(València, 10 març 1759 – Madrid, 29 agost 1836)
Polític i jurista. Fill de Vicent Antoni Noguera i Ramon, i germà de Pere Joan. Fou advocat de l’Audiència, fiscal togat, regent de l’Audiència de València i de la del Principat.
Autor de Las tablas cronológicas, Los suplementos del gobierno de los pretores romanos en España y de la guerra de Quinto Setorio en ella….
(València, 1874 – Madrid, 17 desembre 1933)
Polític. Fill de Joan Navarro i Reverter. Pertanyia al partit liberal. Fou diputat a Corts per Sogorb, com el seu pare.
Ocupà càrrecs públics d’importància, com el de director general de penals i de comunicacions i governador civil de Madrid.
(Alacant, 24 setembre 1833 – Madrid, 24 desembre 1903)
Polític i escriptor. Redactor de “La Época”, on sostingué campanyes en pro de la Unió Liberal. Diputat a corts (1861-66), fou governador de les Balears el 1864.
Malgrat haver-se oposat a la Revolució el 1866, va ésser un dels signants de l’exposició protesta dels diputats contra el govern, motiu pel qual fou desterrat a Oviedo. Fou membre de la Junta Revolucionària en la revolució del 1868 i diputat per les Balears. Ministre de foment (1874 i 1884-86), com a tal reformà la llei d’instrucció pública. Després del 1888 una malaltia l’apartà de la política.
Entre els diferents escrits de què és autor cal esmentar O’Donnell y su tiempo (1869).
(València, 27 gener 1844 – Madrid, 2 abril 1924)
Polític i enginyer forestal. Contribuí a l’organització de l’Exposició Regional Valenciana del 1867. Professor a l’escola d’enginyers de mines de Madrid (1868). Fou vice-president de l’Exposició Universal de Barcelona (1888).
Afiliat en un començament al partit liberal fusionista, s’uní posteriorment al grup conservador de Cánovas, fou diputat a corts (des del 1886) en diverses legislatures i vicepresident del congrés. Exercí el ministeri d’hisenda (1895, 1897 i 1906); fou senador vitalici i ambaixador a la Santa Seu. Representà Espanya en diverses exposicions i actes internacionals, i fou membre de diverses acadèmies.
Ha publicat el discurs El renacimiento de la poesía provenzal en España (1914), cròniques de viatge Del Turia al Danubio (1873) i la biografia Teodoro Llorente, su vida y su obra (1909).
Fou el pare de Joan Navarro-Reverter i Gomis.
(València, 1840 – 1903)
Polític i escriptor. Republicà, ocupà càrrecs oficials subalterns a València i a Alacant durant la revolució del 1868 i fou, posteriorment, regidor de València molts anys.
Escriví diverses obres teatrals i de propaganda política: Pasado, presenta y porvenir (1886) i Una visita a la Escuela de Artesanos (1882).
(València, 7 gener 1891 – 24 novembre 1943)
Escriptor i polític. Lligat a “Lo Rat Penat”, dirigí “Taula de Lletres Valencianes”.
Escriví teatre en català i poemes d’una bona sensibilitat literària: El caminant enamorat (1920) i El vol en arc (1935).
(València, 1828 – 1900)
Polític. Fou tercer marquès de Tremolar (1871). Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València (1878-79), senador (1884, 1891 i 1895) i president del comitè provincial favorable a Cánovas, després de l’escissió de Silvela (1893).
Presidí l’Acadèmia de Sant Carles (1895-1900).
(Maó, Menorca, 22 juny 1930 – 5 juny 2007)
Historiador i polític. Estudià magisteri i l’exercí des del 1969 com a mestre a l’Escola Graduada de Maó. L’any 1974 es llicencià en història per la Universitat de Barcelona.
Ha participat activament en política, i ha estat un dels promotors del Partit Socialista de Menorca, del qual fou conseller en el Consell de Menorca i Consell General Interinsular des de les eleccions del 1979 fins al 1983. Ha estat secretari de l’Ateneu de Maó, i col·laborador de les revistes “Lluc” i “Randa”.
Entre les seves publicacions destaca La revolució menorquina de 1810 (1977).
(Alacant, 6 febrer 1807 – Madrid, 16 octubre 1875)
Polític i escriptor. Comte de Fabraquer. Fou fiscal del tribunal suprem de guerra i marina, diputat a corts i senador. Dirigí “El Museo de las Familias”.
Escriví nombrosos llibres d’història, com Historia política y militar de la Guerra de la Independencia de España contra Napoleón… (1923), Las catacumbas o los mártires. Historia de los tres primeros siglos del cristianismo (1849), Historia del emperador Carlos I (1550 a 1558) (1862), Pintores de antaño (1898) i La expulsión de los jesuitas (1903), i també diversos drames històrics (Antonio Pérez y Felipe II, 1837, entre altres).
(Saragossa, Aragó, 1875 – València, 1956)
Militar, geògraf i polític. Fou diputat a corts per Sueca (Ribera Baixa).
Realitzà un mapa del País Valencià que esdevingué ja clàssic des del 1909 i col·laborà en l’obra Geografía general del Reino de Valencia, de Martínez i Aloy.
El 1939 fou nomenat governador militar de València.
Dades dels Països Catalans 