(Sant Mateu de Bages, Bages)
Església i masia, al nord-est del terme (600 m alt).
L’església és d’un estil romànic tardà, amb l’absis situat a ponent, on fou venerada una imatge gòtica de la Mare de Déu.
El gran casal, en ruïnes, serva el record i justifica el topònim de l’antiga domus, documentada des del segle XII.
(Viladrau, Osona)
Antic casal fortificat i masia, al peu del Matagalls, a la vall del torrent dels Rentadors o torrent d’en Sala.
Coneguda des del 1181, fou residència d’una branca dels Vilademany (1329-1450).
Transformada en masia, hi nasqué el 1594 Joan Sala i Ferrer, el famós bandoler conegut per Joan de Serrallonga.
Conserva una torre rodona adossada al mas.
Masia, 1 km al sud de la vila; coneguda també amb els noms del Saiol de la Comdal i el mas la Comdal, té l’aspecte d’una casa forta del segle XVI.
Prop d’ella es construí, el 1578, la capella de la Mare de Déu del Remei.
(Querol, Alt Camp)
(o Saborella) Masia i antic castell (675 m alt), a la dreta del Gaià.
Es conserven dues torres i un gros pany de mur. Situat damunt la vall del torrent de Vallespinosa.
Esmentat a partir de l’any 1229, pertangué a la família Cervelló. L’església era dedicada a sant Miquel.
(les Llosses, Ripollès)
Masia de l’antic municipi de Palmerola, que juntament amb la de la Riera forma un enclavament (3,31 km2) separat del sector principal pel de Borredà (Berguedà).
S’estén a la dreta de la riera de Merlès, aigua avall de Boatella.
(o Rosanes del Vallès) Gran casal fortificat, antiga domus, al sud de la vila, a la dreta del Congost.
Hom l’ha anomenat castell de Rosanes; els seus senyors prengueren el cognom Rosanes.
(Igualada, Anoia)
Casa i veïnat, a l’oest de la ciutat, al límit amb els d’Òdena i de Jorba, on hi ha l’antiga església romànica de Sant Jaume de la Roixel·la, que depèn de l’església de l’Espelt.
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
(o hostal Roi) Hostal (1.093 m alt) i antic terme de l’antic municipi de Sant Salvador de Toló, anteriorment del de Sant Miquel de la Vall, al vessant septentrional del Montsec de Rúbies, al camí que uneix la conca de Tremp a la conca de Meià (Noguera), pel pas Nou. És al sud de Mata-solana.
Dins el gran recinte hi ha les ruïnes de l’església romànica de Santa Anna.
S’hi han celebrat, tradicionalment, dues fires anuals, una molt important de bestiar menut, el 29 de setembre.
(Cercs, Berguedà)
Masia i barri miner, a la dreta del Llobregat, davant Sant Salvador de la Vedella, proper a les mines de lignit.
(Porqueres, Pla de l’Estany)
Masia, als vessants septentrionals de la serra de Sant Patllari, en els quals neix la riera de Rodeja, afluent del Ser per la dreta dins el terme de Serinyà.
Dades dels Països Catalans 