(València, 1775 – 1847)
Metge i escriptor. Obtingué la revàlida per a exercir la medicina el 1798. Durant la guerra del Francès fou metge primer dels Reials Exèrcits i secretari de les juntes de caritat i beneficència. Traslladat a Madrid (1815), fou metge reial.
Escriví algunes obres mèdiques, poemes en català i castellà i Origen y estado actual de los males habituales de España que se oponen o que se observe la Constitución (1840).
(València, vers 1423 – Roma, Itàlia, 1503)
Mestre en arts i en medicina. Establert a Roma, hi publicà, el 1497, el Tractatus cum consiliis contra pudendagram seu morbum gallicum, un dels primers llibres estampats sobre la sífilis.
El 1499 consta ja com a metge del papa Alexandre VI, al qual dedicà el De praeservatione curationeque pestilentiae. Ambdós moriren en un període de gran pesta a Roma. L’any 1502, el sou mensual de mestre Pintor era de quatre ducats.
Fou sebollit a l’església de sant’Onofrio, sota una làpida que li posà la seva muller, de cognom Sabata.
(Beniopa, Safor, 30 maig 1947 – )
Escriptor. Ha publicat novel·la –Rondalles del retorn (1978, premi Andròmina 1977), El cingle verd (1982)-, contes –El gran Guerau (1981)-, llibres de viatges i assaigs –Estiu grec (1985), Ací s’acaba tot (1993), El paradís de les paraules (1996, premi de la Crítica Serra d’Or) i Seduccions a Marràqueix (1996)-, i sobretot poesia –Renou (1976), Presoners d’un parèntesi (1978), Esborranys de la música (1980), El somriure de l’herba (1980, premi Carles Riba 1979), Brutícia (1982), Mel-o-drama (1981), Poemes de l’orient d’Al-Andalus (1983) i Maremar (1985).
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. És autor d’escrits religiosos en llatí.
(València, 1767 – Xàtiva, Costera, 1819)
Escriptor. Es doctorà en teologia (1789) a Oriola, on fou vice-rector del Seminari de Nobles (1796-99). Traslladat a Xàtiva (1799), hi fou director d’estudis públics i director del seminari patriòtic (1806-12).
Escriví l’idil·li Los pescadores (1795), l’ègloga La tranquilidad (1798), Discurso sobre la educación (1804), alguns poemes en castellà i tres estudis sobre gramàtica general i etimologia llatina publicats com a Colección de opúsculos (1818). Traduí al castellà Introducción a la sabiduría (1791) de Joan Lluís Vives.
(València, 8 abril 1861 – 6 gener 1938)
Compositor i escriptor. És autor de lletra i música de diverses sarsueles, com Desde Pusol a Valencia i Flamencos y Peteneras. Com a director estrenà la majoria de les obres de Rupert Chapí. Col·laborà amb el mestre Valls a la creació del teatre líric valencià.
Escriví unes seixanta obres teatrals, com El gran petardo, Autor y mártir, Les Barraques, La chent de tró, El presilari, De Valensia al cel, Portfolio de Valensia, Carceleras, més tard portada al cine, Rejas y votos, La fiesta de la campana, Porta-Coeli, Arte y amor, El amo del mar i d’altres. És autor també de peces per a orfeó, piano i cant i piano.
Obtingué un premi al Certamen Internacional de Música de l’Exposició de València de 1910.
(València, 1801 – 1845)
Polític i escriptor. Liberal, prengué part en accions militars a Sagunt i a Alacant (1823) contra el règim absolutista, fou governador de Sòria durant la regència d’Espartero i, acusat d’estar connectat amb el pronunciament de Pantaleó Boné a Alacant (1844), morí perseguit.
Fundà el periòdic “La Tribuna”, col·laborà sota el pseudònim Delio al “Diario Mercantil de Valencia”, publicà Poesías (1829), la novel·la històrica Un sueño, els opuscles Acción de Chiva de 1836 i Sucesos de Valencia en los días 4, 5 y 6 de agosto de 1835 i una Memoria sobre la antigua Numancia.
(València, 7 març 1821 – 27 juny 1885)
Metge i escriptor. Fill de Marià Peset i de la Raga. Va dirigir l’Hospital General i va ser catedràtic de la Universitat de València.
És autor del Bosquejo histórico de la medicina en Valencia (1876), Apuntes biográficos de D. Mariano Peset de la Raga (1878), Topografía médica de Valencia y su zona o apuntes para una medicina práctica valenciana (1878) i Apología de don Luis Bertrán (médicos. XVIII-XIX) (editada el 1910).
Fou el pare de Vicent Peset i Cervera.
(Perpinyà, segle XIII)
Escriptor. Se n’ha conservat una sola composició, que és una cançó amorosa de qualitat remarcable. Hom creu que era joglar.
(Borriana, Plana Baixa, 15 octubre 1857 – 7 gener 1932)
Escriptor i polític. Llicenciat en dret, col·laborà a “El Universo”, de Madrid.
A Borriana fou alcalde i contribuí en l’organització del Sindicat de Regs i de la Policia Rural.
Amb Estanislau Alberola publicà un Refraner valencià (1928), prou ric. Fou autor de nombrosos poemes en català, apareguts a revistes valencianes.
Dades dels Països Catalans 