Arxiu d'etiquetes: Felanitx (geo)

Ferrera, cala -Felanitx-

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

Cala profunda i ramificada, de la costa oriental de l’illa, al límit amb el terme de Santanyí.

A la seva entrada hi ha l’illot residual dit es Faralló.

Fartàritx -Felanitx-

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

Barri, al sud de la ciutat.

Duana, sa

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

Barri de Portocolom. Format vers el 1880 al voltant de l’antiga duana (1855), a l’oest del port.

Cas Concos des Cavaller

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

Poble, entre els termes de Santanyí i Felanitx. Fabricació de formatge i mantega i elaboració de vi.

Format al llarg del segle XIX, l’església de la Immaculada Concepció, que esdevingué parroquial el 1934, fou bastida en 1922-45.

Carritxó, es

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

Llogaret, al sud de la ciutat, entre Cas Concos i Calonge.

Era una antiga possessió (actualment anomenada es Carritxó Vell). Prop del casat, sorgit al llarg del segle XVIII, fou bastida el 1765 l’església de Sant Antoni, que fou feta vicaria in capite el 1935.

Brafi, cala

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

Cala de la costa, al sud de Portocolom.

Felanitx (Mallorca Migjorn)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 169,57 km2, 144 m alt, 17.291 hab (2014)

(ant: Canalitx) Situat en una plana, al vessant occidental de la serra de Llevant i dividit en dos sectors: es Pla, a l’oest, i sa Marina, a l’est, on s’obren algunes cales, entre les quals es destaca la de Portocolom. La zona muntanyosa és ocupada per pinedes i alzinars.

Les terres més fèrtils són a l’interior, dominades pel secà sobre el regadiu (el conreu de la vinya va donar lloc durant la segona meitat del segle XIX a una important indústria vinícola, la qual encara avui en dia té força tradició, especialment l’aiguardent), també s’hi cultiven arbres fruiters (albercoquers, figueres), ametllers, ferratges i cereals. La ramaderia, que tradicionalment ha estat un complement de l’agricultura, actualment ha tingut un cert impuls (cria de bestiar porcí, oví, boví i aviram).

A mitjan segle XX foren explotades unes mines de lignit; també s’ha intensificat l’extracció de l’argila, per als tradicionals tallers de ceràmica (gerres de Felanitx). La indústria hi té un lloc destacat (conserves, embotits, càrnies, perles artificials, etc). La pesca, localitzada a Portocolom, ha estat en gran part substituïda pel desenvolupament del turisme, iniciat ja a finals del segle XIX. Àrea comercial de Manacor.

La ciutat es troba entre es Pla i sa Marina, a resguard de les serres de Llevant; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel, iniciada a mitjan segle XIV; l’actual mercat està situat a l’antic hospital del segle XV, i l’actual hospital fou iniciat el 1900. Tingué un paper destacat en els enfrontaments de forans i ciutadans i durant les Germanies (1521-23). El 1886 li fou concedit el títol de ciutat.

Dins el terme hi ha els pobles de Cas Concos des Cavaller i s’Horta, les caseries des Carritxó, Son Calderó, Son Mesquida des Camí, Son Negre, Son Proenç, Son Valls de Pardines i es Babot, el santuari de Sant Salvador de Felanitx i el castell de Santueri.

Enllaços web: AjuntamentMetereologia