(o riu de Vall) Vall de la parròquia, davalla del port de Vall-de-riu (o de l’Estanyó) i s’uneix a la vall de la Valira entre l’Aldosa de Canillo i Sant Joan de Caselles.
A la capçalera hi ha els estanys de Vall-de-riu.
Vall-de-riu
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: ports
Tudons, port dels -Comtat-
Depressió (1.027 m alt), que limita per l’oest la serra d’Aitana, que comunica el Comtat i l’Alcoià amb la Marina Baixa. Prop seu hi ha el llogaret del Seguró.
És travessat per la carretera d’Alcoleja a Sella, en una llargada de 27 km i amb un pendent màxim del 13%.
Truita, tossal de la *
Veure> coma de Perafita (coma, pic, port i riu).
Tagomago
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Illa, una de les més importants entre les pròximes a Eivissa, davant la costa oriental (punta d’en Valls), dins la parròquia de Sant Carles de Peralta. Té 1.525 m de llargària i 113 m d’alçària. Hi ha un far.
La seva costa presenta els anomenats port de Tagomago i cala de Tramuntana. El port, que s’obre al sector de ponent, és unit al far (que s’alça a l’extrem sud-oriental) per una carretera.
Siguer, port de
Depressió (2.378 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit amb el País de Foix.
Situat entre el pic Vell del port de Siguer (2.680 m; a ponent s’alça el pic de Siguer de Rialb o de Fontblanca, 2.903 m alt) i el pic de Banyells (2.702 m), a la capçalera de la coma de Rialb.
Igual com el port de Banyells, comunica Andorra la Vella amb el poble occità de Siguer.
Seguró, el
Caseria i església, al límit amb el terme de Sella (Marina Baixa), al sud del municipi, al port del Seguró (1.027 m alt), que comunica les dues comarques, entre la serra d’Aitana (1.558 m alt) i el pla del Cirer (1.118 m alt).
Savina, la
Nucli de població i port de l’illa, d’on arrenca la carretera que, per Sant Francesc i Sant Ferran, arriba a l’extrem oriental de sa Mola, on hi ha el far.
La Savina pertany a la parròquia de Sant Francesc de Formentera.
El port té un moviment creixent i als seus voltants hi ha alguns establiments turístics.
Sant Vicent -Pollença-
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Caseria i centre turístic, al nord del terme, vora la profunda cala de Sant Vicent, oberta a la costa septentrional de l’illa, entre els promontoris de la punta de les Coves Blanques (extrem de la serra de Sant Vicent, que culmina a 480 m alt), i el morro de Bóquer (format per la serra del Cavall Bernat), a ponent de la península de Formentor. És la continuació dins la mar de la vall de Sant Vicent, que procedeix de Pollença.
El nucli turístic és establert al voltant de les tres petites cales (cala de les Barques, cala Clara i cala Molins, les dues darreres separades pel promontori de la Torre o punta dels Ferrers) que formen la colàrsega de la cala.
Fins a mitjan segle XX hi havia un petit nucli de pescadors, visitat i pintat per diversos artistes (entre els quals Anglada i Camarasa, Cittadini i Montenegro, que s’hi instal·laren); a partir del 1950 esdevingué un important centre turístic: el 1970 hi havia 128 apartaments i cases d’estiueig, i diversos hotels. L’església (la Mare de Déu del Carme) fou erigida el 1946.
Sant Vicent era una antiga alqueria (que conservà fins a la conquesta aquest nom mossàrab), atorgada als templers.
Per tal de protegir-se de les incursions dels pirates turcs i berbers, els pagesos de la vall de Sant Vicent sol·licitaren el 1570 la construcció de la torre de Sant Vicent damunt la punta dels Ferrers (o de la Torre), feta el 1571 i enderrocada el 1952.
Sant Miquel de Balansat
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Parròquia (159 m alt), al nord-oest del terme, prop de la costa septentrional de l’illa, on s’obre el profund port de Balansat o port de Sant Miquel (on s’assenta el nucli des Port de Sant Miquel).
L’església parroquial (Sant Miquel) és aturonada (al peu del turó hi ha un petit nucli de cases), i és obra del segle XIV; fins el 1785, que fou erigida parròquia, era una vicaria del cap de Balansat.
Sant Àngel, torre de
Antiga torre de defensa de la costa, al nord del poble, vora el grau de Sant Àngel, per on l’estany de Salses comunica amb la mar, i on fou construït en 1962-66 un petit port de pesca i de turisme.
Dades dels Països Catalans 