(València, 1775 – 1847)
Metge i escriptor. Obtingué la revàlida per a exercir la medicina el 1798. Durant la guerra del Francès fou metge primer dels Reials Exèrcits i secretari de les juntes de caritat i beneficència. Traslladat a Madrid (1815), fou metge reial.
Escriví algunes obres mèdiques, poemes en català i castellà i Origen y estado actual de los males habituales de España que se oponen o que se observe la Constitución (1840).
(València, vers 1423 – Roma, Itàlia, 1503)
Mestre en arts i en medicina. Establert a Roma, hi publicà, el 1497, el Tractatus cum consiliis contra pudendagram seu morbum gallicum, un dels primers llibres estampats sobre la sífilis.
El 1499 consta ja com a metge del papa Alexandre VI, al qual dedicà el De praeservatione curationeque pestilentiae. Ambdós moriren en un període de gran pesta a Roma. L’any 1502, el sou mensual de mestre Pintor era de quatre ducats.
Fou sebollit a l’església de sant’Onofrio, sota una làpida que li posà la seva muller, de cognom Sabata.
(València, 7 març 1821 – 27 juny 1885)
Metge i escriptor. Fill de Marià Peset i de la Raga. Va dirigir l’Hospital General i va ser catedràtic de la Universitat de València.
És autor del Bosquejo histórico de la medicina en Valencia (1876), Apuntes biográficos de D. Mariano Peset de la Raga (1878), Topografía médica de Valencia y su zona o apuntes para una medicina práctica valenciana (1878) i Apología de don Luis Bertrán (médicos. XVIII-XIX) (editada el 1910).
Fou el pare de Vicent Peset i Cervera.
(Sevilla, Andalusia, 8 octubre 1914 – València, 24 maig 1981)
Metge i historiador. Fill de Joan Baptista Peset i Aleixandre. Els seus primers estudis versaren sobre la transfusió de la sang, la narcolèpsia i les complicacions de la leucotomia; posteriorment s’especialitzà en psiquatria.
Obres principals: Nuevos datos sobre la psiquiatría española en el siglo XIX (1950), Andrés Piquer y la psiquiatría de la Ilustración (1956), La Universidad de Valencia y la renovación científica española (1687-1727) (1964), El Dr. Seguer (1702-1759) y la moderna historiografía médica española (1966-67) i Gregori Mayans i la cultura de la Il·lustració (1975).
(Alpont, Serrans, 29 desembre 1780 – València, 9 abril 1850)
Metge. Destacà per la seva actuació durant l’epidèmia de còlera del 1833 a València, on fou metge de l’Hospital General (1835-49).
És autor de Tratado médico-químico-físico de la influencia del aire atmosférico en la vida del hombre con relación a su salud y enfermedades (1834) i Disertación médica sobre las formas purgativas (1836).
Fou el pare de Joan Baptista Peset i Vidal.
(València, 8 abril 1855 – 21 març 1945)
Metge. Fill de Joan Baptista Peset i Vidal. Doctor en medicina (1875) i ciències físico-químiques (1879), fou professor del laboratori municipal de València, director del judicial de Madrid i catedràtic de terapèutica a la Universitat de València.
El seu continuat treball de laboratori li permeté d’avançar en el terreny experimental: demostrà el poder nutritiu de diversos aliments per a malalts, fixà una llista d’aliments fosforats, determinà diversos mètodes per a l’anàlisi d’orina i féu aportacions valuoses al terreny de la farmacologia.
És autor de Resumen de electricidad moderna aplicada a la medicina (1882), Tratado de terapéutica (1894), Química de los seres vivos (1903), així com treballs sobre història de la medicina al País Valencià.
(Godella, Horta, 2 juliol 1886 – Paterna, Horta, 24 maig 1941)
Metge i polític. El 1910 obtingué la càtedra de medicina legal i toxicologia de la Universitat de Sevilla, ciutat en la qual dirigí el laboratori bacteriològic municipal. Fou comissionat el 1912 per estudiar a París la vacuna antitífica. El 1916 es féu càrrec de la càtedra de medicina legal de la Universitat de València i de la direcció de l’Institut d’Higiene.
Fou rector de la Universitat de València durant el període republicà, i fou diputat per Izquierda Republicana en les eleccions del 1936. Detingut el 1939, fou condemnat a mort i afusellat.
Entre els seus treballs publicats hi ha: Las autopsias en la Morgue (1908), Tres reacciones nuevas para la anilina (1909), Bosquejo crítico de la hematoquimia legal (1913), Vacunación y revacunación antitíficas (1916) i Aplicaciones del laboratorio a la clínica (1928).
Fou el pare de Vicent Peset i Llorca.
(Castelló de la Plana, segle XVI)
Metge. Estudià medicina a Montpeller i a València amb Lluís Collado.
Autor dels tractats De morbo quodam composito, qui vulgo apud nos galicus appellatur (Nàpols 1524), Morburum internorum fere omnium et quorundam externorum curatio brevi mothodo comprehensa (1555) i Práctica de cirugía (1548), traducció de la Praxis de Joan de Vigo amb addicions marginals. Pere Joan Nunyes li dedicà les seves Institutiones fisicas (1554).
Fou el pare del filòsof Bartomeu Josep Pasqual.
(Palma de Mallorca, 23 abril 1888 – Madrid, 8 novembre 1973)
Metge. Féu la campanya d’Àfrica en el cos de Sanitat Militar. Especialitzat en higiene, amplià estudis a la Health School of Johns Hopkins, a Baltimore (EUA). El 1920 guanyà la càtedra d’higiene a la universitat de Sevilla, a Santiago i a la Universitat Central (1923).
Fundà la revista “Archivos españoles de higiene pública”, així com dispensaris i sanatoris. Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Medicina (des del 1928) i representant de l’estat espanyol a l’Office Internationale d’Hygiène Publique.
Elaborà diversos treballs professionals, com Importancia social de la sanidad pública (1944).
(Ceret, Vallespir, 1904 – Perpinyà, 1981)
Metge. Exercí a Perpinyà del 1945 al 1955. Ha donat a conèixer les seves teories cosmològiques originals i particularment la de l’antigravitació.
És autor del llibre Le défi de l’antigravitation.
Dades dels Països Catalans 