(Tortellà, Garrotxa)
Assentament neolític, situat en un altiplà de 30 m sobre el curs del riu Llierca, en el límit entre les planes de la vall del Fluvià i el rerepaís muntanyós, cosa que feia possible l’explotació de recursos molt diversificats (conreu de cereals i lleguminoses, ramaderia, cacera).
S’hi han documentat diferents fons de cabana, llars de foc i fosses, amb un període d’ocupació comprès entre el final del VI i la meitat del V mil·lenis aC (neolític antic).
(Riudaura, Garrotxa)
Gran masia, a l’esquerra del torrent de la Plana, afluent de capçalera del Ridaura.
És esmentada ja el 858, a l’acta de consagració de la parròquia de Ridaura.
Hi ha l’església de la Mare de Déu dels Dolors.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Poble (483 m alt), situat al coster oriental del pla, vora la carretera.
Centrat per l’església parroquial de Santa Maria (esmentada ja el 958 i consagrada el 1022, fou possessió de Ripoll); l’edifici, romànic, ha estat molt reformat; el 1936 fou destruïda la imatge romànica de la Mare de Déu de la Cabeça, molt venerada a la comarca.
El lloc formà part del vescomtat de Bas. Formava un municipi independent fins al 1968. L’antic municipi comprenia també el poble de Sant Joan dels Balbs.
(Garrotxa)
Nom antic del municipi de Sant Ferriol.
(Beuda, Garrotxa)
Poble, a la vora del torrent de Palera, afluent per la dreta de la riera de Capellada.
Centrat per l’església parroquial de Santa Maria de Palera, romànica, d’una sola nau, sufragània de la de Lligordà.
Prop seu hi ha l’església de Sant Domènec de Palera, que pertanyia a l’antic priorat benedictí del Sant Sepulcre de Palera.
(Sant Jaume de Llierca, Garrotxa)
Antic nom del municipi.
Era un terme de la parròquia de Montagut de Fluvià, anomenat també Palau d’Avall, en relació amb Palau d’Amunt, nom amb el qual també era conegut el castell de Montpalau, dins l’actual terme d’Argelaguer.
(Olot, Garrotxa, segle XIX – )
Escola pictòrica. Grup de paisatgistes que, a l’ombra de la figura de Joaquim Vayreda i Vila, sorgí en aquesta localitat a la segona meitat del segle XIX.
En el Centre Artístic d’Olot, fundat per Vayreda, s’adoptaren les concepcions paisatgístiques de l’escola de Barbizon: verds paisatges primaverals i celatges transparents de gran serenor.
Pertanyen a aquest grup, a més de Vayreda, Josep Berga i Enric Galwey, entre molts d’altres.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Santuari (la Mare de Déu de les Olletes) de l’antic municipi de Sant Privat d’En Bas, situat al vessant septentrional del Puigsacalm.
Excavat a la roca (l’actual edifici és del 1855) sota el grau de les Olletes, damunt els cingles de les Olletes, damunt la vall del Gurni.
La imatge, de marbre (segles XVI-XVII), és, segons la tradició, una marededéu trobada.
(Montagut i Oix, Garrotxa)
Poble (413 m alt), amb un percentatge alt de població disseminada, situat a l’esquerra de la riera d’Oix.
L’església parroquial de Sant Llorenç, esmentada ja el 937, és romànica, molt modificada. Prop seu hi ha un gran casal, el castell d’Oix, que fou bastit al segle XV per la família Barutell, senyors de la baronia de Bestracà.
Oix formà part del terme del castell de Bestracà, que senyorejaven els Bestracà i els Cruïlles, i des del 1365 centrà la baronia de Bestracà. Fou dels Barutell fins al començament del segle XIX, que passà als Sants.
Formava un municipi fins el 1972, que s’estenia per les altes valls de la riera de Llierca. L’antic terme comprenia, a més, els llocs i les antigues parròquies rurals de Sant Miquel de Pera, Hortmoier, Mitjà, Monars, Santa Bàrbara de Pruneres, Talaixà, el Riu, el santuari de les Agulles i el d’Escales i l’antic monestir de Sant Aniol d’Aguja.
(Beuda, Garrotxa)
Gran masia, situada al vessant meridional del massís del Mont, prop de la parròquia de Segueró.
Pairalia de la família Noguer, documentada des del 1203, adquirí una gran importància econòmica a través d’enllaços successius i de l’explotació del gran patrimoni des de la fi del segle XVI.
L’actual casal, amb la façana esgrafiada, és obra de mitjan segle XVIII.
El cognom es mantingué fins al segle XIX, que la casa passà, per matrimoni, als Olives (de Lledó) i als Vayreda (d’Olot).
Dades dels Països Catalans 