(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Antiga torre que ha donat nom al poble de la Torre d’Amargós.
Amargós, torre d’
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Pallars Jussà
Aiguabella -Pallars Jussà-
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Llogaret (1.221 m alt), a l’esquerra del Flamicell, al vessant occidental del bony d’Altars.
L’església de Sant Pere depèn de la parròquia de la Torre de Cabdella.
Xerallo
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
(o el Xerallo) Antic hostal i caseria, de la carretera de Tremp al Pont de Suert, dins el terme de les Esglésies, vora el riu de Manyanet.
Aigua amunt de l’antic hostal hi ha una fàbrica de ciment, que començà a funcionar el 1950, per tal de fornir de ciment les obres hidroelèctriques de la Ribagorça; fou clausurada l’any 1973, cosa que comportà el despoblament de la caseria. En part treballava amb el carbó de les mines de Malpàs. Tenia una producció d’unes 200.000 tones anuals.
Vilanoveta -Pallars Jussà-
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
(o Vilanova, o el Mas de Vilanoveta) Caseria i església de l’antic municipi d’Hortoneda de la Conca i, des del 1969, de l’actual, dins l’antic terme de Pessonada (dit el segle XIX Pessonada i el Mas de Vilanova), a la dreta del riu de Carreu, vora el terme d’Aramunt.
Vilamitjana -Pallars Jussà-
(Tremp, Pallars Jussà)
(o Vilamitjana de la Conca) Poble (450 m alt), situat damunt un petit tossal que domina la plana regada per la Noguera Pallaresa, al voltant de l’església parroquial (Santa Maria).
La jurisdicció senyorial pertanyia al bisbe d’Urgell.
Fou municipi independent fins el 1972. Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
Vila de Toló *
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Nom adoptat el 1937 per a l’antic municipi de Sant Salvador de Toló.
Triador, coll de
(Llessui, Pallars Sobirà / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Depressió (2.083 m alt), a la serralada que separa les valls Fosca i d’Àssua.
S’obre entre la serra d’Altars, al sud, i el tossal de Triador (2.156 m alt), al nord.
Trepadús
(Tremp, Pallars Jussà)
Masia i antic terme, fins al 1970 del terme d’Espluga de Serra (Alta Ribagorça), situat al vessant meridional de la Tallada de Malpàs, a l’antic municipi i actual enclavament d’Enrens i Trepadús, situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, entre els termes de Pont de Suert, Sarroca de Bellera i Sant Orenç.
Tremp, conca de
(Pallars Jussà)
Subcomarca, que correspon a l’extrem llevantí de la Depressió Mitjana Intrapirinenca, constituïda per terrenys margosos i argilencs del cretaci superior i l’eocè, que formen una conca ovalada entre les serres Interiors (Boumort, Sant Gervàs) i les Exteriors (Montsec) del Prepirineu, limitada per conglomerats a l’est (serra de Comiols) i a l’oest (serres de Lleràs i de Montllobar).
Els materials tous del sinclinal han aparegut un cop exhumat el relleu de plegament i denudada la cobertora detrítica per l’erosió de la Noguera Pallaresa; aquest riu ha anat excavant la clotada, i ha produït glacis d’erosió de pendent suau, amb vessants erosionats pels torrents afluents i amb formacions de badlands. Les serres de Sant Corneli i de Carreu (convexitat d’una ondulació estructural que fa reaparèixer les calcàries) separen la conca de dalt de la de baix, amb les capitalitats de la Pobla de Segur i Tremp, respectivament.
La forma tancada d’aquesta unitat determina un contrast tèrmic, de tipus continental, amb escasses precipitacions; l’aspecte desolat de la vegetació en part és conseqüència de l’acció humana. L’agricultura és la principal activitat; també hi ha bestiar de llana. Industrialment, cal esmentar la producció d’energia elèctrica (pantà de Sant Antoni i de Terradets).
Les vies de comunicació procedents del Pallars Sobirà (a través del congost de Collegats), així com les de les valls Fosca, de Manyanet (afluent del Flamicell) i de l’Alta Ribagorça, s’orienten vers la conca, i fan de Tremp el principal centre econòmic del Pallars.
Tort, estany
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Estany (2.321 m alt) d’origen glacial, situat al massís dels Encantats, a la zona axial del Pirineu, a la capçalera de la vall Fosca, damunt Cabdella.
És un dels més grans de la conca del Flamicell, que rep l’aigua de l’estany de Mariola.
Les seves aigües s’aprofiten per a l’obtenció d’energia a la central hidroelèctrica de Cabdella.
Dades dels Països Catalans 