Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Quetglas i Bauzà, Miquel

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1826 – 19 febrer 1872)

Republicà. Germà de Joaquim. Propietari d’un petit magatzem de farines, fou un dels iniciadors del republicanisme a Mallorca. El 1852 creà un Centre Instructiu Republicà i el 1854 fou regidor de Palma.

Mantingué en la clandestinitat a partir del 1856 una societat democràtica i el 1868 formà part de la Junta Revolucionària de Balears i de la nova diputació. Director des del 1869 d’“El Iris del Pueblo” i president del Comitè Provincial Republicà, el mateix any publicà el fullet La cuestión religiosa, que tingué un gran ressó.

Diputat provincial el 1871, el seu enterrament fou el primer acte laic d’aquesta mena a Palma.

Quetglas i Bauzà, Joaquim

2 Respostes

(Illes Balears, segle XIX)

Republicà. Germà de Miquel. Redactor d’“El Iris del Pueblo” en 1869-73, fou un dels caps del partit republicà federal a Mallorca.

Regidor en 1872-73 i vice-president de la diputació el 1873, posteriorment es mantingué al costat d’Antoni Villalonga. Participà en la reorganització del partit el 1881 i fou el director de “La Autonomía” en 1883-84.

Pujol, Jaume -polític, s. XIX-

Deixa un comentari

(Artà, Mallorca, 1794 – Palma de Mallorca, 1850)

Polític, escriptor i advocat. Regidor de Palma (1834) i secretari de la diputació provincial. Liberal moderat, sostingué des de les pàgines d'”El Faro” (1834) i de “La Época” fortes polèmiques amb els progressistes. Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País des del 1834, en fou secretari.

El 1841 publicà a “La Palma” l’article De los dialectos considerados con relación a la literatura -aparegut sense signar i que hom ha atribuït sovint a J. M. Quadrado-, en el qual defensa, per raons d’ordre pràctic i polític, l’ús del castellà a Mallorca.

La mateixa tesi defensa al pròleg de les seves inèdites i interessants Observaciones sobre la ortografía mallorquina, redactades després del 1836, que comprenen, a més, una traducció d’un capítol del Quixot acompanyat de notes que constitueixen les observacions pròpiament dites.

Publicà també obres de caràcter divers (traduccions del francès, versos de circumstàncies, un tractat de moral per a nens, entre d’altres).

Puig i de Samper, Josep Maria

Deixa un comentari

(València, 8 desembre 1753 – Madrid, 25 novembre 1834)

Advocat i polític. Fou nomenat oïdor de l’audiència de Mallorca i, més tard, regent de la de Saragossa (1794), d’on passà a la de Granada (1800).

Fou també membre del Consell Reial de Castella (1804), regent del Regne per les Corts de Cadis (1810) i ministre del Tribunal Suprem de Justícia (1814-24). Durant la minoritat de la princesa Isabel fou nomenat membre del Consell de Govern.

Entre els seus escrits excel·leix Sobre la importancia de la administración de justicia en lo criminal (1801).

Primo de Rivera y Sáenz de Heredia, José Antonio

Deixa un comentari

(Madrid, 24 abril 1903 – Alacant, 20 novembre 1936)

Polític castellà. Fill de Miguel Primo de Rivera y Orbaneja. Detingut (març 1936) com a cap de la Falange Española y de las JONS, fou traslladat a la presó d’Alacant (juny), des d’on s’adherí a l’alçament del general Mola.

El 16 de novembre de 1936 fou jutjat per un tribunal popular a Alacant i, condemnat a mort, fou executat quatre dies després.

Prieto i Caules, Rafael

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 25 desembre 1834 – Madrid, 11 novembre 1913)

Advocat i polític. Regidor i tinent d’alcalde de Maó, dimití el 1866 per incompatibilitat amb la política de Nárvaez. Fou secretari de la Junta Revolucionària de Maó el 1868 i elegit diputat pel partit progressista a les corts del 1869.

Fou després director general de duanes i diputat per Menorca el 1871 i el 1872. Havent passat al camp republicà, fou de nou diputat per Menorca en quatre ocasions entre el 1886 i el 1899.

Pou i Reus, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1881 – 1934)

Polític liberal. Regidor el 1909 i el 1911, fou batlle de Palma en 1912-13. Posteriorment fou senador, i s’apropà al reformisme de Melquíades Álvarez.

El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec del govern civil, però no pogué consolidar la seva influència política en negar-se a marxar juntament amb la coalició republicana-socialista. Resultà vençut en les eleccions a corts constituents del juny de 1931 i les complementàries d’octubre del mateix any.

Pou i Moreno, Ferran

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1876 – 1949)

Advocat i polític republicà. Regidor, fou a partir de 1912-13 reformista. El 1917-18 figurà en el Bloc Assembleista. S’uní el març de 1931 al Front Antimonàrquic i el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec amb Francesc Julià i Jaume Bauzà de la diputació.

Assolí una gran anomenada com a advocat laboralista (defensà en diverses ocasions Llorenç Bisbal i d’altres dirigents obrers) i intervingué en alguns judicis molt populars (així el 1934 com a acusador privat contra els carrabiners que mataren els contrabandistes germans Isern Vidal a Alcúdia).

Pou i Magraner, Jeroni

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 5 gener 1854 – 5 novembre 1922)

Polític republicà. Advocat, fou el principal organitzador del Partit d’Unió Republicana el 1896 i fundador i director la major part del temps del diari “La Unión Republicana” (1896-1904). El 1910 creà el setmanari “El Ideal”.

Regidor (1897 i 1901) i diputat provincial (1911), formà part de la conjunció republicana-socialista en 1910-12, però després se n’anà amb Melquíades Álvarez i fundà a Mallorca el Partit Reformista (1913). En 1917-18 s’uní al Bloc Assambleista.

Ponte d’Albaret, Étienne de

1 Resposta

(Pinerolo, Itàlia, 1652 – Perpinyà, 14 juliol 1727)

Intendent (1698-1709) i primer president del Consell Sobirà del Rosselló (1698-1718). Establí el 1708 una fira bisetmanal a Bellaguarda, Montlluís i al fort dels Banys per al proveïment dels soldats d’aquestes guarnicions.

És autor d’una Mémoire de la Généralité de Perpignan ou province de Roussillon (1710). Durant la seva intendència fou introduït l’ús de la llengua francesa en els actes públics.

Fou el pare d’Antoine-Marie de Ponte d’Albaret.