Arxiu d'etiquetes: Olot (geo)

Closells

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa)

Veïnat, a ponent de la ciutat.

Astrol, puig

2 Respostes

(Olot, Garrotxa)

Antic volcà (625 m alt) de la zona d’Olot, a l’antic municipi de Batet de la Serra.

Té uns dels cràters més característics dels volcans olotins, d’uns 125 m de circumferència i d’uns 3 m de profunditat.

Garsa, puig de la

2 Respostes

(Olot, Garrotxa)

Antic volcà de la zona volcànica d’Olot, a llevant del Pujalós.

Garrinada, puig de la

4 Respostes

(Olot, Garrotxa)

Antic volcà (535 m alt), al nord-est de la ciutat i a l’est del Montsacopa.

Coll, torre del

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa)

(o castell del Coll) Antic castell i actual masia (550 m alt), vora l’antiga església parroquial de Sant Andreu del Coll, al vessant meridional de la serra de Sant Miquel del Mont.

Els castlans o senyors són esmentats des de la fi del segle XIII.

Bisaroques, volcà de les

2 Respostes

(Olot, Garrotxa)

Antic volcà (525 m alt), a la regió d’Olot, dins el terme de la ciutat, camí de Batet de la Serra.

El 1835 fou construïda una torre de defensa a la vora del cràter.

Corda, hostal de la

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa)

Antic hostal, al límit amb els termes de la Vall d’En Bas i de Riudaura, vora el Ridaura, instal·lat en un gran casal del segle XVII.

Durant la Tercera Guerra Carlina, el 26 de març de 1875, hi tingué lloc l’entrevista secreta dels generals Arsenio Martínez Campos, cap de les forces liberals, i Francesc Savalls, cap de les forces carlines del Principat, la qual comportà, de fet, la fi de la resistència carlina a Catalunya.

Batet de la Serra

8 Respostes

(Olot, Garrotxa)

Poble (658 m alt) i antic municipi, a la serra de Batet, a l’est de la plana d’Olot.

La presència del grup d’antics volcans (el puig de la Garsa, el Pujalós, el puig Astrol) contribueix a definir un paisatge de materials basàltics que es presenten en forma de corrents de lava compacta.

El poble és totalment disseminat; n’és el centre l’església parroquial, romànica, de Santa Maria (esmentada ja el 977 en l’acta de Batet).