Despoblat, al nord del terme, a l’esquerra del riu Clariano.
Toledo -Vall d’Albaida-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: la Vall d'Albaida
Terrateig, baronia de
(País Valencià, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial vinculada el 1353 per Guillem de Bellvís, prèvia facultat reial.
Passà als Mercader pel casament de la baronessa Maria de Bellvís amb Vicent Mercader, als Eslava, als Cucaló de Montull i als Manglano.
Suagres
Masia i despoblat, vora el límit amb el terme d’Otos.
Somo, el
Casa (1.093 m alt), prop del cim de l’altiplà que limita els termes de Bocairent (capçalera del Vinalopó) i d’Alcoi (Alcoià).
Sentpere *
Veure> Sant Pere d’Albaida (poble i municipi).
Sempere *
Altre nom del municipi de Sant Pere d’Albaida.
Sarsa, cova de la -Vall d’Albaida-
Cova, que fou habitada intensament durant el neolític i que ha proporcionat un dels conjunts més importants de ceràmica neolítica, impresa (cardial i afins), del País Valencià.
Fou excavada vers el 1925 per F. Ponsell, d’Alcoi, i publicada per Julià San Valero (1950). Els materials són conservats al Museu de Prehistòria de València.
Sarrient
(Castelló de Rugat, Vall d’Albaida)
Casa i antic lloc, en part als termes de la Pobla del Duc, Llutxent i Aielo de Malferit.
Santa Anna d’Albaida
Antic monestir de dominicans, al peu del vessant septentrional de la serra de la Covalta.
Fou fundat el 1538 pel segon comte d’Albaida Cristòfor Milà d’Aragó i perdurà fins a l’exclaustració del 1835.
Sant Vicent d’Agullent
Santuari, al sud de la vila, al vessant septentrional de la serra d’Agullent.
Un primer edifici construït poc després de la canonització de Vicent Ferrer (1455), arruïnat amb el terratrèmol del 1744, fou substituït el 1745 per l’actual santuari, engrandit el 1754 i amb una nova façana del 1839, que conserva el retaule de Sant Vicent, pintat sobre fusta, obra del segle XV, i dues pintures de Segrelles. Annexa hi fou construïda una casa d’exercicis.
El 4 de setembre hi té lloc una processó amb fanals i torxes (dites fogueretes) en commemoració d’un miracle esdevingut el 1600 que comportà l’aturada d’una epidèmia de pesta a la vila. Més avall hi ha una capella, de la segona meitat del segle XVII, que commemora aquest miracle.
El 1742 s’hi constituí una congregació d’eclesiàstics seculars de Sant Vicent Ferrer d’Agullent.
Dades dels Països Catalans 