(Porqueres, Pla de l’Estany)
Santuari (654 m alt), situat sobre Pujarnol, al cim de la serra de Sant Patllari, contrafort de la serra de Rocacorba.
Existia ja el 1327, per bé que l’edifici actual fou refet al segle XVIII. A l’indret de la capella hi hagué una antiga fortalesa (dita Specula el 1182).
S’hi celebra un aplec el 25 d’agost.
Església del veïnat de Casals, esmentada ja el 1282, romànica, on s’ha venerat tradicionalment una imatge de la Mare de Déu del segle XIII, de fusta, policromada.
(Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany)
Grup de petits estanys d’origen tectònic, alguns de formació recent (1872 i 1908), a la capçalera de la riera de Campmajor.
Són al sud-oest de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics.
El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre.
Antiga capella, situada prop de la vila.
Existent des d’abans del 1279, al puig de Sant Martirià o del Convent Vell (243 m alt), a llevant de l’estany de Banyoles, dedicada al patró de Banyoles, Martirià. En tenien cura un sacerdot i un ermità.
Des del 1582 el lloc fou cedit als caputxins, que hi edificaren un convent, que entre el 1638 i el 1808 fou ocupat pels servites; després s’aterrà per raons estratègiques. El culte al sant passà el 1649 a l’església del monestir de Banyoles.
(Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany)
Poble, situat a la dreta de la riera de Campmajor, prop de la seva confluència amb el Ser.
L’església parroquial de Sant Martí, actualment sufragània de la de Sant Miquel de Campmajor, fou fundada al segle IX per l’abat de Banyoles i conserva la porta i l’absis de la construcció pre-romànica; ha estat molt modificat posteriorment.
S’hi venera una imatge de santa Quitèria, raó per la qual el lloc és conegut també per Santa Quitèria de Campmajor; hom hi celebra un concorregut aplec el 22 de maig.
Al segle XVII era lloc reial.
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
(o Sant Marçal de Vilademuls) Poble, al sud-oest del cap del municipi.
L’església de Sant Marçal era possessió del monestir de Banyoles.
El lloc, esmentat ja el 1097, formà part de la baronia, després batllia, de Vilademuls.
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
Poble, al sector central del terme, al sud de Vilademuls.
L’antic castell de Guialbes fou bastit a mitjan segle XI al puig de Guialbes pel comte de Barcelona, enfrontat amb el de Besalú, que havia aixecat el de Vilademuls, però hom arribà a una concòrdia.
L’església parroquial de Sant Esteve, que correspon a la de l’antic castell, fou reedificada al segle XVIII; en depèn el santuari i antiga col·legiata de les Olives de Sant Esteve de Guialbes.
(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)
Poble (69 m alt), situat a la dreta del Terri, centrat per l’església de Sant Andreu (segle XIII), d’origen romànic, amb absis i campanar gòtic, sufragània de la de Ravós del Terri.
Fou possessió del monestir d’Amer. Fou lloc reial.
Fins al 1976 fou municipi independent. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Ravós del Terri (amb l’antic castell de Ravós), de Santa Llogaia del Terri i la caseria de Prades del Terri.
(Porqueres, Pla de l’Estany)
Masia, als vessants septentrionals de la serra de Sant Patllari, en els quals neix la riera de Rodeja, afluent del Ser per la dreta dins el terme de Serinyà.
(Palol de Revardit, Pla de l’Estany)
Poble, a l’est del terme, a la dreta de la riera de Riudellots, afluent per la dreta del Terri dins el terme de Sant Julià de Ramis.
L’església parroquial és dedicada a sant Martí.
Dins l’antic terme hi ha el veïnat de la Beguda.
Dades dels Països Catalans 