(la Vall de Bianya, Garrotxa)
(o Sant Martí de Tornadissa) Poble (509 m alt), centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, als vessants meridionals de la serra de Malforat, damunt la riba esquerra de la vall de Sant Ponç d’Aulina.
L’església conserva, l’absis, la volta i el portal adovellat, on hi ha una interessant inscripció en caràcters gòtics referent als terratrèmols de la comarca d’Olot el primer terç del segle XV. Havia estat sufragania de la de Sant Salvador de Bianya.
(Sant Ferriol, Garrotxa)
Antiga església del poble de Juïnyà, que havia estat un priorat canonical, filial de la comunitat de Santa Maria de Besalú, a la qual fou cedida el 977 pel bisbe i comte Miró.
El 1104 es trobava ja en ruïnes i fou cedida de nou pel comte Bernat III de Besalú a la comunitat reformada de Besalú de canonges de Sant Ruf d’Avinyó, que la reedificaren vora la riera de Capellada, als peus del castell de Besalú.
Des d’aleshores no tingué comunitat pròpia.
Església, vora el nucli urbà, a la confluència de la riera de Capellada amb el Fluvià.
Fou construïda com a nova església del priorat canonical de Sant Martí de Juïnyà.
(la Vall de Bianya, Garrotxa)
(ant: Solamal) Antiga parròquia, situada a l’esquerra de la riera de Santa Llúcia de Puigmal, prop de la seva confluència amb la del Ferró.
Esmentada ja el 977, quan el comte Miró II de Besalú i bisbe de Girona la donà al monestir de Camprodon.
És un notable exemplar romànic, ben conservat, amb una torre quadrada damunt la porta; des del 1582 és sufragània de Sant Pere Espuig.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Poble (538 m alt) i antiga parròquia, situat a l’oest del pla de la Pinya.
L’antiga església parroquial de Sant Joan, d’origen romànic (és esmentada ja el 958), fou cedida pels comtes de Besalú el 977 a la col·legiata de Santa Maria de Besalú, que exercí la jurisdicció del lloc. Formà part després del vescomtat de Bas.
L’església esdevingué sufragània de la de la Pinya; fins el 1936 conservà una notable talla (segle XIII) de la Mare de Déu. Formà part de l’antic terme de la Pinya.
(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)
(o Sant Iscle de Pineda) Poble, al peu del castell de Colltort, a la capçalera de la riera de Sant Iscle, afluent per l’esquerra del riu Brugent.
L’església parroquial de Sant Iscle és un petit exemplar romànic amb un petit porxo a l’entrada i campanar coronat per merlets.
(Besalú, Garrotxa)
Església, dedicada a sant Miquel, que es trobava sota el castell i els murs de la vila.
El bisbe i comte Miró II hi fundà el 977 una canònica, que abans del 1031 es traslladà a l’església de Santa Maria, antiga filial de Sant Genís.
(la Vall de Bianya, Garrotxa)
Església i antiga parròquia, a l’antic terme de la Vall del Bac, als vessants septentrionals de la serra de Malforat, dominant la riba esquerra del riu d’Oix.
Consagrada el 996, l’actual edifici és d’època romànica.
Depèn de la parròquia de Sant Andreu de Porreres.
(o els Vilars) Veïnat, en vies de despoblament, situat als vessants meridionals del puig Sacreu (589 m alt), a la capçalera de la riera de Sant Eudald (afluent, amb la de Carreres, del Fluvià).
L’antiga església que dóna nom al lloc és esmentada al segle XIV.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Poble (477 m alt) i antic municipi, agregat el 1968 a l’actual. Situat a la dreta del Fluvià, al peu de la serra de Murrià.
L’església parroquial de Sant Esteve conserva elements de la construcció romànica del segle XII (consagrada el 1119), com l’absis i alguns capitells, però la major part és posterior als terratrèmols del segle XV. Possiblement estigué emmurallat.
El lloc és esmentat ja el 904 (fou conegut inicialment per Sant Esteve de Saüll), i fou un dels nuclis importants del vescomtat de Bas i els segles XII i XIII fou centre d’una batllia.
Formà municipi independent fins al 1968, que fou unit al de Joanetes, la Pinya i Sant Privat d’en Bas. Dins l’antic terme s’aixecava el castell dels vescomtes, el Castelló d’en Bas (amb l’església de Sant Miquel de Castelló); comprenia el poble dels Hostalets d’en Bas, el veïnat de Vilallonga, l’església de Sant Quintí d’en Bas, el despoblat de Murrià i algunes masies importants, com Desprat (llinatge que remunta al segle XIII), Vilamala, la Dou (també del segle XIII) i la Cau.
Dades dels Països Catalans 