(Barcelona, 1722 – 1786)
Pintor. Fou un continuador discret de l’obra del seu pare Antoni Viladomat i Manalt en la sèrie de quadres -no conservats- de la vida de Sant Tomàs d’Aquino per a la capella del seminari de Barcelona.
És interessant l’inventari conservat dels seus béns pels nombrosos quadres, potser del seu pare, que hi consten.
(Berga, Berguedà, 1669 – 1719)
Pintor, escultor i eclesiàstic. Era cosí d’Antoni Viladomat i Manalt.
És autor d’un gran nombre de pintures religioses per a esglésies del Berguedà, en general desaparegudes.
La seva activitat com a escultor sembla haver estat més esporàdica i fou també d’inspiració religiosa.
(Barcelona, 5 gener 1948 – )
Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, celebrà la seva primera exposició individual el 1963.
La seva obra assolí importància a partir del 1968, quan abandonà la pintura plana per realitzar peces tridimensionals, ambients i collages. El seu treball, presentat en diverses galeries europees i americanes, mostra la influència de Joan Brossa, de Miró i de Tàpies.
Entre les seves sèries destaca sobretot Senyals ibèriques (1982-84).
Nom amb que fou conegut el pintor català Joan Vila i Casas (1920-2007).
(Barcelona, 1924 – 12 gener 2011)
Pintor. Fill de Joan Vila i Pujol i germà de Francesc “Cesc”. Format a l’Escola Massana, on després esdevingué professor (1952).
S’ha dedicat a la pintura de retaules i murals i a la realització de vitralls religiosos (les Llars Mundet, Servei Municipal de Pompes Fúnebres de Barcelona).
Exposà sol a Barcelona des del 1951, i ha exposat a d’altres ciutats. Fou premiat a Chicago (1960) i al Primer Concurs Nacional d’Art Religiós de la Llar (1963).
(València, 9 abril 1873 – Barcelona, 9 juliol 1930)
Pintor. Fou deixeble de Sorolla a Madrid. Conreà la pintura de gènere.
Obtingué premis importants, entre ells una medalla d’argent a París el 1903.
L’any següent féu un viatge a l’Argentina, on fou molt famós.
(Llagostera, Gironès, 18 octubre 1887 – 28 desembre 1967)
Pintor i dibuixant. Deixeble de Rafael Masó i de Joan Baixas. S’establí el 1906 a París, on es dedicà al retrat i esdevingué un conegut cartellista.
De nou a Catalunya (1941), féu algunes exposicions. Obrí a Llagostera un museu privat de la seva obra, que conté també, entre d’altres, diverses obres de Modigliani -que sembla que fou amic seu-, l’autenticitat de les quals ha estat objecte de polèmiques.
(Vic, Osona, 1914 – Barcelona, 23 març 2001)
Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot.
Ha exposat sol a Barcelona molt sovint des del 1941, i fou premiat a l’exposició nacional de Madrid del 1948 (Mercat de Vic).
Conreà un impressionisme centrat sovint en efectes d’aigua, de traç destre i simplificat. Té diversos premis.
(Barcelona, 1940 – )
Gravador i pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i al Conservatori de les Arts del Llibre. Aquesta darrera institució el premià el 1963.
Ha fet excel·lents xilografies per a obres de bibliòfil. Els seus aiguaforts i les seves puntes seques han estat exposats amb gran èxit en diverses ocasions.
Pseudònim amb el qual és conegut el pintor català Francesc Pla i Duran (1743-1805).
