Església de la Mare de Déu de la Pau, nom que prengué l’antiga església parroquial de Castellitx.
Pau, la -Algaida-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Mallorca
Patró, punta des
Santuari talaiòtic. És situat a la partida de Son Real, a pocs metres de la línia de costa.
Els treballs d’excavació, iniciats l’any 1998, permeteren descobrir una cambra amb planta de ferradura, de 8 m de diàmetre, a la qual s’accedia des d’una avantcambra situada immediatament al sud i que tenia una gran llosa vertical de 177 cm d’altura, que devia ser un element essencial de l’activitat cultural del santuari.
L’ús d’aquesta estructura es datà al segle II aC, però n’existeix una fase anterior, mal coneguda, que es remunta al segle IV aC, i hi ha indicis de l’ocupació del lloc des del segle VI aC.
La proximitat de les necròpolis de Son Real i de l’illot des Porros fa pensar que podia tractar-se d’un santuari necrolàtric.
Pastoritx
(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)
Possessió, a l’extrem oriental del municipi, al centre de la vall de Pastoritx, capçalera del comellar de l’Infern.
Partit d’Unió Republicana de Mallorca
(Palma de Mallorca, setembre 1896 – 1913)
(PURM) Grup polític constituït i encapçalat pel republicà progressista Jeroni Pou. Sorgí a partir del treball d’aquest envers la Unió Republicana del 1893.
Aconseguí d’agrupar quasi la totalitat de les famílies republicanes illenques, excepció feta d’un petit nucli federal mantingut entorn d’Antoni Villalonga.
Comptà com a òrgan de premsa amb el diari “La Unión Republicana” (1896-1904).
Partit Autònom d’Unió Republicana de Mallorca
(Palma de Mallorca, setembre 1913 – 1921)
Grup polític republicà. Constituït a instàncies de Francesc Julià i Perelló. Significà la resposta a l’evolució vers el reformisme de Jeroni Pau i als seus intents de dur-hi la Unió Republicana Balear. Reagrupà federals i republicans radicals.
Assolí un cert abast illenc amb especial força a Llucmajor i Manacor. Comptà com a òrgan de premsa amb “La Voz del Pueblo”.
Pariatge, baronia del *
(Mallorca)
Veure> baronia d’Andratx (jurisdicció senyorial, 1232-1811).
Pareis, torrent de
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Curs d’aigua de la serra de Tramuntana, format per la unió dels torrents del gorg Blau i de Lluc, sota el puig de Cosconar. S’obre pas per un profund engorjat vers la cala de sa Calobra.
Joaquim Mir, que hi visqué tot sol (vers 1901-1903), hi realitzà una de les seves sèries pictòriques principals.
Per la seva bellesa ha esdevingut un dels centres d’atracció turística de la costa septentrional de Mallorca.
Pantaleu, es -Andratx, illa-
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Illa de costa, davant el nucli de Sant Elm, al sud del freu de sa Dragonera.
El 1234 fou donada, igual com aquesta altra illa, a Bernat Basset.
Pantaleu, es -Andratx, nucli-
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Primer nucli de concentració urbana de la vila, desenvolupat a partir del segle XVII.
Palomera, la -Mallorca-
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Antic lloc, a l’indret de l’actual nucli de Sant Elm, existent des del segle XIV i que desaparegué a mitjan segle XVII per les contínues incursions dels pirates musulmans (ja des de la fi del segle XVI la població començà a retirar-se a s’Arracó).
Tingué origen en un rafal d’època islàmica on el 7 de setembre de 1229 desembarcaren les primeres naus de l’estol de Jaume I de Catalunya que conqueriren l’illa als musulmans. Amb el repartiment fou inclòs dins la baronia del bisbe de Barcelona i donat a Bernat Basset.
Jaume II de Mallorca hi fundà l’església i hospital de Sant Elm i Jaume III trià aquest indret com a lloc de descans; Pere III de Catalunya hi féu escala i s’hi embarcà el 1343 en la campanya d’annexió del regne de Mallorca a la corona.
Dades dels Països Catalans 