(Porta / Portè / la Tor de Querol, Alta Cerdanya)
Vall, drenada pel riu d’Aravó, afluent de la dreta del Segre. Neix al sector septentrional de la comarca i després de passar per Puigcerdà, desemboca al Segre.
A la part baixa de la vall, les aigües s’utilitzen per al regatge dels prats, amb finalitats ramaderes.
Al quaternari hi davallava una glacera, de 29 km de longitud, que arribava fins a prop de Puigcerdà.
Poble (1.350 m alt), a la vora del riu d’Aravó (dit, també, riu de Querol), aigua avall del salt de Querol i amunt de Cortvassill, de la parròquia del qual depèn.
És la població més antiga de la vall de Querol (ja esmentada el segle IX), de la qual esdevingué el centre.
El lloc és dominat per les restes de l’antic castell o força de Querol, que era format per dues torres quadrangulars, del segle XII, destruïdes el 1745.
Coll obert entre el pic d’Envalira i el pic Negre (2.812 m alt) o pic de la Fontnegra, a la línia de crestes que separa les valls de l’Arieja i del Segre (vall de Campquerdós).
Al vessant septentrional hi ha el petit estany de la Fontnegra, on neix l’Arieja.
Cim (2.736 m alt) a l’extrem oriental del massís d’Envalira, que domina la vall de Querol.
(o Corvassill) Llogaret (1.310 m alt), a la vall de Querol, a l’esquerra del riu d’Aravó, aigua avall de Querol.
Esmentat ja el 1156, tingué parròquia fins al segle XVIII.
(Porta, Alta Cerdanya / Meranges, Baixa Cerdanya)
(o puig Pedrós) Serra dels Pirineus axials, al límit dels dos municipis, que culmina al puig de Campcardós (2.914 m alt).
S’uneix al pic d’Envalira a través de la portella Blanca d’Andorra, al vessant oriental de la qual es forma la vall de Campcardós, que aflueix a la vall de Querol per la dreta, prop de Porta.
Dades dels Països Catalans 