Arxiu d'etiquetes: Mallorca

Puig de Maria, el

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

(o el Puig de Pollença)  Ermita i antic monestir, aturonada al sud de la vila (a 385 m), on és venerada la Mare de Déu del Puig.

Fou construïda el 1348 pels jurats de la vila, segurament arran de la pesta negra. Vers el 1365 s’hi reuní un grup de devotes, regides per Floreta Ricomana (morta el 1388), que en fou nomenada priora, quan el 1371 fou erigit canònicament en monestir.

Després d’una època de tibantors amb el prior de Pollença, de l’orde hospitalari de Sant Joan, gràcies a la protecció del bisbe de Mallorca i del rei, rebé una butlla de Climent VI (1388) que el convertí en priorat de canongesses de Sant Agustí. Aleshores tenia 20 religioses, moltes filles de la noblesa.

Continuà amb relativa estabilitat fins al segle XVI, quan, arran de les disposicions del concili tridentí, hom volgué imposar la clausura rigorosa o l’abandonament del lloc, cosa que les monges feren forçades el 1564. El 1638 fou retornat als jurats de la vila i fou reformat en 1682-92 i sobretot el 1743, quan es reféu la cobertura del temple.

El 1917 s’hi instal·là una comunitat d’ermitans de la congregació diocesana.

Pou, son

(Santa Maria del Camí, Mallorca Raiguer)

(o son Pou de Coanegra)  Possessió, al nord del terme, al peu de la serra de Tramuntana, al comallar de Coanegra.

Prop de les cases hi ha el conegut avenc de son Pou (dit antigament cova des Coloms i, també, cova d’en Botó), important cova natural de 70 per 147 metres, il·luminada amb claror natural per una gran obertura a la part superior; s’hi penetra actualment per un túnel excavat a la roca.

Costa i Llobera li dedicà el poema L’avenç de Coanegra, i en homenatge al poeta hi ha tingut lloc festes culturals i el Primer Concurs de Poesia de son Pou de Coanegra (1971).

Portopetro

(Santanyí, Mallorca Migjorn)

(o Portopetre)  Llogaret, situat al fons del profund port natural de Portopetro (obert entre les cales Llonga i Mondragó), subdividit en set calons, un dels quals ha estat utilitzat tradicionalment com a port per a embarcacions mitjanes (a la fi del segle XIX hi havia encara duana), fins que els dipòsits de sorra el limitaren modernament a embarcacions de pesca (és el segon centre pesquer del municipi) i d’esbarjo.

Lloc tradicional d’estiueig dels veïns de Cas Concos i de s’Alqueria Blanca, ha esdevingut recentment un centre turístic (el 1986 tenia tres hotels amb 86 places i un club de vacances i diversos càmpings).

A la bocana del port fou construïda al segle XVII la torre de Portopetro, per a defensa dels atacs de mar. La seva església (el Carme), construïda el 1954, depèn de la parròquia de s’Alqueria Blanca.

Pòrtol

(Marratxí, Mallorca Raiguer)

Poble, situat damunt d’un turó, a l’est del cap municipal. Hi és tradicional la fabricació de càntirs, olles i els típics siurells.

Destaca la naveta de son Caulelles, cova artificial del primer Bronze, considerada com un dels monuments més representatius de la cultura pre-talaiòtica

Portocristo

(Manacor, Mallorca Llevant)

(o Cala Manacor)  Poble, situat a la costa, a l’est del cap del municipi, al fons d’una cala ramificada. És un important nucli turístic.

A l’estiu del 1936 hi desembarcaren les forces republicanes, que intentaren, infructuosament, recuperar Mallorca.

Portocolom

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

Poble i port tradicional, situat a la costa, a l’est del cap municipal, és un destacat centre de turisme, amb una destacada indústria hotelera.

El 1715 s’hi construí el fortí de Portocolom com a defensa contra els borbònics i el 1922 s’hi establí la primera escola d’hidroaviació civil de l’estat espanyol.

Portell, coll d’en -Mallorca-

(Esporles, Mallorca Tramuntana)

Coll de la serra de Tramuntana, prop del límit amb el terme de Palma de Mallorca, per on passa la carretera de Palma a Valldemossa.

Portals Vells, cala

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Cala de la costa meridional de l’illa, al nord de cala Figuera. Hi fou venerada fins a mitjan segle XIX la Mare de Déu de Portals, que, segons una tradició, fou deixada per la tripulació d’una nau genovesa com a compliment d’una promesa feta en haver evitat un naufragi.

El propietari de la cova (i de gran part de la zona marítima de la parròquia de Calvià), el marquès de Bellpuig, no autoritzà la construcció d’un accés ni d’un altre oratori en les seves propietats i un nou santuari, dit de Portals Nous, hagué d’ésser bastit vers Palma de Mallorca, dins la possessió de Bendinat, del marquès de la Romana, on fou traslladada la imatge el 1866.

L’antiga cova i la cala Portals foren anomenades des d’aleshores Portals Vells; dins la cova, que conserva l’altar i diversos detalls decoratius esculpits damunt la paret, hi ha actualment una nova imatge de la Mare de Déu.

Portals Nous

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Urbanització, prop del límit amb el terme de Palma de Mallorca, situat a la costa.

Iniciada el 1932, al voltant de la cala de Portals Nous, on fou edificat en 1865-66 el santuari per a venerar la vella imatge de la Mare de Déu de Portals, fins aleshores venerada a la cova de Portals (cala Portals Vells).

Porta de Mar, sa

(Llucmajor, Mallorca Migjorn)

Barri, a llevant de la ciutat, que fou entre el 1920 i el 1930 el primer barri industrial.