(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Sector, al sud-est de la vila.
(Mancor de la Vall, Mallorca Raiguer)
Llogaret, al vessant meridional de puig de Massanella (320 m alt).
Possessió, al nord-oest de la vila, al límit amb el d’Alaró.
Era una antiga alqueria de la parròquia d’Alaró, anomenada inicialment Jarfa, esmentada el 1281.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Cala de la costa, a ponent de cala Llamp.
(sa Pobla, Mallorca, 1909 – 1928)
Revista mensual literària, en català i en castellà. Editada i dirigida pel sacerdot Joan Parera.
Publicava, a més de treballs literaris, articles sobre història i folklore mallorquí. Era impresa a la Tipografia Catòlica de S. Pizà, de Palma.
(sa Pobla / Muro de Mallorca, Mallorca)
Sector proper a l’albufera d’Alcúdia. Els seus terrenys foren de la corona i els administrà la universitat de sa Pobla, fins que, després de llargs litigis, el 1822, per decret de les corts, foren distribuïts entre veïns no propietaris.
Durant la guerra de les Germanies hi tingué lloc un fort combat entre les forces del lloctinent i els agermanats (1522) en el qual aquests foren derrotats. Fou decisiu per a la reducció de l’illa, en l’avenç del lloctinent vers la ciutat de Palma.
(Esporles, Mallorca Tramuntana)
(pop: ermita Ferrana; ant: el Carmel) Santuari (Mare de Déu del Carme), als vessants septentrionals de la serra des Ram.
Fou fundat el 1890 pels terciaris carmelitans de Santa Catalina com a centre de vida eremítica. Des de l’any 1926 depèn del sector d’Esporles (el qual li donà el nom), i fa les funcions de santuari.
(Mallorca)
Sector costaner de migjorn de l’illa comprès entre es Pla, el massís de Randa i les serres de Llevant fins a la punta de n’Amer, exclosa la península d’Artà i exceptuant el salobrar de Campos.
Forma una plataforma estructural vindoboniana, horitzontal al sector de Llucmajor (on la plataforma pot assolir 13,5 km d’amplària) i inclinada a la mar des de la serra de Llevant, on rarament assoleix 4 km. Hom ha considerat que cal excloure’n les terres on s’han superposat, dominants, els sediments i les dunes del Quaternari. En aquest sentit, l’horta de Campos s’interposa entre sa Marina de Llucmajor i sa Marina de Llevant.
Històricament, però, sa Marina era molt més àmplia; un document del 1348 hi situa, a més dels municipis esmentats, els de Campos i Artà i els interiors, és a dir, la meitat migjornenca de l’illa a llevant de Palma.
Veure> s’Horta (poble).
Dades dels Països Catalans 