(Alacant, 1806 – 1848)
Escriptor. Produí bon nombre de composicions poètiques de caràcter molt popular, remarcables sobretot per ser en llengua catalana i i per l’època tan primerenca de la Renaixença en què foren escrites.
(Castelló de la Plana, 4 juliol 1670 – 23 gener 1734)
Arxiver i escriptor. Compilà els privilegis de Castelló en una obra que titulà Variarum.
També deixà unes Memorias de la villa de Castellón de la Plana y de algunos de sus hijos ilustres en letras (1725).
(Alcoi, Alcoià, 29 novembre 1921 – Madrid, 29 juny 1998)
Escriptora en castellà. Doctora en filosofia i lletres i tècnic especial d’informació i turisme de l’estat, fou professora a l’Escola Oficial de Periodistes a Madrid i el 1974 fou designada per a la presidència de l’Ateneu d’aquella ciutat.
Alternà els seus treballs de ciències de la informació amb la investigació històrica, fruits de la qual foren: Europa, ¿en decadencia? (1949), El mariscal Bazain en Madrid (1950), Isabel II y su tiempo (1956), Emilio Castelar, precursor de la democracia cristiana (1966), i altres.
(Alacant, 1885 – segle XX)
Escriptor i advocat. Col·laborà a la premsa alacantina.
És autor de l’obra jurídica Los tribunales de comercio i de diversos opuscles, com els titulats Alicante, estación de invierno (1957) i Estudio histórico-artístico sobre la colegiata de San Nicolás de Bari, de Alicante (1958), entre d’altres.
(Alacant, 1919 – Madrid, 19 novembre 1976)
Escriptor i humorista. Col·laborà amb Tono en la comèdia La viuda es sueño, i estrenà altres comèdies d’èxit i l’antologia apòcrifa Las mil peores poesías de la lengua castellana.
Fou durant anys un dels col·laboradors més característics de “La Codorniz”, sovint amb el pseudònim d’El Marqués de Santi-Llopis.
Actuà com a actor en diversos films, entre els quals El espontáneo (1963), de Jordi Grau.
(Teulada, Marina Alta, 1911 – ? , segle XX)
Escriptor i eclesiàstic.
És autor del treball Calpe y el Santísimo Cristo del Sudor (1955) i de les monografies d’història local Calpe (1953) i Teulada (1955).
Pseudònim de l’escriptor valencià Carmel Navarro i Llombart (1848-93).
(Alacant, 29 agost 1835 – Osca, Aragó, 16 febrer 1880)
Escriptor. Doctor en lleis. En una línia fulletonesca, escriví obres costumistes i històriques.
Publicà les narracions La hija del mar (1858) i Azucena (1858), les peces dramàtiques Aquí fue Troya (1858) i El Mesías prometido (1858?), les novel·les La estrella de Villalar (1861) i El castigo del cielo (1871) i els assaigs Historia de la insurrección y guerra… de Cuba (1870) i Insurrección federal en 1873 (1873).
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1812)
Escriptor. Beneficiat de la seu de Mallorca. Traduí al castellà Lucreci, el Stabat Mater Dolorosa (1838) i altres obres llatines.
Escriví poemes lírics i goigs, però es destaquen sobretot les seves composicions satíriques. Publicà Carta de un mallorquín a un suyo amigo valenciano sobre el tratado de la rabia (1791) i Carta del maestro a su discípulo (1802).
(València, 8 juny 1852 – segle XIX)
Escriptora. Publicà diversos articles i escriví algunes obres de teatre en castellà.
Dades dels Països Catalans 