(Vilanova de Sau, Osona)
Parròquia, enfilada al vessant de ponent de la muntanya de la Gavarra, a les Guilleries.
Consta des del 1101. Dels segles XVI al XVIII tenia uns 12 masos; el 1855 arribà a un màxim de 36 famílies i 185 persones. Ara té només 5 masos habitats.
La seva església, amb culte, és romànica del segle XI i fou modificada amb dues capelles laterals el 1624.
A l’extrem de la seva demarcació, a Vallclara, s’hi ha construït una moderna urbanització i un hotel.
(Oristà, Osona)
Ermita, situada al sud del poble d’Olost, ja dins el terme d’Oristà.
Fou bastida al segle XVI com a capella votiva, probablement amb motiu d’una pesta. En tenia cura el rector, i hi ha una casa per als ermitans.
Ha estat reformada i restaurada en diverses ocasions i és encara lloc de devoció local.
(Folgueroles, Osona)
Antic castell medieval, del qual queden escasses ruïnes en un puig, prop del coll Sameda, a l’entrada de les Guilleries.
Consta des del 992 i reemplaçà el veí castell de Sant Llorenç del Munt. La seva jurisdicció s’estenia pels termes de Sant Julià de Vilatorta i de Sant Sadurní d’Osormort, i més antigament pels de Folgueroles i Espinelves.
El seu domini pertangué als Queralt i a la mitra de Vic. Més tard (segle XIV) passà als Centelles, senyors del casal de Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta.
(Manlleu, Osona)
Barri mixt d’habitatge i d’indústria, situat a llevant del primitiu nucli urbà, entre el Ter i la confluència de les carreteres d’Olot i de Roda de Ter.
S’hi localitzen unes instal·lacions poliesportives municipals.
(les Masies de Roda, Osona)
Antigua colònia tèxtil (Industrial Baurier SA). Es troba a la dreta del Ter, a l’altra banda de l’Esquerda.
L’empresa s’establí el 1852 a la vila de Roda i el 1862 es traslladà a l’indret actual, ocupat abans per la casa i molí de Salou, que li donà el nom. Prop de la fàbrica es construí la colònia per als treballadors. El 1950 hi treballaven 730 obrers.
L’embassament del pantà de Sau, que cobreix part de la fàbrica, obligà al seu tancament.
(Santa Eugènia de Berga, Osona)
Antiga casa fortificada, a l’est del poble. L’antic castell d’Heures fou llegat a l’església de Vic el 1032 pel comte Berenguer Ramon I.
Els cavallers Heures es destacaren en la història comarcal fins el 1229, que entroncaren amb els Santaeugènia.
El lloc passà al segle XV en poder del mercader Bernat Sala i adoptà el nou nom.
La torre de Sala-d’Heures fou minada el 1938, durant la guerra civil, quan ja s’havia construït un modern casal neoromànic al seu costat.
Resta l’antiga capella (segle XII) de Sant Joan de Sala-d’heures.
(Viladrau, Osona)
Antic casal fortificat i masia, al peu del Matagalls, a la vall del torrent dels Rentadors o torrent d’en Sala.
Coneguda des del 1181, fou residència d’una branca dels Vilademany (1329-1450).
Transformada en masia, hi nasqué el 1594 Joan Sala i Ferrer, el famós bandoler conegut per Joan de Serrallonga.
Conserva una torre rodona adossada al mas.
(Orís, Osona)
Poble, a l’esquerra del torrent de Saderra, afluent per l’esquerra del Ter, centrat per la parròquia de Sant Marcel de Saderra.
Originàriament pertangué al terme del castell de Torelló; la vall de Saderra consta des del 930 i l’església des del 949.
El castell de Saderra, d’història breu, es fusionà el segle XIV amb el terme de Besora en l’aspecte jurisdiccional i a la casa de Saderra, veïna de l’església, en el civil.
Formà ajuntament propi als segles XVIII i XIX; el 1840 es fusionà amb Orís.
Un dels seus masos més importants és l’Espona de Saderra.
(Catalunya, segle XVII – )
Títol senyorial concedit el 1681 a Francesc Antoni de Bournonville i de Perapertusa, vescomte de Jóc i senyor de les baronies de Rupit i Fornils. Comprenia els actuals termes de Rupit, Susqueda i Pruit (llevat de Sant Llorenç Dosmunts).
Passà als Ponts de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs de Lécera.
La baronia de Rupit formà part inicialment del terme del castell de Fàbregues, dividit al segle XI en els de Rupit (que comprenia les parròquies de Sant Joan de Fàbregues, la de Pruit i la de Sant Miquel de Rupit) i el de Fornils (amb Sacalm, Susqueda i el Far); reunificats els dos termes al segle XIV, s’anomenaren de Rupit i Fornils.
El domini del lloc passà dels Cardona (antics vescomtes d’Osona) als Pallars i Cruïlles, i després, sempre per casament, als Cruïlles- Vilademany, als Perapertusa i als Bournonville.
(Rupit i Pruit, Osona)
Poble (845 m alt) i cap del municipi. Es formà sota el penyal on s’aixecava el castell de Rupit, envoltat quasi totalment per la riera de Rupit (o de Sallent).
Els carrers estrets i costeruts s’enfilen pel penyal; hi ha notables cases dels segles XVI i XVII (algunes reproduïdes al Poble Espanyol de Montjuïc). L’església parroquial, obra del segle XVIII, és dedicada a sant Miquel.
Fou centre de la baronia de Rupit i després del marquesat de Rupit.
