(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Despoblat (1.441 m alt), a l’antic municipi de Malpàs, situat en una elevació a la dreta del barranc de Peranera, aigua amunt de Malpàs.
Al peu del poble hi ha un important jaciment d’hulla.
El seu antic castell fou el centre de la baronia, després comtat d’Erill.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Despoblat (fins al 1968 del terme de Viu de Llevata), a 1.390 m alt, en un coster, al vessant meridional del pla del Munt, contrafort septentrional de la serra de Sant Gervàs, a la qual s’uneix pel pla de Corroncui, on hi ha l’església parroquial (la Concepció), annexa a la parròquia de Pinyana, i la caseria del Pla de Corroncui.
Al segle XX formà un municipi amb la Bastideta de Corroncui.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble i nucli més important de l’antic municipi de Llesp, a la dreta de la Noguera de Tor i a l’entrada de la vall de Boí.
A l’esquerra del riu, damunt el qual fou construït un notable pont a l’edat mitjana, hi ha el santuari del Remei.
L’església parroquial (Sant Esteve) depèn de la de Llesp. Fins a la fi de l’antic règim la jurisdicció pertangué al bisbe de Lleida.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
(o Castellars de l’Abadiat) Poble (1.237 m alt) de l’antic municipi de Malpàs, a l’esquerra del barranc de Peramea.
La seva església de Sant Martí depenia de la de Sas.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble de l’antic municipi de Llesp.
Forma un petit enclavament (només el nucli urbà) dins el terme de Vilaller, de la parròquia del qual depèn la seva església de Sant Salvador; és en un coster (1.200 m alt), el nord-est de Vilaller.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Caseriu, situat al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, vora el riu de Llevata.
Fins al 1968 pertangué al municipi de Viu de Llevata.
A ponent hi ha les restes de la capella de Sant Roc i el dipòsit arqueològic de Sant Aleix.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble. Aturonat a l’extrem sud de la vall de Viu, sota el tossal de la Reclusa d’Adons, un dels cims de la serra de Sant Gervàs.
Havia estat cap de municipi, agregat després al de Viu de Llevata, que comprenia, igual que la seva parròquia (Sant Vicenç), Abella d’Adons i la Beguda d’Adons. El castell d’Adons és citat ja el 961.
Dades dels Països Catalans 