(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Possessió, al nord-oest de la ciutat, que donà nom a la colònia de Gatamoix, avui despoblada, creada arran de la dessecació de s’Albufera.
El 1892 hom li canvià oficialment el nom pel de colònia de Sant Lluís, però popularment fou coneguda per Poblenou.
Possessió, prop del qual neix el torrent de Garonda, que desemboca a la costa meridional de l’illa, entre la punta Plana i s’Estanyol.
(Puigpunyent, Mallorca Tramuntana)
(o çon Fortesa) Possessió, al nord-oest de la vila.
Al nord de la casa, al vessant meridional de la mola de Planícia, fou fundada, el 1679, per fra Joan de la Concepció, l’ermita de son (o çon) Fortesa.
(o çan Favar) Possessió, dins la qual s’eleven les ruïnes d’un conjunt de construccions talaiòtiques, centrades per un talaiot de planta circular, amb cambres adossades, on fou descobert (el 1941 i el 1945) un lot de quatre escultures de bronze, actualment al Museu d’Artà.
Representen guerrers amb casc, i deuen correspondre a una figura de divinitat indígena, que hom ha volgut identificar amb el Mart Baleàric, cosa no gens demostrada.
Publicats per Lluís Amorós, Martínez Santa Olalla opinà que eren falsificacions modernes, hipòtesi que fou unànimement rebutjada. Probablement són peces d’art local, imitant de lluny tipus grecs.
Amb els bronzes foren trobats altres materials arqueològics, dels segles IV al II aC.
Caseria i possessió, vora el terme de Felanitx, al vessant oriental de la mola des Fangar (318 m alt).
(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)
Possessió, damunt la costa (caló de s’Estaca), propera a la de Miramar; adquirida per l’arxiduc Carles Salvador d’Àustria.
Catalina Homar hi habità fins a la seva mort (1905).
Possessió, al sud de la ciutat. L’edifici és una notable casa fortificada, amb elements gòtics (segle XIV), coneguda antigament per torre de Mossèn Pere de Santjoan.
El nom actual prové del segle XVII, quan el jesuïta Hug Berard i Oms la cedí al seu orde.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Vall, al sud del terme, entre la penya Mascorda i s’Era des Moro, drenada pel torrent de can Roig.
Al centre hi ha la gran possessió de ca n’Eixartell.
Antiga possessió reial, al sud de la colònia de Sant Pere, adquirida per Jaume II de Mallorca el 1302, fou venuda en gran part als propietaris de son Morell el 1350.
Possessió, a l’est de la vila.
Al peu del puig de Defla (166 m alt) hi ha el casal fortificat, adossat a una antiga torre de defensa, d’origen medieval (en època musulmana era una important alqueria), que pertangué a la família Rossinyol que entroncà amb el qui fou capità general de Catalunya i de Mallorca, Charles d’Espagnac, comte d’Espanya, les restes del qual són a la capella neogòtica (1862).
Dades dels Països Catalans 