(País Valencià, segle XX – Belgrad, Sèrvia, 1954)
Escriptor i polític. Fundà el Partido Republicano Radical Socialista, a València (1931).
Com a membre d’Izquierda Republicana, fou elegit diputat, i durant la guerra fou director general de camins (1936) i sotssecretari del Ministeri de Propaganda (1937). S’exilià el 1939.
És autor, entre d’altres, del poema dramàtic La barca vella (1925).
(València, 1822 – 1892)
Metge i polític. Fou director del Museu Anatòmic, professor d’anatomia pictòrica de l’Acadèmia de Sant Carles de València i president del Congrés Medicofarmacèutic de València (1891).
La seva activitat política començà els 1864 als rengles del partit progressista, bé que després passà al conservador. Diputat provincial el 1875, ocupà l’alcaldia de València (1876-79 i 1891-92).
Com a president de la Societat Econòmica d’Amics del País, va promoure l’Exposició Regional del 1883.
(València, segle XVIII – segle XIX)
Advocat, polític i escriptor. Fou diputat a corts (1809-10) i ocupà alguns càrrecs de l’administració jurídica valenciana.
És autor de diversos escrits, com l’assaig El patriotisme, l’estudi Retrato del abogado perfecto (1794) i el recull Diferentes piezas literarias, políticas y morales.
(València, 4 juny 1855 – 3 abril 1924)
Polític i historiador. Llicenciat en dret (1877) i afiliat al partit conservador, fou alcalde de València (1907 i 1917) i president de la diputació (1914-15). Col·laborà a “Las Provincias” -sovint amb el pseudònim Yola-, a “El Archivo” i d’altres publicacions locals.
Nomenat cronista provincial (1891), col·laborà activament en la fundació del Centre de Cultura Valenciana (1914), del qual fou degà en els anys 1915-24. Fou membre de les Acadèmies de Sant Carles, de Lo Rat Penat, i director del Museu de Belles Arts.
Escriví sobre heràldica, arqueologia cristiana i història de l’art, i publicà els volums La diputación de la generalidad de Valencia (1930), La casa de la diputación (1903) i un dels corresponents a la província de València de la Geografia general del reino de Valencia, dirigida per F. Carreras i Candi. Deixà inèdits materials per a una Enciclopèdia Valenciana.
(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)
Polític. Era auditor naval del departament marítim de València. Fou un dels diputats del Regne a les corts de Cadis (1810-13). Hi tingué 173 intervencions, xifra bastant alta.
Home de centre, les observacions que formulava no contenen idees de gran relleu però si opinions ponderades que demostren reflexió i bon sentit. Es decantà lleugerament per la tendència liberal. Destacà remarcant la supremacia de les corts sobre el poder executiu.
(València, 1750 – 1814)
Arquitecte i polític. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València, n’esdevingué acadèmic de mèrit (1779), director d’arquitectura (1791) i director general (1793).
Intervingué en les obres de la Universitat de València i projectà el pont d’Alberic, el retaule de Sant Joan de l’Hospital de València i el de la capella del beat Gaspar Bono de l’església de Sant Salvador, també de València.
Fou diputat per València a les corts de Cadis i formà part de les legislatures ordinàries del 1813 i el 1814.
(València, 1875 – 29 setembre 1918)
Periodista i polític. Doctor en dret (1900) i llicenciat en filosofia (1901), fou catedràtic d’institut. El 1892 s’afilià al carlisme, i fou regidor de València (1903-15).
Col·laborà en “El Correo de la Provincia” (1892), “La Monarquía Federal”, “La Idea Popular”, “La Lucha”, “El Pueblo Obrero” i altres periòdics, i dirigí (1911-13 i 1914-18) l’òrgan carlí “Diario de Valencia”.
(Palma de Mallorca, 1856 – 1922)
Dirigent republicà. Fou redactor en cap del diari “La Unión Republicana” (1896-1904).
Regidor a partir del 1899, col·laborà amb els socialistes, malgrat les difícils relacions entre aquests i els republicans radicals i reformistes.
Favorable al catalanisme, organitzà (1917) el Bloc Assembleista de Mallorca i s’uní al regionalisme mallorquí.
(Palma de Mallorca, 16 octubre 1889 – 29 juliol 1936)
Lliure pensador. Conegut per Ateo Martí. Afiliat al partit socialista (1919-23), col·laborà posteriorment amb els comunistes (partit pel qual fou candidat a diputat a corts el 1933) i amb els anarquistes (col·laborador de “Cultura Obrera”).
Fundà la Lliga Laica a Mallorca (1930) i fundà i dirigí “Sotana Roja” (1931).
Fou afusellat pels franquistes a l’inici de la guerra civil.
(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 13 abril 1840 – Madrid, febrer 1910)
Periodista i polític. Fou membre del partit republicà federal i fundà a Madrid el setmanari il·lustrat “El Siglo” (1865) i a València “La República Federal” (1868).
Traduí diversos poetes estrangers i col·laborà als diaris “La Discusión” i “La Democracia”.
Dades dels Països Catalans 