Raval de la ciutat, 5 km a l’oest del centre urbà.
Situat a l’estroncament de la carretera de Palma a Sineu amb la que duu a es Pla de Na Tesa, al costat del barri de Son Ferriol.
Creu Vermella, sa
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Mallorca
Creu, punta de sa -varis-
punta de sa Creu * (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Altre nom del promontori de cap de Balansat.
punta de sa Creu (Formentera, Eivissa) Cap de la costa, al nord de sa Mola.
punta de sa Creu (Sóller, Mallorca Tramuntana) Cap de la costa, a llevant des Port de Sóller.
Crestatx
Santuari (Santa Margarida de Crestatx), al nord de la vila, al peu dels darrers contraforts de la serra de Tramuntana.
Fou una de les primitives parròquies de l’illa després de la conquesta catalana, de la qual depengué sa Pobla, però, quan aquesta vila fou declarada reial (1300), la parròquia s’hi traslladà.
L’església fou reformada vers el 1747 i el 1820 i ampliada en 1895-1906.
Covetes, ses
Caseria de la marina, vora un promontori que separa la platja des Trenc i l’arenal de sa Ràpita (en total, 5 km de platges).
Sorgí a la segona meitat del segle XIX com a centre d’estiueig de famílies de Campos, Porreres i Montuïri, en terres de l’antiga possessió de Torremarina.
Hi ha unes pedreres que foren emprades per a la construcció de les muralles de Palma de Mallorca.
Coves Blanques, punta de les
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Cap de la costa, que limita per ponent la cala de Sant Vicent.
Coves, ses
(Santa Eugènia de Mallorca, Mallorca Pla)
Barri de població pagesa, en procés de despoblació.
Costitx, toros de
Conjunt de tres caps de toro, esculpits en bronze, de grans dimensions (el més gros, de mida natural), trobats a son Corró, juntament amb sis banyes i dues orelles, dins les restes d’un santuari d’època talaiòtica.
Peces d’una gran força expressiva, dins un naturalisme vigorós, són exponent d’un culte taurolàtric, possiblement importat de Creta o influït per ella.
Unes altres troballes d’aquesta època relacionades amb el culte al bou fan que aquests bronzes siguin considerats com a indígenes (a la seva descoberta hom els atribuí a l’art grec).
Actualment són al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.
Costa des Pins, sa
(Son Cervera, Mallorca Llevant)
Urbanització turística de la costa, a ponent del cap des Pinar.
Costa, la -Mallorca-
Caseria, al nord de la vila.
S’originà a partir del segle XVIII per la parcel·lació de la possessió de son Vidal.
Correu de les Lletres
(Sóller, Mallorca, octubre 1920 – abril 1922)
Suplement del setmanari “Sóller”.
Defensor de la ciutat, de l’art i de les lletres, la seva curta durada fou plena de contingut.
Publicà articles, versos i traduccions d’importants intel·lectuals de les Illes Balears.
Dades dels Països Catalans 