Barri, el més extens de la ciutat, habitat, principalment, per pagesos.
Baix des Cós, es
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Mallorca
Campanet (Mallorca Raiguer)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 34,65 km2, 132 m alt, 2.554 hab (2014)
Situat al peu de la serra de Tramuntana, a l’ala sud del puig Tomir, al nord-est de Palma de Mallorca; forma gran part de la conca del torrent de Sant Miquel. Hi ha pinedes, alzinars i garrigues.
La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, ametllers, garrofers i oliveres), complementada per la ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial d’Inca.
La vila es troba en un turó, dominada per l’església parroquial (1717-37), que conserva el cos de sant Victorià.
Dins el terme hi ha l’església de Sant Miquel de Campanet, el llogaret d’Ullaró i les coves naturals de Campanet, càrstiques, descobertes el 1945, que són un centre d’atracció turística.
Enllaços web: Ajuntament – Coves de Campanet
Calvià (Mallorca Tramuntana)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 145,02 km2, 143 m alt, 50.363 hab (2014)
Ocupa una gran extensió entre l’extrem oriental de la serra de Tramuntana i la costa. L’interior és força muntanyós, amb abundància de bosc.
El turisme i altres activitats derivades, com la indústria de la construcció, han superat àmpliament les tradicionals tasques agrícoles de secà (ametllers, garrofers, oliveres, cereals, figueres i vinya) i ramaderes del municipi i han estat la causa d’un espectacular augment de la població, sobretot a partir del 1960, i han adquirit molta importància la indústria de la construcció i, sobretot, l’hotelera. Totes les cales i platges de la costa són avui una cadena d’urbanitzacions. Àrea comercial de Palma de Mallorca.
La vila, en un turó, és al voltant de l’església parroquial de Sant Sebastià (1867-96), que substituí la del segle XVII.
Dins el terme, on s’han trobat més de 30 estacions prehistòriques (edat del bronze), destaquen els barris i urbanitzacions de Cas Català, Santa Ponça, Peguera, sa Porrassa, Palma Nova, Portals Nous, Cala Fornells, sa Torre Nova i es Magaluf, entre altres, la possessió de Bendinat i el poble des Capdellà.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Institut
Bunyola (Mallorca Tramuntana)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 84,7 km2, 240 m alt, 6.662 hab (2014)
Situat al vessant sud de la serra de Tramuntana, al nord de Palma de Mallorca, pla al sud, és accidentat al nord per la serra d’Alfàbia i drenat pel torrent de Brunyola, i en bona part ocupat per pasturatges i boscs de pins i d’alzines.
Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, amb gran predomini del secà (cereals, garrofers, oliveres, ametllers), la ramaderia (bestiar oví i porcí) i la indústria, molt diversificada, si bé hi destaca la tèxtil, la destil·lació de licors i la producció d’oli. Àrea comercial de Palma de Mallorca. La població ha crescut durant els darrers anys, en bona part a causa de la proximitat de Palma de Mallorca.
La vila, aturonada, a la dreta del torrent de Brunyola, és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de Sant Mateu, barroca (segle XVIII), on hi ha la imatge d’alabastre de la Mare de Déu de la Neu (segle XIV).
Enllaç web: Ajuntament
Búger (Mallorca Raiguer)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 8,29 km2, 105 m alt, 1.030 hab (2014)
Situat als vessants d’un turó, a la plana anomenada es Pla, al nord-est de Palma de Mallorca. El terme és drenat pel torrent de Búger o de Son Vivot (afluent per la dreta del torrent de Sant Miquel), que en forma el límit oriental. Hi ha algunes hectàrees de boscos de pins i d’alzines.
La vida econòmica local es basa en l’agricultura principalment de secà (cereals i ametllers) i també hi ha una part de cultius de regadiu (arbres fruiters i hortalisses). Ramaderia porcina. Algunes activitats industrials, com la de plàstics, o tradicionals, com la de culleres i esquelles. Àrea comercial d’Inca. La població, amb lleugeres oscil·lacions durant les últimes dècades, tendeix a disminuir.
El poble, que havia estat una alqueria islàmica, es troba en un turó, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, construïda entre el 1649 i el 1718 en l’estil clàssic.
Enllaç web: Ajuntament
Binissalem (Mallorca Raiguer)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 29,77 km2, 137 m alt, 7.936 hab (2014)
(ant: Rubines) Situat a la zona nord de la plana central, al Raiguer, al límit amb els contraforts meridionals de la serra de Tramuntana. A la part muntanyosa hi ha un petit sector ocupat per pinedes i pasturatges.
La base de l’economia local és l’agricultura de secà (ametllers, cereals, vinya i oliveres), complementada pel regadiu (hortalisses) que aprofita l’aigua de pous. Les terres de conreu són força repartides. La ramaderia és de bestiar boví, oví, cabrum, porcí i avicultura. Hi ha explotació d’algunes pedreres. També hi ha algunes petites indústries, dedicades principalment a l’elaboració de vins, a la fabricació de calçat, de conserves de fruites i de vidre. Pertany a l’àrea comercial de Palma de Mallorca.
La vila fou fundada el 1300 per Jaume II de Mallorca; la primitiva església parroquial va ser refeta durant el barroc.
Dins el terme, a més de l’antic poble de Rubines, hi ha el caseriu de Biniagual.
Enllaços web: Ajuntament – Vins D.O. – Institut – Biblioteca
Banyalbufar (Mallorca Tramuntana)
Municipi de Mallorca Tramuntana (Illes Balears): 18,1 km2, 100 m alt, 553 hab (2014)
Estès des del vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana fins a la mar. Al territori, molt accidentat, abunden pinedes i alzinars, garrigues i pasturatges d’hivern.
Els principals recursos econòmics del municipi provenen del turisme i les segones residències, complementats per l’agricultura de regadiu i de secà.
La vila, una antiga alqueria islàmica, conserva l’antic palau, dit sa Baronia, la talaia de ses Ànimes i algunes torres de defensa. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
Dins el terme, a més d’algunes grans possessions, hi ha els caserius des Port des Canonge i es Rafal de Planícia. En són característiques les marjades que, aprofitant l’escàs espai disponible, s’arrengleren sobre el litoral.
Enllaç web: Ajuntament
Avançada d’Albercutx, l’ *
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Altre nom de la fortalesa d’Albercutx.
Avall, los d’ -Mallorca-
Barri format des del segle XIV al voltant de la nova església parroquial bastida més a la plana i separada de l’antic nucli de los d’Amunt per un torrent.
Era anomenat també Poble Major (1395), Partida d’Avall o Vila d’Avall.
Artà, Santa Maria d’ *
Altre nom de l’antic priorat premonstratès de Bellpuig.
Dades dels Països Catalans 