(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (762 m alt), fins al 1969 del terme de Toralla i Serradell, al sud del terme.
L’església parroquial (Sant Martí) depèn de la de Toralla.
Torallola
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Pallars Jussà
Toralla i Serradell
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Antic municipi, incorporat el 1969 al nou de la Conca de Dalt, a l’extrem nord-occidental de la conca de Tremp, entre els contraforts de la serra de Sant Gervàs (turó de la Capcera, 1.685 m alt.; serres de Setcomelles i de Camporan, 1.701 m; puig de Lleràs, 1.688 m) i el fons de la conca (a 500 m del pantà de Sant Antoni, molt a prop de Sant Joan de Vinyafrescal).
L’antic terme comprenia els pobles de Toralla (l’antic cap del municipi), Serradell (que fins a mitjan segle XX fou cap del municipi, al qual donà nom), Erinyà, Rivert i Torallola.
Toralla, comtat de
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, a Alexandre de Palau i d’Aguilar (nascut a Conques el 1671), castlà de Talarn i senyor de Fígols. Únic titular.
Tingué una actuació militar en la frontera d’Urgell i les muntanyes de Tremp i la Segarra i el 1713 es trobà a la defensa de Barcelona.
Toralla
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (924 m alt), fins al 1969 de l’antic municipi de Toralla i Serradell, del qual n’era cap. És situat en un serrat, contrafort oriental de la serra de Sant Salvador, dominant, pel nord, la vall d’Erinyà i, pel sud, la vall del barranc de Mascarell.
De la seva església parroquial (Santa Maria) depenen la de Torallola i l’ermita de Sant Salvador. La jurisdicció era del comte de Pallars.
Toló
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Llogaret, fins al 1970 del terme de Sant Salvador de Toló, a la vall de capçalera del riu de Conques, damunt la serra de Campanetes. L’antiga església parroquial (Sant Vicenç de Toló) depèn de la de Sant Salvador de Toló, antiga sufragània.
L’antic castell de Toló fou donat el 1071 per Arnau Mir de Tost a la seva filla Valença i al seu nét Arnau.
Terradets, pas de
(Noguera / Pallars Jussà)
Congost del Prepirineu exterior, format per la Noguera Pallaresa en travessar perpendicularment la serra del Montsec, separant el Montsec de Rúbies (a l’est) del d’Ares (a l’oest).
Hi ha el pantà de Terradets, situat al sud del de Talarn i al nord del de Camarasa, inaugurat el 1935, amb una capacitat de 33 hm3 i emprat per a la producció d’energia elèctrica.
Tercui
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble (783 m alt), aturonat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a l’extrem meridional del terme, a l’indret de l’antic castell de Tercui.
L’església parroquial (Sant Pere) era un antic monestir de Sant Pere de Tercui, fundat el 1061 per monjos de Sant Pere de Rodes; el lloc passà a dependre de Lavaix. Els rectors duien encara al segle XIX el títol de pabordes, títol que dugué el superior de la comunitat almenys des de mitjan segle XIII.
Tendrui
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble (625 m alt), fins al 1970 del terme de Gurp de la Conca, al voltant de les restes de l’antic castell de Tendrui i de l’església parroquial (Sant Esteve).
El lloc era de la jurisdicció de la col·legiata de Tremp.
Talarn, corregiment de
(Catalunya, 1716 – 1836)
Demarcació administrativa, creada pel decret de Nova Planta. Comprenia l’antiga vegueria de Pallars.
El primer corregidor designat fou el tinent coronel Ignacio de Asonjo; el 1736 fou designat corregidor vitalici de capa i espasa Pedro Ibáñez Cuevas.
Suterranya
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble (552 m alt), al peu de la serralada de Sant Corneli. Forma un petit nucli compacte de cases aturonades entorn de l’església parroquial dedicada a sant Serni.
El lloc havia format part de la baronia d’Orcau. Fou municipi independent fins el 1973, que hom agregà a l’actual.
