(València, 1795 – 1879)
Polític. Estudià lleis. Fou membre de la milícia nacional (1820). Afiliat (1833) al partit moderat, fou secretari de la diputació i diputat a corts (1846).
Piera i Minguet, Honorat
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: polítics/ques
Picornell i Gomila, Joan Baptista Marià
(Palma de Mallorca, 1759 – San Fernando de Nuevitas, Cuba, 1825)
Polític republicà. En contacte amb les idees revolucionàries franceses, dirigí a Madrid la conspiració de San Blas (1795), cosa que li valgué la condemna a cadena perpètua. A la Guaira, on va ésser traslladat, entrà en relació amb Gual i amb España, amb els quals va planejar una insurrecció que pretenia la independència de Veneçuela.
Descobert l’intent (1797), aconseguí de fugir i, en contacte amb britànics i francesos, va difondre per les Antilles la ideologia revolucionària. S’afegí a la insurrecció veneçolana del 1810 i aconseguí d’ésser intendent de policia de Caracas. Quan fracassà la revolució es traslladà als EUA i el 1815 fou indultat per Ferran VII de Borbó. Des del 1820 exercí la medicina a Cuba.
Fou el pare de Joan Antoni Picornell i Obispo.
Picornell i Femenies, Aurora
(Palma de Mallorca, 1 octubre 1912 – Porreres, Mallorca, 5 gener 1937)
Dirigent comunista. Destacà a partir del 1931 com a organitzadora del sindicat de Sastresses i posteriorment passà a ésser un dels principals dirigents de la Federació Balear del PCE.
Companya d’Heriberto Quiñones, tingué un especial paper en l’extensió organitzativa del partit a Menorca el 1934.
Fou empresonada pels feixistes el juliol de 1936 i després afusellada.
Petit i Julià, Joan Crisòstom
(València, 1801 – 1845)
Polític i escriptor. Liberal, prengué part en accions militars a Sagunt i a Alacant (1823) contra el règim absolutista, fou governador de Sòria durant la regència d’Espartero i, acusat d’estar connectat amb el pronunciament de Pantaleó Boné a Alacant (1844), morí perseguit.
Fundà el periòdic “La Tribuna”, col·laborà sota el pseudònim Delio al “Diario Mercantil de Valencia”, publicà Poesías (1829), la novel·la històrica Un sueño, els opuscles Acción de Chiva de 1836 i Sucesos de Valencia en los días 4, 5 y 6 de agosto de 1835 i una Memoria sobre la antigua Numancia.
Peset i Aleixandre, Joan Baptista
(Godella, Horta, 2 juliol 1886 – Paterna, Horta, 24 maig 1941)
Metge i polític. El 1910 obtingué la càtedra de medicina legal i toxicologia de la Universitat de Sevilla, ciutat en la qual dirigí el laboratori bacteriològic municipal. Fou comissionat el 1912 per estudiar a París la vacuna antitífica. El 1916 es féu càrrec de la càtedra de medicina legal de la Universitat de València i de la direcció de l’Institut d’Higiene.
Fou rector de la Universitat de València durant el període republicà, i fou diputat per Izquierda Republicana en les eleccions del 1936. Detingut el 1939, fou condemnat a mort i afusellat.
Entre els seus treballs publicats hi ha: Las autopsias en la Morgue (1908), Tres reacciones nuevas para la anilina (1909), Bosquejo crítico de la hematoquimia legal (1913), Vacunación y revacunación antitíficas (1916) i Aplicaciones del laboratorio a la clínica (1928).
Fou el pare de Vicent Peset i Llorca.
Peris i Valero, Josep
(València, 1821 – 1877)
Polític i periodista. A divuit anys formà part de la direcció del diari progressista “La Tribuna” i fundà el diari “El Justicia”.
Derrocada Isabel II de Borbó (1868), va presidir la Junta revolucionària de València, d’on va ésser governador civil; també va ésser diputat a corts.
Peris i Fuentes, Manuel
(Borriana, Plana Baixa, 15 octubre 1857 – 7 gener 1932)
Escriptor i polític. Llicenciat en dret, col·laborà a “El Universo”, de Madrid.
A Borriana fou alcalde i contribuí en l’organització del Sindicat de Regs i de la Policia Rural.
Amb Estanislau Alberola publicà un Refraner valencià (1928), prou ric. Fou autor de nombrosos poemes en català, apareguts a revistes valencianes.
Pérez i Lúcia, Joan
(Sogorb, Alt Palància, 1870 – València, 1927)
Periodista i polític. Llicenciat en dret (1896), formà part d’organitzacions religioses i fou membre important de la Lliga Catòlica de València, per la qual fou conseller (1905) i diputat provincial (1913). Des d’aquest càrrec promogué la fundació (1914) del Centre de Cultura Valenciana.
Fou director i propietari del diari catòlic “La Voz de Valencia” i president de Lo Rat Penat (1916-19).
Pérez i Casado, Ricard
(València, 27 octubre 1945 – )
Economista i polític. Estudià ciències polítiques a la Universitat de Madrid i ciències econòmiques a la de Barcelona; col·laborà en les revistes “Valencia-fruits”, “Gorg”, “Serra d’Or”, i altres publicacions, amb diversos articles sobre temes d’economia.
És autor, o coautor, dels llibres: L’estructura econòmica del País Valencià (1970), L’economia del Baix Maestrat (1971), Els preus del sòl al País Valencià (1973), El turismo en Alicante y en la Costa Blanca (1973), Los cítricos en España (1974), La crisi dels anys trenta al País Valencià (1974), Mortalitats catastròfiques. Estudi de casos locals (1974) i País Valencià. Geografia i història (1980).
El 1979 fou nomenat batlle de València del PSPV-PSOE arran de la crisi que culminà amb l’expulsió d’aquest partit i de l’alcaldia de l’anterior batlle Ferran Martínez Castellano. Fou confirmat en aquest càrrec fins el 1988, en que dimití. En les eleccions del març del 2000 fou elegit diputat per València.
President del Comitè Espanyol de la Federació Mundial de Ciutats (1979-82) i vicepresident del Consell Europeu de municipis i regions (1983).
Dedicat a l’empresa privada des del 1989, entre l’abril i el juliol de 1996 fou administrador de la Unió Europea per a la ciutat bosniana de Mostar, on preparà i supervisà les eleccions municipals en una població profundament dividida pels conflictes inter-ètnics.
Perelló i Llopis, Salvador
(Alzira, Ribera Alta, 8 juliol 1832 – l’Alcúdia, Ribera Alta, 10 gener 1908)
Polític. Republicà, participà activament en la revolució de setembre de 1868, formà una partida armada que actuà a la Ribera Alta i visqué algun temps exiliat a Marsella.
La victòria revolucionària el féu alcalde de l’Alcúdia de Carlet i (1871) diputat provincial. Afiliat al partit republicà federal de Castelar fou, durant la Primera República, diputat a corts.
Dades dels Països Catalans 