(Vic, Osona)
Popular capella, dins la parròquia de Calldetenes, prop de la carretera de Vic a Olot.
El seu nom, estrafet modernament, va lligat a una llegenda del pas de sant Francesc pel país, contada per Verdaguer.
Es deia abans Sant Francesc Salmunia per haver-se edificat prop del mas Almunia; és coneguda des del 1244.
S’ha reedificat diverses vegades, la darrera el 1946.
(Tavèrnoles, Osona)
Església, situada a poca distància al nord del castell i parròquia de Savassona, dalt un roquissar conegut pel puig de Sant Feliuet.
Es troba al centre de l’àmbit ocupat per un antic poblat ibèric, en part excavat, sobre la pedra dels sacrificis.
És coneguda des del 1035, però té el santuari preromànic (segle X) i la nau refeta al segle XI. Era coneguda per Sant Feliu de la Roca i popularment per Sant Feliuet.
Fou restaurada el 1962 pel Centre Excursionista de Vic.
(Sant Julia de Vilatorta, Osona)
Antiga parròquia i demarcació senyorial dins l’antic terme de Sant Llorenç o de Meda, a la dreta de la riera Major, aigua avall de la parròquia de Sant Sadurní d’Osormort, de la qual depèn actualment l’església de Sant Feliu (segle XI).
L’antic casal de Planeses fou substituït pel mas de la Verneda.
El lloc és esmentat ja el 970.
(Collsuspina, Osona)
Poble (1.008 m alt), situat a la serralada de ponent de la plana de Vic.
L’església, sufragània de la parròquia de Tona, existia ja el 968 i fou anomenada primitivament Sant Cugat de Coll-sa-sima. El 1828 s’uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa que s’obtingué el 1897.
L’església és romànica, mutilada en la part de l’absis i amb capelles del segle XVII formant creuer. Ha estat restaurada (1974-76). S’hi venera també Sant Pere Màrtir (hom hi fa l’aplec el 29 d’abril).
Església i masia, situades en un petit serrat al nord-oest del terme, sobre la riera de Merlès.
El lloc, juntament amb l’església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà (morta el 1026), muller del vescomte Bernat I de Conflent. L’heretà el seu fill Ermengol, bisbe d’Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà (1037).
Els Lluçà cediren el mas i l’església al monestir de Lluçà i fou des d’aleshores cap d’una batllia seva. L’església fou sufragània de Lluçà fins el 1878.
Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per manca de feligresos.
(Tavertet, Osona)
Poble i antiga parròquia rural, a l’extrem oriental del terme. La demarcació parroquial es troba repartida entre els municipis de Tavertet i de l’Esquirol. Rep el nom de la riera de les Gorgues, que passa sota l’església.
Existia ja el 1072. Originàriament era del terme del Cabrerès; més tard formà una quadra civil i s’uní al terme de Tavertet (1840). Vers el 1450 s’uní com a sufragània a Sant Martí Sescorts.
Tenia 5 famílies el 1515 i 12 famílies el 1687. El 1855 recobrà la independència parroquial (tenia aleshores 200 h). Tenien la jurisdicció civil els hereus del casal dels Desvilar, proper a l’església.
L’església és en part romànica (segle XII), però fou ampliada i reformada el 1769.
(Centelles, Osona)
Antiga capella i hospital de camí ral, situats al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà.
Es trobava al límit entre les antigues jurisdiccions dels castells del Brull i de Centelles.
La capella, escurçada i restaurada el 1971, era dedicada a sant Antoni Abat, i existia ja el 1291; l’hospital, amb elements gòtics (segle XV) i ara simple habitatge, fou fundat vers el 1325 pel noble Gilabert de Centelles.
(Prats de Lluçanès, Osona)
Antiga parròquia, situada a la part de ponent del terme, prop de la moderna carretera de Prats a Navars.
Existia el 1034 i fou independent fins al segle XIV, després s’uní a Prats de Lluçanès.
L’església, notable exemplar romànic, és del segle XII, amb un campanaret de torre sobre la façana de ponent. No té culte des del 1936.
(el Brull, Osona)
Masia, situada a poca distància, vers l’est, del coll Formic, on el Centre Excursionista de Catalunya fundà, a la fi del segle XIX, un dels primers refugis de muntanya.
Malgrat el seu nom, no hi ha memòria que hagi tingut mai cap capella.
(Vilanova de Sau, Osona)
Parròquia, enfilada al vessant de ponent de la muntanya de la Gavarra, a les Guilleries.
Consta des del 1101. Dels segles XVI al XVIII tenia uns 12 masos; el 1855 arribà a un màxim de 36 famílies i 185 persones. Ara té només 5 masos habitats.
La seva església, amb culte, és romànica del segle XI i fou modificada amb dues capelles laterals el 1624.
A l’extrem de la seva demarcació, a Vallclara, s’hi ha construït una moderna urbanització i un hotel.
Dades dels Països Catalans 