(Monistrol de Montserrat, Bages)
(o Vilamarits) Caseria i antiga quadra, enclavada (0,55 km2) dins el territori de Marganell, a l’esquerra de la riera de Marganell.
De l’església romànica de Sant Pere (segle XII), antiga sufragània de Castellbell, resten només les ruïnes.
(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)
Masia i antiga quadra, al límit amb el municipi de Cardedeu. El lloc és citat ja el 986; al segle XII n’eren senyors els Vilalba.
L’actual edifici, de grans proporcions, és del segle XVII, però hom ha trobat vestigis d’època romànica i gòtica. En canvi, no romanen restes de l’antiga església de Sant Vicenç, que al segle XI tenia ja el privilegi de poder-s’hi fer testaments sacramentals.
Fou adquirida pel monestir de Montserrat, que la posseí fins a la desamortització del segle XIX.
A finals del segle XX s’hi ha fet un camp de golf als seus voltants.
(Urús, Baixa Cerdanya)
(o el Puig de Urús) Caseria, al sud-oest del poble, vora el terme de Riu de Pendís, proper a l’església de Sant Grau d’Urús, dita també de Sant Pau del Puig d’Urús, esmentada ja el segle XII.
(Tona, Osona)
(o Vilageliu) Important masia i església, situada al límit amb el terme d’Hostalets de Balenyà. El lloc és esmentat des del 948.
L’església de Sant Miquel, a l’origen una parròquia de fundació particular, existia ja el 948, i fou reedificada al segle XI, època que s’havia refós amb la parròquia de Tona. Subsisteix íntegra, bé que sense culte.
Formà una quadra del segle XI al XIV amb sis masos, que es refongué amb Tona al segle XV.
Subsisteix ara un gran mas prop de l’església romànica.
(Gurb, Osona)
Antic castell i quadra, centrada en el casal de Vilagelans, situat en una recolzada del riu Gurri, poc abans d’unir-se al Ter.
La vil·la Evigilanus (1012) es transformà en castell vers el 1050, i els seus senyors, els Vilagelans, intervingueren activament en la vida comarcana fins que es fusionaren amb els Alta-riba, el 1440. El seu terme es convertí en quadra civil, amb 7 famílies, al segle XV, sota el domini dels consellers de Vic.
L’antiga fortalesa es transformà en masia fortificada al segle XV, i en casal residencial vers el 1925. Prop seu hi ha la capella romànica de Santa Fe, molt reformada modernament.
El 1840 l’antiga quadra es fusionà amb el terme de Gurb.
(Gaià, Bages)
Caseria, al peu de la serra de Vilagaià, a l’extrem meridional del terme. L’església és dedicada a sant Andreu.
El 1774 Francesc Delàs, primer baró de Vilagaià, hi establí una colònia agrícola per a l’explotació de la vinya i altres conreus de secà.
(Callús, Bages)
Caseria, a l’extrem nord-oriental del terme, en terreny muntanyós (400 m alt).
Hi ha una petita església (Santa Maria de Viladelleva) pre-romànica, d’una nau, amb absis rectangular i amb volta de canó. La porta (a l’oest) és precedida d’un porxo.
(Sant Boi de Lluçanès, Osona)
Antiga vil·la i important masia, documentada des del 1221.
Té adossada una torre de defensa del segle XVI, sota la qual es trobava la primitiva capella del mas, dedicada a sant Joan.
L’actual fou refeta el 1751.
(Sant Sadurní d’Osormort, Osona)
Antiga masia, situada al vessant oriental del coll de Romegats, prop de l’església de Sant Ponç, coneguda des del 1050 com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta.
El mas, existent el 1240, fou renovat al principi del segle XX i convertit en una residència senyorial; té al seu costat un oratori o capella dedicat igualment a sant Ponç.
(Navès, Solsonès)
Masia i església (Sant Martí), antigament parroquial, al nord de Besora, entre les valls de la rasa d’Antigues i el de la rasa de Vantolra (afluent, per l’esquerra, del Cardener, que neix al vessant meridional del coll d’Arques, a la serra de Busa, vora Guilanyà, i aflueix al seu col·lector aigua avall d’Olius).
El lloc és esmentat ja el segle XI com a pertanyent a la canònica de Solsona; l’església és romànica.
Al camí de Cardona a Sant Llorenç de Morunys hi ha l’hostal de Vantolra, prop del qual hi ha la petita església de Sant Pere, identificada com l’antiga cel·la o monestir de Sant Pere de Vantolra, que fou donat pel comte Borrell al monestir de Sant Llorenç de Morunys l’any 971, quan segurament ja no tenia comunitat.
Dades dels Països Catalans 