Veure> Can Pastilla (barri).
(Palma de Mallorca, 1874 – segle XX)
Institut religiós femení, dit també de les Germanes de la Puresa de Maria Santíssima. Creat per Gaietana Alberta Jiménez i Adrover. El seu fi específic és l’ensenyament de noies. Segueix les regles d’Ignasi de Loiola i fou aprovat definitivament per la Santa Seu el 1901.
Té diversos col·legis a Mallorca (especialment el Col·legi de la Puresa), a Europa, Amèrica i Àfrica.
(Palma de Mallorca, 1809 – )
Col·legi per a noies. Creat pel bisbe Bernat Nadal, i reformat el 1870 per Gaietana Alberta Jiménez i Adrover per encàrrec del bisbe Miquel Salvà.
El 1872 la diputació provincial hi instituí l’escola normal femenina de les Balears que, dirigida per Alberta Jiménez i portada per la seva Congregació de la Puresa, hi funcionà fins al 1912.
Modernament s’hi ha creat una escola de magisteri de l’Església.
(Palma de Mallorca, 7 desembre 1907 – 17 gener 1914)
Setmanari independent satíric, humorístic i bilingüe. Fou fundat i dirigit per Josep Sastre.
Barri de la ciutat, situat vora el moll, i limitat pel baluard de sant Pere, la Llotja i l’església de Santa Creu. Nasqué al segle XI com a suburbi, per influència de les drassanes allà instal·lades.
Té un gran valor arquitectònic, per tal com les seves cases mostren l’evolució de les tècniques de l’habitatge al llarg del temps. Per un procés de degradació de l’entorn, la seva població menestral i marinera s’ha vist substituïda en part pels immigrants més pobres.
Malgrat les fortes pressions especulatives, existeix un pla de restauració promogut pel col·legi d’arquitectes i l’ajuntament.
(Palma de Mallorca, 1869 – 1993)
Societat de socors mutus que assolí una gran popularitat. Arribà a tenir més de 5.000 socis.
A més de la funció assistencial, amb metges propis i ajut econòmic als malalts, tingué una gran activitat recreativa, especialment amb l’organització dels balls de carnaval. També comptà amb un orfeó, i un teatre, després llogat com a cinema.
A partir del 1940, amb la implantació de la seguretat social i la prohibició del carnaval, la seva vida anà esllanguint-se, si bé conservà encara uns 400 socis.
(Palma de Mallorca, 10 gener 1876 – 1879)
Revista d’agricultura, indústria, comerç, medicina i viatges. Dirigida per Pere Estelrich; tenia una periodicitat tri-mensual.
El desembre de 1877 canvià el seu nom pel d’“El Porvenir Balear” i es convertí en revista quinzenal de ciències, lletres i arts.
Barri, al sector meridional del port, construït entre el 1942 (dic de l’oest), el 1944 (vall de la Riera de Sant Carles) i 1954-56 (molls de Ponent); dins el seu àmbit hi ha també una base naval i les instal·lacions de la CAMPSA.
Al fons hi ha l’estreta cala que constituí el primitiu port de Palma, protegit a banda i banda per les torres dels Paraires (o d’en Carròs) i de Senyals; per un privilegi del 1380 aquest port era tancat, amb una cadena estesa entre aquestes dues torres, per tal de protegir-lo d’incursions corsàries.
Al sector septentrional s’alçava l’antiga església de Sant Nicolau de Portopí, donada el 1249 per Jaume I als jurats de Mallorca, on el 1582 fou fundat un efímer monestir de mínims i que fou reformada el 1621; entre el 1880 i el 1890 fou enderrocada a causa de l’extracció de pedra de la pedrera de Portopí i edificada de nou al carrer de ses Rafaletes.
Al sector meridional hi hagué el far de Portopí del segle XIII, fins al començament del segle XVII, en que fou construït el fort de Sant Carles i traslladat a la torre de Senyals.
Petita cala, a llevant del nucli urbà, separat des Portitxol pel promontori de sa Roqueta.
Petita cala, a llevant del nucli urbà, que donà nom a una de les agrupacions de cases que formen l’actual nucli des Molinar.
Dades dels Països Catalans 