(País Valencià, segle XV)
Escriptor i eclesiàstic. Participà als concursos poètics del temps.
Al celebrat a València en 1481, a honor de sant Cristòfol, el guanyador fou Lluís Roís, i Anyó figurava entre els concursants desestimats. Aleshores féu pública una protesta en vers contra el resultat, curiosa per veure que els concursos de l’època també despertaven moltes disconformitats entre els perdedors. Roís li replicà amb irritació. Els jutges del certamen imposaren silenci a tots dos.
(País Valencià, segle XV)
Argenter notable, de la segona meitat del segle XV.
(País Valencià, segle XIX)
Escriptor. Fou un dels poetes més actius dels primers anys de la Renaixença a València.
Les seves obres són de caràcter popular i satíric.
(País Valencià, segle XV)
Pintor anònim. Actiu a València, incorporà al seu estil les novetats flamenques introduïdes per Lluís Dalmau.
Li són atribuïts el retaule d’Altura (Alt Palància) i el de Santa Caterina (Museu de Belles Arts de València).
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Metge militar. Era senyor de Godella i Rocafort. Formà part, junt amb Pere Pintor i Gaspar Torrella, de l’important grup valencià dels primers descriptors de la sífilis.
El seu tractat sobre aquesta malaltia, titulat Libellus de morbo gallico, aparegué per primera vegada a Venècia l’any 1502 i és un dels primers sobre la matèria i un dels més reeditats al llarg del segle XVI. El 1588 fou editat en versió anglesa. És important per la seva aportació terapèutica.
Almenar fou el primer que intentà de detenir el flux salivar i, en general, de donar un caràcter científic a l’ús exterior del mercuri.
(País Valencià, segle XVII)
Pintor. És autor del quadre representant Jaume I el Conqueridor, posat a l’Arxiu Municipal de València i fet per encàrrec dels Jurats en 1631, per a ornat de la Sala Daurada de la Casa de la Ciutat.
(País Valencià, segle XVIII)
Cirurgià. Després d’estudiar a València marxà a Alemanya, on es formà al costat de Lorenz Heister. Retornà a València, on exercí la seva activitat professional i arribà a ésser president del Col·legi de Cirurgians i cirurgià major de l’hospital militar.
La seva principal contribució és continguda en l’obra Disertación médico-quirúrgica sobre una operación cesárea executada en mujer, y feto vivos (València, 1753), en la qual exposa una operació d’aquest tipus practicada personalment per ell.
Alcalà destaca com a defensor de la cesària en una època que l’opinió general n’era contrària.
(País Valencià ?, segle XIII – Viterbo, Itàlia, 25 novembre 1276)
Bisbe de València (1248-76). Dominic. Confessor de Jaume I el Conqueridor.
(País Valencià, segle XIII)
Jurista, possiblement doctor per Bolonya. Conseller de Jaume I el Conqueridor (1268), primer comentarista dels Furs de València i defensor del dret indígena contra els partidaris de l’aplicació dels drets canònic i romà.
Autor de Notae super foris regni Valentiae i de Tractatus de contractu comandae, conservats en manuscrits.
Dades dels Països Catalans 