(Palol de Revardit, Pla de l’Estany)
Poble, situat a la part occidental del terme, a l’esquerra de la riera de Riudarenes, vora el puig de Sant Dalmau.
La seva església (Sant Martí) és d’origen romànic, però molt modificada.
Arxiu d'etiquetes: Pla de l’Estany
Miànigues
(Porqueres, Pla de l’Estany)
Poble (192 m alt), al sud de l’estany de Banyoles.
De la seva església parroquial (Sant Romà) depèn la de Guémol i el veïnat de la Formiga.
Lloc esmentat ja el 957.
Merlant
(Porqueres, Pla de l’Estany)
Poble, situat al sector nord-occidental del terme, a l’esquerra del torrent de Merlant (o de Rodeja), afluent per l’esquerra del Ser.
L’església parroquial depenia de la de Porqueres.
Mata -Pla de l’Estany-
(Porqueres, Pla de l’Estany)
Poble, situat al sector oriental del terme, més enllà de Banyoles, a la vora esquerra del Terri, vora la carretera de Girona a Banyoles.
La parròquia (Sant Andreu) és esmentada el 1019 en la dotació de la canonja de Girona per part dels comtes de Barcelona.
L’església parroquial és romànica, amb un campanar de cadireta, agregada, almenys des del segle XVII, a la de Corts.
El castell de Mata és esmentat al començament del segle XIII com a situat a la parròquia de Sant Joan de Borgonyà.
Martís
(Esponellà, Pla de l’Estany)
Llogaret, al sud-oest del poble. Hi ha el notable edifici de can Bofí de la Torre, esmentat el 1320.
Al nord-est, sobre el Fluvià, es troba la resclosa de Martís, amb una capacitat de 68 hm³.
Incarcal
Deixa un comentari
(Crespià, Pla de l’Estany)
Jaciment paleontològic, del Plistocè inferior, ric en material ossi localitzat dins d’antigues dolines reblertes d’argiles.
La fauna trobada és representada per l’elefant meridional, l’hipopòtam, cérvols megaceront i el cavall. Aquests organismes eren depredats per la hiena de musell curt i pel feli de dents de sabre característic del Pliocè.
Aquestes mateixes faunes foren trobades a Venta Micena (Granada), Cueva Victoria (Múrcia) i Cal Guardiola (Terrassa).
Guèmol
Barri i antic poble, al sud de la ciutat.
L’església de Sant Pere, coneguda pel Remei (per la imatge mariana que hom hi venera), és obra del 1803 i fou bastida damunt la primitiva parròquia romànica; des del 1608 depèn de Miànigues.
El lloc, esmentat ja el 957, depenia de Sant Esteve de Banyoles.
Galliners -Pla de l’Estany-
Poble, al nord-oest del cap del municipi.
L’església parroquial (Sant Julià i Santa Basilissa), obra del segle XIV, depèn de la de Parets d’Empordà.
Esmentat ja el 1017, pertanyia a la baronia de Vilademuls.
Fontpudosa, la
Balneari, 1 km al nord-oest de la ciutat, bastit al costat de la font Pudosa, d’aigua sulfurosa càlcica freda, coneguda ja al segle XV per la seva virtut guaridora.
Davant la concurrència de malalts, nombrosa des del segle XVIII, hom construí a mitjan segle XIX l’actual edifici.
Font, la -Pla de l’Estany-
(Fontcoberta, Pla de l’Estany)
Santuari (la Mare de Déu de la Font), al nord-oest del poble, prop de la Farrés, petita capella romànica esmentada ja el 1292, on hom venera una imatge d’alabastre del segle XIV.
La reina Maria de Castella aprovà la confraria de la Mare de Déu de la Font, i l’aplec que hi era celebrat el 25 de març ha perdurat fins avui.
Dades dels Països Catalans 