Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Karr i Alfonsetti, Carme

2 Respostes

(Barcelona, 16 març 1865 – 29 desembre 1943)

Escriptora. Casada amb el novel·lista Josep Maria Lasarte i filla de l’escriptor francès Alphonse Karr.

Fou dirigent del moviment feminista a Catalunya i, l’any 1913, fundà la institució La Llar i dirigí “Feminal”. Passà més tard a presidir l’Acció Femenina (1921).

Col·laborà amb el pseudònim d’El Escardot a la premsa catalana, com ara “Joventut”, “La Mainada” i “La Veu de Catalunya”.

És autora del recull poètic Volves (1906) i de les narracions Clixés (1906). Publicà la novel·la La vida de Joan Franc i Garba de contes (1935).

Són obres teatrals seves Els Ídols (1911) i Caritat (1918).

Ortí Bordás, José Miguel

Deixa un comentari

(Tous, Ribera Alta, 3 febrer 1938 – )

Polític. Llicenciat en dret a la Universitat de Madrid. Fou cap nacional del Sindicato Español Universitario des del 1964. Ostentà diversos càrrecs dins el Movimiento Nacional (vicesecretari, conseller nacional, etc) i fou procurador a corts per Castella.

President del Banc de Crèdit Industrial (1974-76) i sots-secretari de Governació (1976), fou elegit diputat al congrés per UCD (1977-79). Afiliat més tard a Alianza Popular (després Partido Popular), fou senador durant el període 1986-96 i vicepresident segon del senat (1993-96). Des del 1996 presidí ENA (Empresa Nacional de Autopistas).

Oliver i Domenge, Pere

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1886 – Felanitx, Mallorca, 1968)

Republicà. Apotecari de Felanitx, participà en l’organització del partit d’Acció Republicana (1932) i formà part del consell regional d’Esquerra Republicana Balear (1934). Amb l’adveniment de la Segona República, fou alcalde de Felanitx.

Mallorquinista i pancatalanista, col·laborà el 1917 a “La Veu de Mallorca”, fou soci fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923), escriví a “La Nostra Terra” i intervingué en la discussió del projecte d’Estatut Autonòmic del juliol de 1931. També col·laborà a “República”.

És autor de La catalanitat de les Mallorques (1916), Joanot Colom i Cifré (1929) i d’una Història de Felanitx contada als infants.

Olivar i Vidal, Joan Josep d’

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 3 gener 1791 – 3 setembre 1863)

Noble i polític. Fill de Josep Gaspar d’Olivar i Saura.

Fou el primer alcalde de Maó i president de la junta de sanitat. El 1844 li fou concedida la baronia de les Arenes sobre la seva possessió al lloc del mateix nom.

Fou el pare de Josep Maria d’Olivar i Vidal (Maó, Menorca, 11 desembre 1817 – Ciutadella, Menorca, 1889)  Noble.

Olibó, Joan

Deixa un comentari

(Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló, 24 octubre 1909 – 5 juliol 2000)

Escriptor i polític. El 1939 participà en l’ajut als exiliats republicans de la Península, sobretot els del camp de Sant Cebrià, i després organitzà diverses xarxes d’evasió cap a l’estat espanyol dels membres de la Resistència francesa.

Nomenat alcalde de Sant Cebrià de Rosselló el 1956, féu erigir-hi un monument a la memòria de Lluís Companys i dels voluntaris catalans morts per França, i un altra a la dels republicans espanyols concentrats al camp de Sant Cebrià.

Ha publicat Bretagne mienne (1951), Roussillon terre des dieux (1952), Saint Cyprien de Desnoyer (1970), Parcours, “Paco”, Espagne 1936-1939 (1972), Simples histoires (1974), Mains jointes, France 1940-1945 (1976), Chemins et sentiers (1979) i Confidences (1981).

Oliag i Carra, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1818 – 10 juliol 1893)

Advocat i polític. Membre de la Societat d’Amics del País, dirigí explotacions agrícoles al pla de Quart i a la Plana i presidí la Societat Valenciana d’Agricultura. Fou vice-president de la Cambra Agrícola (1891) i promogué els sindicats d’agricultors, el Banc Regional i la construcció del ferrocarril de València a Conca.

Milità en el partit liberal i fou diputat i senador.

Olesa i Sanglada, Domènec d’

1 Resposta

(Illes Balears, segle XV – 1517)

Fill de Rafael d’Olesa i Pont, i germà de Jaume. Fou jurat de Mallorca el 1484, el 1496, el 1500, el 1504 i el 1509.

Inicià la línia dels Olesa de Talapi, continuada pel seu fill:

Rafael d’Olesa i Galiana (Illes Balears, segle XVI)  Jurat de Mallorca el 1454. Rebé privilegi de cavaller el 1555. Membre de la línia dels Olesa de Talapi, la qual s’extingí al final del segle XVI.

Olesa i Calbó, Jaume d’

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1552 – Valladolid, Castella, 1604)

Pintor i escriptor. Publicà Sacro trofeo de Cristo (1599) i deixà inèdits uns Exercicios militares. Fou cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1598) i jurat en cap (1603-04).

Conreà la pintura religiosa i, en menor quantitat, el retrat; deixà també diversos dibuixos.

Fou el pare de Salvador d’Olesa i Sureda (Illes Balears, 1601 – 1682)  Fou jurat en cap de Mallorca el 1666 i conseller militar el 1639, el 1642, el 1645, el 1651, el 1657 i el 1659. El 1640 era amb les forces de Felip IV al setge de Tarragona. Es casà amb la pubilla Quitèria Ballester i Guerau, que li aportà les cavalleries de Santa Maria del Camí i de Binibassí, a Sóller i el rafal Catí de Palma. Per aquest fet tots els successius hereus, fins a les lleis desvinculadores, es cognomenaren Ballester d’Olesa. Llur fill i hereu fou:

Jaume Ballester d’Olesa (Illes Balears, 1625 – 1699)  Fou regidor de Mallorca pels cavallers (1685), governador de Manacor i veguer de Mallorca (1678). Fou l’avi de:

Nicolau Ballester d’Olesa i Fuster (Illes Balears, 1696 – 1742)  Regidor perpetu de Palma de Mallorca i cavaller d’Alcántara. Heretà els fideïcomisos dels Ferragut i Fuster. Fou el pare de:

  • Jaume Ballester d’Olesa i Descatllar (Palma de Mallorca, 1738 – 1803)  Regidor perpetu de Palma de Mallorca (1786). Fou rebesavi de Jaume d’Oleza i d’España i del cosí-segon d’aquest, Josep M. d’Oleza i d’Arredondo.
  • Nicolau d’Olesa i Descatllar  (Illes Balears, 1727 – 1792)  Comanador i batlliu de Mallorca.

O’Donnell i Abreu, Carles

4 Respostes

(València, 1 juny 1834 – Madrid, 9 febrer 1903)

Militar i polític. Ascendit a capità el 1854, fou destinat a les Filipines i al cap d’uns quants anys, en esclatar la guerra del Marroc (1859), s’incorporà a l’exèrcit d’Àfrica. Després de la conquesta de Tetuan el 1860, fou nomenat tinent coronel.

El 1869 abandonà l’exèrcit per dedicar-se a la política. Fou ambaixador a Brussel·les, Viena i Lisboa, ministre d’Estat els anys 1879, 1890 i 1895, vicepresident del Senat, i, des del 1897, dirigí el grup polític “Santo Sepulcro”.

Noguera i Sotolongo, Vicent Llorenç

1 Resposta

(l’Havana, Cuba, 30 juny 1811 – València, 10 octubre 1889)

Polític. Anà a València quan tenia 9 anys per decisió del seu oncle Vicent Joaquim Noguera i Climent, hi estudià filosofia i dret i hi fou, després, catedràtic. Romangué un quant temps a Madrid, on féu amistat amb Donoso Cortés i Jaume Llucià Balmes.

Un cop mort Ferran VII de Borbó, s’exilià. S’entrevistà diverses vegades amb el Pretendent i amb els partidaris d’aquest perquè reconeguessin Isabel II de Borbó. Tornà a València el 1843 i, al cap de dos anys, fou regidor de l’ajuntament. Posteriorment, l’elegiren diputat provincial i diputat a corts, i el 1851, senador.

Secretari del Senat (1867), membre de la Junta revolucionària del cantó valencià (1873), el 1875 fou designat president de la diputació provincial i, el 1877, senador vitalici.