(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Poble, situat a la riba esquerra del riu de Bellera, aigua amunt del poble.
L’església de Sant Joan depenia de la de Perves (Alta Ribagorça).
Esglésies, les -Pallars Jussà-
4 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Pallars Jussà
Escarlà
Despoblat (806 m alt), aturonat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, prop de la seva confluència amb el barranc d’Escarlà, que neix al grau d’Espills.
L’església parroquial (Sant Joan) és sufragània de la d’Espills.
Eroles
Poble, situat en un coster al vessant oriental de la serra de roca Mola, que separa les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, agrupat al voltant de l’església parroquial de Santa Maria.
Fou centre de la baronia d’Eroles. L’antic castell d’Eroles passà a ésser de jurisdicció reial el 1404.
Fins el 1950 fou cap de l’antic municipi de Fígols de la Conca.
Erinyà
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (716 m alt), situat en un coster a l’esquerra del torrent d’Erinyà o de Serradell (que neix a la serra de Setcomelles), prop de la seva confluència amb el Flamicell. L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.
Prop seu, a l’Escap del Congost (on hi ha l’antic pont d’Erinyà) s’inicia l’important congost d’Erinyà, obert pel Flamicell a través del massís calcari de la serra de Sant Gervàs, que comunica la vall Fosca amb la conca de Tremp.
Formà part de l’antic terme de Toralla i Serradell.
Envall -Pallars Jussà-
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Poble, a la vall Fosca, al fons d’una vall tributària, per l’esquerra, del Flamicell.
Pertangué a la senyoria del monestir de Gerri i a l’antic terme de la Pobleta de Bellveí.
Cubeso, estany
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Estany (2.350 m alt) de la capçalera del Flamicell, a la vall Fosca, que forma gairebé sempre una sola massa d’aigua amb l’estany d’Eixerola.
Forma part d’un important circ lacustre juntament amb els estanys Morto i Castieso, més alts, i els de Neriolo i Tort (el més extens), més baixos.
Covet -Pallars Jussà-
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Poble (711 m alt), 1 km a la dreta del riu de Conques (on hi ha l’antic hostal de les Mores, al camí de Tremp a Cervera).
Els pobles de Llordà i de Siall i la caseria dels Masos de Sant Martí depenen de la seva església parroquial de Santa Maria, romànica (segle XII), de planta de creu llatina, amb tres absis, una galeria interior situada darrera la rosassa de la façana i una notable portada esculpida (el Crist, al timpà; àngels músics, monstres i saltimbanquis, a les arquivoltes, presidits per la Sagrada Família i el Pecat Original; als flancs, lleons devorant personatges).
Conques -Pallars Jussà-
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Vila (635 m alt) i antic municipi, incorporat el 1970 a l’actual, situat al peu del mont de Conques (697 m alt), a la dreta del riu de Gavet (anomenat també riu de Conques).
L’església parroquial (Sant Miquel), edificada sobre la primitiva romànica, conserva el Sant Crist de Conques, imatge gòtica procedent de Covet. El castell de Conques, enrunat, és esmentat ja el 1055.
Fou dels comtes de Barcelona (segle XI) i dels d’Urgell, passà a la jurisdicció dels barons d’Orcau, els quals hi fundaren, vers el 1342, un convent de clarisses (Santa Maria de Conques), posat per l’infant Enric d’Aragó sota salvaguarda reial el 1483 i que Urbà VIII suprimí el 1624.
En la guerra civil del 1936-39 hi hagué el front des del març 1938 fins al gener 1939; la població restà molt destruïda.
L’antic municipi comprenia, també, l’antic terme de Castelltallat, el santuari de les Esplugues i l’hostal de Jaume de l’Obac.
Cogomella
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Coma de la vall Fosca, a la capçalera del Ricuerma, sota el pic de Neriolo (2.857 m alt), comunicada pel coll de Neriolo amb els estanys Tort i Gento, i pel coll de Morrano amb la vall de Boí.
Hi ha els estanys de Reguera, Salat, de Morera, de Grenui (aprofitats per a la producció d’electricitat) i Tapat.
Clua de la Conca, la
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Poble (699 m alt), a l’esquerra del barranc de la Clua, afluent de la Noguera Ribagorçana.
Pertanyia al monestir de Lavaix; la parròquia (Santa Maria) depenia de la d’Alsamora.
