Arxiu d'etiquetes: Matarranya

Vall-de-roures (Matarranya)

9 Respostes

Municipi i cap de la comarca de la Matarranya (Franja de Ponent): 123,84 km2, 510 m alt, 2.337 hab (2014)

(o Vallderoures, cast: Valderrobres) Ocupa una gran extensió de terreny a la confluència del Matarranya, el Tastavins i la Pena. Força muntanyós.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura; els conreus predominants són els de secà (cereals, hortalisses i farratges), però el regadiu ha anat guanyant terreny; s’hi conreen sobretot fruiters (presseguers). Ramaderia de llana i porcina; granges d’aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura (olis, farineres) i fabricació de materials per a la construcció (mossaics). Àrea comercial d’Alcanyís.

La vila, centre comarcal del Matarranya, és situada a la riba dreta del Matarranya, presidida per l’antic i notable castell de Vall-de-roures d’origen musulmà, declarat monument nacional el 1931, i per l’església parroquial de Santa Maria la Major, gòtica (mitjan segle XV); s’hi destaquen també la casa de la vila, renaixentista (acabada el 1599), i alguns interessants casals del carrer Major.

El municipi comprèn, a més, l’ermita i caseriu de Sant Miquel d’Espinalvà.

Torredarques (Matarranya)

1 Resposta

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 34,23 km2, 746 m alt, 83 hab (2014)

(cast: Torre de las Arcas)  Situat en un terreny muntanyós al sud-oest de la comarca, al límit amb els Ports (frontera històrica entre els regnes de València i d’Aragó), drenat pel Bergantes, el barranc de Montnegrell, la rambleta de Torredarques i el barranc d’Entrefort, i accidentat pel Montnegrell, la Cogulla i el prat d’Aragó. Una gran part del terme és coberta de pinedes i matollar.

A l’agricultura predominen els conreus de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya); el regadiu, que aprofita l’aigua de la rambleta de Torredarques, es limita a 10 ha (patates i hortalisses). Ramaderia (bestiar oví i porcí). Àrea comercial d’Alcanyís.

La vila (torredarquins) és situada a la dreta de la rambleta de Torredarques, al voltant de l’església parroquial de Sant Miquel, esmentada ja el 1280.

Al sud, a poca distància de la població, hi ha l’ermita de Sant Bernat.

Torre del Comte, la (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 19,33 km2, 497 m alt, 142 hab (2014)

(o del Compte) Situat en un terreny muntanyós, a les ribes del Matarranya, drenat a més pels barrancs del Regall i de la vall de Viguera. La meitat del territori és coberta de bosc de pins.

Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, olivera i vinya) sobre els de regadiu (farratges i patates), que aprofiten aigües derivades del riu, a través de la sèquia d’Arnau. Ramaderia ovina i porcina; avicultura. Àrea comercial d’Alcanyís. Població en descens.

La vila és situada damunt un tossal, entre les valls del Matarranya i del Regall, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere (esmentada ja el 1280). Hi ha interessants casals d’època renaixentista.

Torre de Vilella, la (Matarranya)

1 Resposta

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 33,54 km2, 611 m alt, 208 hab (2014)

(cast: Torrevelilla) Situat a l’esquerra del riu Mesquí, al sector occidental de la comarca, al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó, accidentat, al sector meridional, per la serra de la Ginebrosa; la resta del municipi és relativament plana, drenat per diversos torrents que desguassen directament, per la dreta, al Guadalop.

L’agricultura és l’activitat econòmica predominant, amb conreus de secà (cereals, arbres fruiters, ametllers i, sobretot, oliveres); la resta són bosc de pins i alzines i matollars. Ramaderia ovina i porcina; granges d’aviram. Àrea comercial d’Alcanyís. Població en descens.

La vila és al peu de la serra de la Ginebrosa, a l’extrem meridional del sector més pla del terme, al voltant de l’església parroquial de Santa Quitèria, esmentada ja el 1280.

Està situat en el límit lingüístic amb el castellà.

Calapatà, barranc de

3 Respostes

(Cretes, Matarranya)

Barranc, afluent del Matarranya per la dreta, que neix vora Cretes.

Prop seu hi ha la roca dels Moros (dita també dels Quartos), amb pintures rupestres prehistòriques, que foren publicades per Joan Cabré, el 1903, el qual les arrencà del lloc, i actualment són conservades, en part, al Museu Arqueològic de Barcelona. Hi ha poques figures, totes d’animals.

El barranc rep el nom de l’antic castell de Calapatà, esmentat el 1205 dins el terme de Calaceit.

Caixa de Vall-de-roures, la

Deixa un comentari

(Vall-de-roures, Matarranya)

Nom popular de la rodalia, que prové d’un destacat relleu de forma característica que limita pel sud la conca on hi ha la vila.

Sorollera, la (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 33,75 km2, 840 m alt, 106 hab (2015)

(trad i cast: La Cerollera) Situat als vessants meridionals de la serra de Cirerals (la Llobatera, 961 m alt), al sector de l’interfluvi entre el Bergantes i el Tastavins, al primer dels quals desguassen els barrancs que drenen el terme. Gran part del territori és ocupat per boscs de pins i pasturatges.

Modesta economia agrària, amb conreus de productes mediterranis de secà (cereals, ametllers, vinya i olivera); hi ha molt poc regadiu (patates, hortalisses i alfals), que aprofita l’aigua de fonts. La cria de bestiar (de llana i porcí) i l’extracció de pedra calcària complementen l’economia. Àrea comercial d’Alcanyís. En procés de despoblament.

La vila es troba a ponent de la Llobatera, al sector septentrional del terme. L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Remei.

Bunyol -Matarranya-

Deixa un comentari

(la Ginebrosa, Matarranya)

Despoblat.

Ràfels (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 35,67 km2, 627 m alt, 142 hab (2014)

(cast: Ráfales) Situat a l’esquerra del Tastavins, a la zona muntanyosa que separa les conques del Matarranya i del Guadalop. El sector forestal és ocupat per pins, alzines i matollar.

Agricultura amb conreus de secà, principalment oliveres, vinya, ametllers i cereals; el poc regadiu, que aprofita l’aigua del Tastavins, es dedica a hortalisses, cereals, patates i oliveres. Ramaderia de bestiar oví; avicultura i apicultura. Fins al 1970 foren explotats uns jaciments d’argila. Les activitats industrials derivades de l’agricultura complementen l’economia. Àrea comercial d’Alcanyís. Població en descens.

La vila és al peu d’un tossal (798 m alt) on hi ha l’ermita de Sant Rafael; església parroquial de l’Assumpció de Maria.

Portellada, la (Matarranya)

1 Resposta

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 21,48 km2, 569 m alt, 234 hab (2014)

Situat a les conques del Matarranya i del seu afluent, el Tastavins, i drenat, a més, pel barranc de la vall d’Aura. Gran part del terme és cobert de pinedes i brolla de romaní.

Agricultura de secà (cereals -especialment blat-, oliveres i vinya) i de regadiu (patates, hortalisses, cereals i farratges), gràcies als regatges derivats d’una sèquia amb aigua procedent del riu Tastavins. La ramaderia (bestiar oví, cabrum i porcí) i l’avicultura complementen les activitats econòmiques. Àrea comercial d’Alcanyís.

La vila és al fons d’una vall i està dividida en dos sectors: el Mas de Dalt i el Mas de Baix. Església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià.