Arxiu d'etiquetes: Mallorca (geo)

Tramuntana, serra de -Mallorca-

(Mallorca)

Principal cadena muntanyosa de l’illa, que s’estén amb una direcció sud-oest – nord-est, en uns 90 km, entre sa Dragonera i el cap de Formentor, per la banda més occidental, a tocar de mar i, entre les badies de Palma i Alcúdia, al sector interior.

Està constituïda per tres unitats tectòniques o mantells de corriment formades per calcàries juràssiques i cretàciques per sobre de margues del triàsic. Forma una veritable pantalla orogràfica paral·lela a la costa, la qual és alta i rocosa entre Formentor i Sóller; des d’aquest punt fins a Andratx perd altitud. La màxima altitud és el puig Major (1.445 m).

Pel que fa a la vegetació, predominen les pinedes al vessant meridional i l’alzinar al nord.

Torrers, camí des

(Mallorca)

Camí de la costa. Originari dels segles XVI i XVII, que seguia la costa de l’illa tot enllaçant les diverses talaies o torres de defensa.

Rei, castell del -Mallorca-

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

(o castell de Pollença)  Antic castell, les ruïnes del qual s’aixequen a 476 m en un impressionant espadat de la costa de tramuntana, al vessant septentrional de la vall de Ternelles.

Antiga fortalesa d’època islàmica, en conservà la jurisdicció sempre la corona (era regit per un castlà o sotscastlà). Perdé importància estratègica a la fi del regne de Mallorca (1349) i encara més amb les noves tècniques de defensa i amb la construcció de la fortalesa d’Albercutx a la fi del segle XVII (el darrer sotscastlà és del 1570).

Perdurà com a lloc de vigilància de la costa i fou definitivament abandonat el 1715.

Raixa -possessió-

(Bunyola, Mallorca Tramuntana)

Possessió. D’origen musulmà, Jaume I el Conqueridor la donà al comte Ponç IV d’Empúries, i després de passar per diverses mans passà a les dels Despuig el 1620.

El cardenal Antoni Despuig i Dameto hi reuní un bon conjunt de peces arqueològiques trobades a la seva finca italiana d’Arriccia o adquirides amb afany de col·leccionisme (làpides, estàtues, columnes, etc), així com importants pintures, col·leccions amb les quals a partir de 1796 creà un museu privat a Raixa.

La casa, típica construcció mallorquina a l’entorn d’una clastra, té un cert aire italianitzant a causa de la reforma promoguda pel cardenal seguint el gust de les vil·les italianes. Hi treballaren els escultors Pasqual Cortès i Lluís Melis i els tracistes Giovanni Tribelli i Francesco Lazzarini. L’estany, de presumible origen musulmà, és considerat el dipòsit artificial d’aigua més gran de l’illa (98 m de llarg, 18 d’ample i 7 de fons).

Dels Despuig la possessió passà a la família Jaume (1906) que, en adquirir-la, posà a la venda les col·leccions del museu que foren adquirides per l’ajuntament de Palma de Mallorca i traslladades al castell de Bellver, on són exposades.

A la dècada del 1980 la possessió fou catalogada com a bé d’interès cultural i l’any 2002 Raixa fou adquirida pel Consell Insular de Mallorca i el Ministeri de Medi Ambient, i aquest inicià obres de rehabilitació de la casa i els jardins. Hom projectà establir-hi un centre mediambiental. El setembre de 2009 els jardins foren reoberts al públic.

Raix, cap des *

(Capdepera / Son Cervera, Mallorca Llevant)

Veure> cap des Pinar  (cap de la costa).

Raiguer, es

(Mallorca)

Contrada fisiogràfica, situada entre les badies de Palma (sud-oest) i Alcúdia (nord-est), i entre es Pla, a llevant, i la serra de Tramuntana, a ponent, amb una orientació nord-est – sud-oest.

Constituït per materials quaternaris, és cobert per sòls de gran fertilitat que han donat lloc a una intensa explotació agrícola.

Esclop, mola de s’

(Mallorca Tramuntana)

Cim (926 m alt) de la serra de Tramuntana, damunt la costa septentrional.

És termenal dels municipis de Calvià, Estellencs i Andratx.

Claret, coll d’en -Mallorca-

(Mallorca)

Coll de la serra de Tramuntana, a l’est del puig d’en Claret (564 m alt), al capdamunt de la vall d’Esporles.

Hi passa la carretera de Valldemossa a Andratx.

Borges, torrent de na

(Mallorca)

(o de na Borja) Curs d’aigua de l’illa. Neix a la plana entre Manacor i Felanitx i, després de drenar el sector oriental d’es Pla, desemboca a la badia d’Alcúdia, al límit dels municipis de Santa Margalida i d’Artà.

Alfàbia, serra d’

(Mallorca Tramuntana)

Sector de la serra de Tramuntana, entre Sóller (al nord) i Bunyola i Orient (al sud), es Teix (a l’oest) i l’Ofre (a l’est), amb una altitud màxima de 1.068 m. Geològicament, pertany a la segona sèrie tectònica de la serra de Tramuntana.

Hi són situades les estacions radiotelefòniques i de televisió de l’illa.