(el Port de la Selva, Alt Empordà)
Veure> la Vall de Santa Creu (poble).
(el Port de la Selva, Alt Empordà)
Veure> la Vall de Santa Creu (poble).
Poble (970 m alt), situat a la dreta de la Valira, uns 2 km aigua avall d’Andorra la Vella.
És famós per la seva església, esmentada ja el 839, en part pre-romànica, amb un absis quadrat amb volta de canó i arc de ferradura i fragments de pintures del segle XII; li fou també afegit el campanar cilíndric, de quatre pisos (17,76 m) que constitueix la seva característica més destacada.
La imatge de la Mare de Déu (segle XIII) que hi és venerada, acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu, tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d’Andorra.
(o els Hostalets) Poble (850 m alt), a l’oest de la vila, a l’esquerra del Tec, poc abans de la confluència amb la vall de la Persigola.
La seva església parroquial (Sant Salvador), romànica (segle XII), emplaçada 100 m per damunt de la carretera, es veié molt afectada per les inundacions del 1940.
Veure> Sant Puvim (poble).
(la Tor de Querol, Alta Cerdanya)
(o Sant Pere del Sidral) Llogaret i antic poble (1.208 m alt), situat a l’extrem de la morena terminal del riu d’Aravó, on la vall entra en la plana. Existia ja el 980, i el 1312 era ja parròquia.
És prop del terme de Guils de Cerdanya, i el 1860 la seva pertinença encara era discutida entre els estats francès i espanyol.
Veure> Sant Pesselaç (poble).
Nucli de població, situat a la costa, a ponent del cap de Ferrutx.
Fou fundada el 1880 pels propietaris de la possessió de sa Devesa de Ferrutx com a colònia agrícola; hi anaren a viure 108 famílies.
L’oratori de Sant Pere esdevingué el 1927 vicaria in capite.
Poble (1.060 m alt), situat en un planell que domina la vall d’Aulet. És presidit per l’església parroquial de Sant Orenç. El lloc és esmentat ja el 1249. Formà municipi independent fins el 1970.
L’antic terme comprenia, al sector més baix de la vall, el despoblat de Pallerol i l’església i despoblat de Sant Serni d’Aulet, i, vora la vall de la Noguera Ribagorçana, inundada pel pantà d’Escales, el poble d’Aulet, a la dreta, i el santuari de Rocamora, a l’esquerra.
Al nord-est del terme, més enllà de la collada de Santa Bàrbara (on s’alça l’església i despoblat de Sant Pere d’Iscles), al vessant de la vall de Cellers, hi ha el santuari i despoblat del Torm.
(la Pobla de Segur, Pallars Jussà)
Veure> el Puig de Segur (antic poble i església).