(Sort, Pallars Sobirà)
Antiga església romànica, dins l’antic terme d’Enviny, situada a l’esquerra de la riera d’Enviny.
El 849 el comte i marquès Frèdol confirmà en la possessió al monestir de Gerri a la vegada que li concedia la immunitat sobre els seus alous i beneficis. El document diu que és als confins del Pallars.
El 966 i el 1163 dues butlles papals en confirmen la possessió al monestir de Gerri, del qual sempre depengué.
(Espot, Pallars Sobirà)
Llac dels Pirineus centrals. D’origen glacial, pertany a la regió lacustre dels Encantats, i es troba a 1.895 m alt, a la capçalera de la vall d’Espot. Té 450 m de longitud i 150 m d’ample.
La seva conca s’ha aprofitat per a la instal·lació d’una presa, amb 15.000 kW de potència, que compta amb una producció mitjana de 35.900.000 kWh.
És inclòs al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
També és conegut amb el nom de llac dels Encantats.
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Antiga església, a l’oest del poble d’Araós; és un edifici preromànic, amb un arc de ferradura que devia ésser l’arc triomfal.
És probablement l’antiga església parroquial d’Araós, esmentada l’any 839.
Després fou santuari dedicat a sant Francesc.
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
(o Sant Joan d’Isil) Església, dins l’antic terme de Gil, al costat de la Noguera Pallaresa. Hom l’ha considerat erròniament com a antic monestir templer.
El 839 depenia de Santa Maria d’Àneu, i al segle X estava supeditada al monestir de Sant Pere del Burgal. Manquen notícies de la seva comunitat, que hauria estat benedictina.
És un edifici romànic, de tres absis.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà / la Pobla de Segur, Pallars Jussà)
Cim (1.478 m alt) de la serra de Peracalç, termenal dels dos municipis.
(Pallars Sobirà)
Riu de la comarca, afluent dretà de la Noguera Pallaresa, per la qual drena la vall d’Àssua i petites valls pròximes.
Curt però cabalós, és format per la confluència, prop d’Altron, dels rius de Pamano (procedent de Llessui) i de Sall (format, a Escàs, per la fusió dels de Caregue i de Berasti), que drenen la vall d’Escàs.
S’uneix al seu col·lector a Rialb de Noguera.
(Lladorre, Pallars Sobirà)
Cim (2.537 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Cardós del País de Foix (vall de l’Artiga), entre el port de Lladorre i el de l’Artiga (al sud del qual hi ha el pic de Salibarri, 2.610 m alt).
(Espot, Pallars Sobirà / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Cim (2.908 m alt), de la línia de crestes que separa la vall Fosca de la vall d’Espot, al nord de la collada de Saburó.
Al vessant occidental, formant part del sistema lacustre de la capçalera de la vall Fosca, hi ha l’extens estany de Saburó (aprofitat per a l’administració de la central de Cabdella) i l’annex estany de Dalt de Saburó.
(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)
Conjunt d’estanys d’origen glacial al Pirineu axial, a la capçalera del riu de Ruda, al límit entre els municipis de Salardú i de la Mancomunitat dels Quatre Pobles, al nord del parc nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici.
És encerclat per una línia de crestes a ponent, al sud per la serra i tuc (o gran tuc) de Saboredo (2.840 m alt), i a llevant per les agulles de Saboredo (2.645 m).
Dels estanys de Saboredo destaquen l’estany de Dalt de Saboredo, estany Major de Saboredo i estany Gelat de Saboredo; els estanys occidentals de Saboredo són coneguts també com a estanys de Sendrosa.
(Farrera, Pallars Sobirà)
Capçalera de la Ribalera, a l’extrem oriental del municipi, al vessant meridional de la línia de crestes que separa la vall Ferrera, des del pic de Covil al de Salòria, entre els quals s’obre el portarró de Sabollera (2.437 m alt).
Dades dels Països Catalans 