(Reus, Baix Camp, 1872 – Barcelona, 1954)
Pintor i dibuixant. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i al taller de Rigalt.
Com a dibuixant, destacà pels seus figurins aquarel·lats i els models per a ferros forjats.
Fou president de l’Associació d’Aquarel·listes de Catalunya.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Pintor gòtic anònim. Autor d’un retaule dedicat a la Verge que reflecteix encara l’art de Pere Serra.
En una Verge rodejada d’àngels músics de la catedral de Barcelona i una altra obra similar de l’antiga col·lecció Batlló palesa l’influx de Borrassà.
El seu estil, d’innegable personalitat i vàlua, resulta tècnicament mediocre.
(Barcelona, 16 maig 1887 – 1 desembre 1972)
Escriptora i pintora. Filla de Santiago Rusiñol. Ha conreat el dibuix i la pintura.
És autora del recull poètic Llibre de versos (1928) i de L’arna (Poema rural) (1953), novel·la de tema burgès i amb un cert component didàctic i moralitzant.
També publicà la biografia Santiago Rusiñol vist per la seva filla (1950), a través de la qual defensà la figura del seu pare.
Veure> Picasso, Pablo Ruiz (pintor andalús, 1881-1973).
(Màlaga, Andalusia, 12 abril 1838 – Barcelona, 3 maig 1913)
Pintor. Íntim amic d’A. Muñoz i Degrain.
Professor de figura i adornament a l’escola de Belles Arts de la Corunya el 1891, quatre anys després aconseguí la càtedra de dibuix de figura de la Llotja de Barcelona.
Conreà la natura morta i la pintura de coloms.
Orientà i protegí els inicis de la carrera pictòrica del seu fill Pablo Ruiz Picasso, que el retratà en algunes de les seves primeres obres.
(Reus, Baix Camp, 1959 – )
Artista. Treballà bàsicament en pintura i instal·lació.
El seu treball inclou un procés minuciós de preparació i desenvolupament del projecte, mitjançant gran quantitat de quaderns d’apunts i dibuixos en els quals les idees es van desenvolupant. Les obres són concebudes com a elements múltiples que estableixen recorreguts visuals i conceptuals entre les seves diferents parts i en el seu conjunt. Hi ha diferents temes que es repeteixen, com el traç, l’infinit, el quadre com a finestra o els elements contenidors.
Des del 1994 dirigeix la programació de la sala d’exposicions del Centre de Lectura de Reus i és membre del jurat del premi d’Arts Plàstiques d’aquesta ciutat.
Enllaç web: Aureli Ruiz
(Barcelona, 1923 – )
Pintor. Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Gràcia. Deixeble de Bonaventura Puig i Perucho, formà part del grup Art Nou, de Sarrià, on exposà sovint al Centre Excursionista els Blaus.
Instal·lat a Saõ Paulo (1953), exercí diversos oficis i entrà en contacte amb artistes catalans com Francesc Domingo o Pere Tort. Hi celebrà exposicions el 1964 i el 1966. Havent retornat a Barcelona hi exposà el 1975.
Conrea un figurativisme molt estilitzat que hom ha relacionat amb M. Campigli, aportant-hi, però, un colorisme nerviós.
(Santiago de Cuba, Cuba, 6 febrer 1900 – Barcelona, 1998)
Pintor. Passà la seva infantesa a Vilafranca del Penedès, d’on procedia la seva família. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. El 1924 obtingué el premi Masriera.
Féu llargs viatges per Europa i Amèrica, tot treballant-hi amb èxit.
Sobresortí com a retratista. També pintà paisatges i natures mortes.
(Barcelona, 1926 – Mataró, Maresme, 13 juny 2000)
Pintor. Format a Sant Jordi.
Exposà amb els Artistes Graciencs el 1948, concorregué als salons d’Octubre (1954-56) i formà part del grup Sílex (1955-57), amb el qual exposà a Alacant, Cartagena, Corbera de Llobregat i Barcelona.
Partint d’un cert impressionisme, arribà a un estil fantàstic i tremendista. Integrat en l’equip publicitari Zen, evolucionà més tard cap a un neoplasticisme.
Il·lustrà diversos llibres i col·laborà també com a il·lustrador a “Tele-Estel”. Tornà a exposar a Barcelona el 1975, adscrit a un estil que enllaça amb l’art fantàstic de la seva primera època.
(Amer, Selva, segle XV – Barcelona, segle XV)
Pintor. Sembla que fou deixeble de Joan Mates.
Fou un actiu pintor de retaules, tots ells desapareguts o no identificats. Residí ordinàriament a Barcelona.
Apareix documentat del 1409 al 1446. Hom creu que encara treballava el 1466.
