Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Aguiló i Forteza, Francesc de Sales

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 11 maig 1899 – Bogotà, Colòmbia, 20 gener 1956)

Polític i escriptor. El 1921 es llicencià en ciències a la Universitat de Barcelona. Durant la II República realitzà una gran activitat cultural i política a Mallorca.

Entre el 1936 i el 1939, residint a Barcelona, presidí el consell executiu d’Esquerra Republicana Balear a Catalunya.

Al seu exili colombià fou secretari del Patronat de Cultura Catalana i publicà diversos poemes i articles polítics, com els assaigs Gabriel Alomar, el futurista (1949) i Bartomeu Rosselló-Porcel, català de Mallorca (1951). editats a Bogotà.

Zúñiga Izquierdo, Ángel

Deixa un comentari

(Atarrabia, Navarra, 1909 – el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 9 juliol 1994)

Periodista i escriptor. La seva gran afecció al cinema el dugué a escriure una Historia del cine (1948), molt personal i insòlita a la seva època, que esdevingué una de les peces bàsiques de la bibliografia cinematogràfica en castellà.

Especialista en el cinema de Hollywood, mentre fou corresponsal als EUA (“Destino”, “La Vanguardia”) dedicà nombrosos treballs a aquest tema, i alguns foren recopilats a U.S.A. (1971).

El 1993 publicà el llibre de memòries Mi futuro es ayer.

Zanné i Rodríguez, Jeroni

1 Resposta

(Barcelona, 27 novembre 1873 – Buenos Aires, Argentina, 16 juny 1934)

Escriptor. Modernista, seguí la moda parnassiana a Imatges i melodies (1905), Assaigs estètics (1906), Poesies (1908), Ritmes (1909) i Sonets (1912).

Seguidor de D’Annunzio, en els seus sonets donà flexibilitat i modernitat a la llengua.

El 1914 es traslladà a l’Argentina, hi trasplantà l’afició de Wagner i col·laborà a “Catalunya” i “Ressorgiment”.

Yosef ben Meir ibn Sabarra

1 Resposta

(Barcelona, vers 1140 – ?, segle XII)

Metge, escriptor i moralista jueu.

Cap al 1190 escriví a Barcelona, de retorn d’un viatge, el Séfer Sa’asu’im (Llibre d’ensenyaments delectables, versió catalana d’I.M. González i Llubera, 1931), en prosa ritmada, que dedicà a Séset Benvenist.

Obra mestra en el seu gènere, és un recull de 15 faules i contes, d’origen divers, aforismes, moralitats i poesies, enllaçats per la relació d’un rodamón desenganyat.

Li són atribuïdes també una poesia litúrgica i dues obres de medicina.

Xuclà i Mauricio, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1870 – 1903)

Escriptor. Fou col·laborador de “La Renaixença”.

Foren molt comentades les conferències que pronuncià a l’Ateneu Barcelonès, especialment una en què denuncià les greus deficiències de la marina espanyola al seu temps.

Ximenes, Domènec

Deixa un comentari

(Girona, vers 1565 – 1631)

Escriptor. Professà al convent dominicà de Girona, i el 1602 es graduà en teologia a la universitat gironina.

Fou professor de filosofia de la universitat a partir del 1608 i de teologia a partir del 1620. El 1629 fou nomenat primer regent del recentment creat estudi general dominicà de Girona.

És autor de treballs teològics i d’una vida d’Antoni Vicenç Domènec, que encapçala la segona edició de la Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña (1630).

Xènius *

Deixa un comentari

Pseudònim que usà l’escriptor català Eugeni d’Ors i Rovira a “La Veu de Catalunya”, del 1906 al 1920.

Vives i Sarri, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 desembre 1924 – 20 octubre 2010)

Escriptor. És autor dels llibres de poesia Recull poètic (1969) i La rialla i el plor (1970).

Vives i Roig, Camil

1 Resposta

(Gelida, Alt Penedès, 1 març 1861 – Barcelona, 8 març 1931)

Pedagog, escriptor, músic i eclesiàstic. A disset anys dirigia la banda de l’Asil de Sant Joan de Déu de Barcelona. Ingressà com a religiós en aquella congregació. Fou el primer mestre del seu germà Amadeu. Cantà missa el 1888.

Visqué a Màlaga, Cienpozuelos i Palència, dedicat a la labor humanitària prop d’orfes i d’alienats, entre els quals organitzava conjunts musicals.

Inventà una màquina de comptar denominada aritmòmetre. Figurà entre els fundadors de l’Acadèmia Pedagògica Catalana.

Publicà diverses obres literàries, com Col·lecció de poesies, Historia de l’Esperit Sant i Poema de l’Esperit Sant.

Vives de Fàbregas, Elisa

Deixa un comentari

(Barcelona, 1909 – 11 juny 1995)

(Elisa Vives i Manauta)  Escriptora. Col·laborà al “Diario de Barcelona” en 1944-46.

És autora dels llibres Vida femenina barcelonesa en el ochociento, Retazos de historia, la novel·la I arribaràs al blanc, el llibre de narracions Anant amb tu i la biografia Pau Casals.