Antiga quadra de l’antic municipi de l’Aranyó, al sud del terme.
Antic priorat (Sant Miquel de Candell), depenent de l’abadia de Sant Andreu de Sureda.
(Mallorca)
Antic districte musulmà, un dels dotze en que era dividida l’illa; després de la conquesta cristiana fou adjudicat a Gastó de Montcada, vescomte de Biarn.
Comprenia els termes actuals de Sencelles, Costitx, Binissalem, Lloseta, Alaró, Consell, Santa Maria del Camí i Santa Eugènia de Mallorca.
(Anoia)
Nucli inicial del poble de Vilanova del Camí.
(els Angles, Capcir / Angostrina, Alta Cerdanya)
Antic aiguamoll de gran extensió, situat a la capçalera de la Tet, entre el Carlit i el roc d’Aude.
Juntament amb els aiguamolls de la Bulloseta i la bassa dels Ànecs formava el grup de les Bulloses.
Després de la construcció (1902) d’una resclosa de 350 m de longitud, 15 d’amplària a la base i 20 d’alçària, ha esdevingut el gran pantà de la Bullosa.
(Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental)
Antic llogaret, situat a ponent del poble.
És esmentat ja el 941.
Antic lloc. Esmentat encara el 1698 dins la batllia reial de Peratallada.
Basílica paleocristiana. Excavada el 1952 dins la possessió de son Bou, arran de mar.
És de planta rectangular (52,2 x 12,4 m), de tres naus, amb entrada per un pròtir que dóna a un nàrtex, el qual comunica amb el temple a través de tres portes. Al fons hi ha un absis central semicircular, amb una cambra a cada cantó, una de les quals conté una piscina baptismal cilíndrica, monolítica.
La construcció ha estat datada de vers la meitat del segle V, i la piscina, de cap a la fi del segle VI. El culte hi perdurà fins a l’època islàmica.
Antic castell (288 m alt), d’origen islàmic, actualment enrunat, situat a l’esquerra del riu de Vernissa.
El 1277 fou donat en feu a Joan de Pròixida; esdevingué cap d’un dels quatre termes (el més occidental) en què fou dividit el ducat de Gandia en ésser creat el 1399. Aviat se’n separà el terme d’Almiserà.
Dades dels Països Catalans 