(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)
Poble (298 m alt), situat al sector meridional del terme, a l’esquerra de la riera de Llémena. L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.
El lloc formà part del terme del castell de Finestres i de la baronia de Santa Pau.
Poble, situat vora l’estrep occidental de Sant Julià del Mont (907 m alt).
Nascut al voltant de la parròquia de Sant Cristòfol, d’origen romànic, ha esdevingut un barri residencial d’Olot.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Església i antiga parròquia de l’antic municipi de Sant Privat d’En Bas, enlairada a ponent del poble de Puigpardines.
(Olot, Garrotxa)
Antiga parròquia, actualment sufragània de la de Riudaura, als vessants sud-orientals de la serra de Sant Miquel del Mont, prop de la torre del Coll.
La primitiva església, esmentada ja el 953, fou consagrada el 995. L’actual edifici és d’origen romànic; conservà fins al 1936 un notable sepulcre gòtic de Berenguer del Coll (mort el 1334), senyor del lloc. Al segle XIV ja depenia de Riudaura.
(la Vall de Bianya, Garrotxa)
Poble, als vessants septentrionals de la serra de Sant Miquel del Mont, a la dreta de la riera de Santa Margarida, afluent de la riera de Bianya.
La parròquia de Sant Andreu, romànica, fou consagrada el 1117; el primitiu edifici havia estat fundat el 953. Havia depès del monestir de Santa Maria de Ridaura. S’independitzà i posteriorment esdevingué sufragània de la parròquia de Sant Joan les Fonts.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Afluent de capçalera del Gurni; que neix dins el municipi, als vessants orientals del coll de Siuret.
Abans de confluir al Gurni forma, al nord-est del pla Traver, un gran salt de 200 m d’altura, el salt de Sallent, en un sector encinglerat que domina la vall.
(Santa Pau, Garrotxa)
Poble, situat al sector oriental del terme, a la dreta del riu Ser, a la seva confluència amb la riera de Samariu.
És centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç, que conserva elements de la seva primitiva construcció romànica.
Esmentada al segle IX, havia estat una cel·la del monestir de Banyoles. Passà el 1392 a la jurisdicció dels barons de Santa Pau.
(Sales de Llierca, Garrotxa, segle XIII – )
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Sales que comprenia, a més, els llocs i parròquies de Toralla, Sadernes, Entreperes, Gitarriu i Montella.
Apareix amb aquesta denominació vers la fi del segle XIII, quan era una possessió dels Rocabertí, dels quals passà, per venda, als Cornellà (vers el 1338) i als Malart (1360) i per successió d’aquests darrers als Alemany de Bellpuig (vers el 1610).
Des del començament del segle XVIII hi hagué plets per la baronia, de la qual s’anomenen senyors, per una part, els Ros, els Hortafà i els Miró, i per l’altra els Llupià i els Cotoner, marquesos d’Ariany.
(Sales de Llierca, Garrotxa)
Poble, a l’esquerra de la riera de Llierca, després des seu aiguabarreig amb la riera de Sant Aniol, al sector nord-occidental del terme.
L’església parroquial de Santa Cecília és un petit exemplar romànic; en depenien les esglésies de Riu, d’Entreperes i de Gitarriu i el santuari de les Agulles. Formava part de la baronia de Sales.
(Montagut i Oix, Garrotxa)
Poble, de l’antic terme d’Oix, situat al vessant nord-occidental de l’encinglerada serra de Gitarriu, damunt la riba esquerra de la riera de Sant Aniol.
La seva església de Sant Feliu, romànica, és actualment sufragània de la parròquia de Sadernes. Fou de la jurisdicció del monestir de Sant Llorenç del Mont.
A llevant, a la divisòria d’aigües de les rieres de Sant Aniol i de Borró, el coll de Riu separa el puig de Bassegoda, al nord dels cingles de Gitarriu.
Dades dels Països Catalans 