rega el terme i fa possible l’agricultura de regadiu dedicada sobretot als tarongers i, en menor grau, a les hortalisses; l’arròs havia estat un monocultiu, però és en regressió. La indústria principal és la derivada de l’agricultura. Àrea comercial de València.
Augment de prop del 65% de la població des del 1900 (llavors, 1.058 h), però des del 1950 ha sofert un estancament demogràfic, i fins i tot un retrocés d’ençà mitjans decenni de 1980.
El poble (riolencs), d’origen islàmic, és a la dreta del Xúquer; l’església parroquial de Santa Maria és obra de mitjan segle XVIII. Formà part de la baronia de l’Honor de Corbera.
El municipi comprèn també el despoblat i partida de Nacla.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 9,18 km2, 12 m alt, 2.546 hab (2014)
(o Polinyà de la Ribera) Situat a la plana al·luvial de la dreta del Xúquer (límit septentrional del terme), després de la seva confluència amb el riu Magre.
El terme és pla, i és regat per les sèquies derivades del riu, que fan possible l’agricultura de regadiu, la qual es dedica al conreu de les taronges. Entre les activitats industrials sobresurt la derivada de la comercialització de les taronges i la de materials per a la construcció. Àrea comercial de València. El principal augment demogràfic del segle XX fou experimentat entre el 1900 i el 1910.
El poble és a la dreta del riu; l’església parroquial de Sant Sebastià fou bastida el 1727. Fins al 1839 formà part de l’Honor de Corbera.
El municipi comprèn l’església i caseria de Sant Bernabé de Polinyà, el poble de Benicull (que s’independitzà l’any 2003) i el barri de la Muntanyeta de Benicull. També s’han trobat restes romanes.
Enllaç web: Ajuntament
(o Beniboquer) Despoblat, al peu de la serra de Corbera.
Lloc de moriscs, el 1602 tenia 12 focs.
Jurisdicció senyorial que comprenia l’antic lloc de Beniomer, annexa del vincle de Llaurí fundat per Jeroni de Vic, ambaixador de Ferran II el Catòlic.
Fou convertida el 1904 en títol del regne com a baronia a favor de Júlia de Manglano i Palència, filla dels barons de Llaurí.
Despoblat. Al peu de la serra de Corbera.
Antic lloc de moriscs, tenia 18 focs el 1602.
Altre nom del despoblat de Benioquer.
Dades dels Països Catalans 