Veure> l’Arsenal (illa del port).
Cala de la costa septentrional de l’illa, a l’est de sa Falconera d’Alfurinet.
Cap de la costa occidental, al nord del cap de Menorca.
(o de Parella) Coves naturals, amb formacions estalactítiques, al sud de la ciutat, prop de cala Blanca.
(o arenal de son Saura) Platja de la costa septentrional, a llevant del promontori de sa Mola de Fornells.
S’hi ha establert la urbanització de Son Parc, amb un camp de golf.
(Menorca)
Nom donat durant l’ocupació dels anglesos a la població d’es Castell.
(Menorca)
Tipus de construcció megalítica. Aixecada sobre una planta en forma de quilla invertida. Aixecades sobre plantes de base el·líptica, els materials de construcció són disposats regularment. La part essencialment del monument és una cambra, que a vegades consta de dues o tres naus separades per pilars, en que recolza una falsa cúpula.
Si bé tradicionalment se’ls ha atribuït un caràcter funerari, les primeres navetes (mil·lenni -II) tingueren funció d’habitatge. Fou en el mil·lenni -I quan es construïren amb fins funeraris, sembla que exclusivament a l’illa de Menorca, on n’hi ha més d’una vintena.
Les més famoses són la naveta des Tudons (Ciutadella) i la de Son Mercè de Baix (Ferreries).
Cap de la costa septentrional, a l’extrem nord-occidental de l’illa. Hom hi ha bastit un far (42 m alt).
Jaciment paleontològic, situat al nord de la ciutat, ric en vertebrats fòssils dipositats en una bretxa càrstica, les restes dels quals han permès conèixer la fauna menorquina del Miopliocè.
Un dels organismes endèmics fou un lepòrid gegant (conill), el qual presenta interessants modificacions en l’esquelet.
Lloc, a l’est del poble de Sant Climent. L’antiga església rural, fundada el 1303, sufragània de la parròquia de Santa Maria de Maó, fou l’origen del poble de Sant Climent.
Donà nom a una de les companyies organitzades pel general Steward.
Dades dels Països Catalans 