Poble, que fou el cap del municipi el segle XIX (es deia Vilacarle i Santanulla), al sud del terme, a l’esquerra de la ribera de Vilacarle, que davalla del massís del Turbó i s’uneix a l’Isàvena davant Biesques d’Ovara.
De la seva església parroquial (Santa Maria) depèn el poble de Visalibons.
Barri de la vila de Castanesa.
(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)
Poble (860 m alt) i cap del municipi, situat en una elevació, al nord-oest del terme, a la capçalera del barranc de Viacamp, afluent per l’esquerra del barranc de Queixigar dins el terme de Tolba.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.
Llogaret (1.469 m alt), a la vall de Sant Feliu, dins l’antic terme de Sant Feliu de Veri, a ponent i a poca distància d’aquest poble.
Santuari (la Mare de Déu de les Ventoses), al nord-oest de la vila, dins l’antic terme d’Aler.
Congost llarg (4 km) i estret de l’Éssera, també conegut per estret de Ru, obert a la serra de Gia (serra interior del Pre-pirineu).
Les calcàries que el formen són tan inhòspites que, durant segles, quasi no fou transitat.
(Areny de Noguera / la Pobla de Roda, Ribagorça)
Coll (1.301 m alt) que limita pel sud la serra del Cis. Comunica i es termenal dels dos municipis.
(ant: vall de Baticielles) Coma de la vall de Benasc, que davalla dels pics de Vaticielles (2.848 m alt, el meridional; 2.806 m, el septentrional), a la línia de crestes que separa els termes de Saünc i de Benasc, entre els pics de Montidiego i Escorbets.
A la capçalera hi ha l’ivó de Vaticielles, l’ivó de l’aigüeta de Vaticielles i l’ivó de l’Escarpinosa (que rep les aigües de l’aigüeta de Vaticielles i de la vall de Perramó).
Llur emissari, el riu de Vaticielles, aflueix al riu d’Estós, per la dreta, aigua avall de les gorges Galants.
(Montanui / Benasc, Ribagorça)
(o vall Hiverna) Vall, afluent per l’esquerra de l’Éssera, al Pirineu axial, on hi ha els pics de Vallhiverna, situat entre la serra Negra i la de Llauset, al sud del massís de la Maladeta.
Assoleixen 3.062 i 3.067 m alt.
(ort trad: Ballabriga) Poble (1.160 m alt), al peu de la serra de Vallabriga (contrafort oriental del Turbó, que forma la paret occidental del congost d’Ovarra), dominant la vall d’Isàvena, damunt l’antic monestir d’Ovarra.
És centrat per l’església parroquial de Sant Esteve.
Dades dels Països Catalans 